Una Llei que és una estafa
El govern de Zapatero, el del PSOE, se li omple la boca cada vegada que utilitza el terme memòria històrica. No s´entén com un terme tan gran pot cabre en uns albellons tan menuts. Agafar la memòria, en tota la seua immensitat, empaquetar-la amb la forma d´una llei de punt i final, i soterrar-la en aquesta mena de bressolet de la història en què des de la transició es va convertir el Congrés espanyol dels Diputats.
En molts aspectes, les disposicions de la Llei de la memòria històrica no només són incongruents o inaplicables per tal com s´ha redactat, sinó que fins i tot, lluny de restituir l´honor dels que lluitaren en defensa de l´avanç social fa setanta anys, acaba per humiliar-los o contribueix al seu definitiu oblit. En primer lloc perquè no hem d´oblidar que la Llei de la memòria històrica ja ha nascut pervertida. Es tracta d´una iniciativa que va ser pensada i emanada des d´un parlament, que no és altra cosa que la materialització del continuisme del sistema representatiu – franquista en el representatiu – burgès actual. Una Llei que ha estat signada per un cap d´estat que va ser nomenat directament per l´anterior dictador i que va ser ratificat en un moment en què la legalitat per a moltes opcions polítiques restava encara bastant lluny.
Però és que a més, si es concreta, la Llei de la memòria històrica és una estafa jurídica per molts motius. El primer, perquè no es preocupa realment de localitzar i protegir els represaliats, és a dir, els seus presumptes beneficiaris. Una veritable Llei no posaria el govern en disposició “d´ajudar” aquells interessats en buscar els desapareguts i assassinats del franquisme, sinó que hagués convertit el mateix estat en l´impulsor i protector de les exhumacions a les fosses, en el seu garant legal. La conseqüència de situar l´estat en un paper merament subsidiari d´iniciatives particulars li ha donat la possibilitat d´amagar el cap i inhibir-se de les seues responsabilitats o pitjor encara de ser-ne obstaculitzador, com va passar les darreres setmanes amb l´aturada de la iniciativa del jutge Garzón. Desentenent-se de la seua feina ha acabat per judicialitzar el procés de recuperació de la memòria, i situant-lo en el laberint dels processos judicials i de les aritmètiques partidistes que regulen la seva pràctica. A més, ha deixat la qüestió en mans d´un veritable irresponsable, com és el jutge de l´Audiència Nacional espanyola, que qualsevol dia, per tal d´eixir als diaris es processarà a si mateix.
En un altre aspecte, la Llei, tan suada, intenta convertir el que van ser uns símbols ben significatius en una cosa ben distinta. Pel que fa als brigadistes vius, per exemple, els dóna l´oportunitat d´accedir a la nacionalitat espanyola, però per fer-ho, han de jurar primer l´actual constitució i prestar obediència a la institució monàrquica. Vaja, justament el que combateren fa set dècades i per la qual cosa es deixaren la pell i a molts companys i companyes. El mateix que passa amb fills i nets d´exiliats, que per tenir el passaport espanyol hauran de renegar dels principis pels quals els seus pares i avis hagueren d´abandonar les seues llars.
En altres casos, el de la simbologia franquista, la Llei de la memòria no només no la persegueix sinó que fins i tot l´empara i reconeix quan aquesta tinga un caràcter artístic o arquitectònic. És a dir, que torna a deixar la decisió de la seua aplicació, en mans de la del dictamen dels subjectes i del subjectivisme, i que com és obvi, és el més allunyat que hi pot haver de la justícia.
En definitiva, una veritable i justa Llei de la memòria històrica no només no pot ser-ho sense donar nom i cognoms a totes les víctimes del feixisme des del trenta-sis en endavant, sinó que a més hauria de preservar i protegir els espais de la repressió que patiren, i garantir el seu honor, el que tampoc no es pot fer sense recordar les raons i els objectius de la seua lluita. L´objecte pel qual foren perseguits. Tot allò fora d´aquest guió no deixa de ser una gran estafa política i moral, el que ja van advertir algunes associacions de la memòria històrica quan la Llei va ser proposada i aprovada.
