Unes 70 persones van acudir el dijous 27 de maig la xarrada que se celebrà a la UAB per explicar la realitat cubana. L’esdeveniment el va organitzar la plataforma unitària Defensem Cuba, la Brigada Julio Antonio Mella i el SEPC. L’acte s’inclou dins una campanya per mostrar el rebuig a la Posició Comú Europea sobre Cuba (96/697/PESC), aprovada el 1996 pel Consell Europeu. El text suposa un alineament amb el bloqueig comercial, econòmic i financer que els Estats Units mantenen contra l’illa. Unes hores abans es va pintar a la UAB un mural per explicitar l’agermanament entre Cuba i els Països Catalans.
Hi hagué tres persones convidades per explicar la seua visió sobre Cuba: Iraida Guerrero, Cònsol de Cuba a Barcelona; Yodenis Guirola, professor cubà de la UB i Pedro López Trigo, guerriller revolucionari. Al llarg de tres hores i escaig de xarrada es van combinar a la perfecció la visió institucional i encoratjadora de la cònsol Guerrero, l’anàlisi i el punt de vista crític del professor Guirola i el relat viu de Trigo, el cubà guerriller.
Guirola va fer un repàs a la història política i econòmica de l’illa. Deixà clar l’interès que havien tingut les potències colonitzadores, Espanya i EUA, sobre Cuba des de bon principi, al segle XV. Segons ell, l’obsessió per controlar el país caribeny en l’actualitat s’ha materialitzat en la Posició Comú Europea sobre Cuba que ha pres Europa.
Per la seua banda, cal destacar la lliçó magistral d’història que féu Pedro Trigo. L’home, de 82 anys i sense separar-se del seu bastó, va relatar alguns detalls de la guerra contra la dictadura de Batista. A més, amb to ferm i desenfadat va admetre sentir-se orgullós del professor Guirola i la cònsol Guerrero, ja que per a ell eren la mostra palpable del triomf de la revolució: dues persones que havien rebut una formació superior extensa que els havia projectat a l’estranger i tot sense pagar una moneda, amb l’educació estatal.
Tot l’esdeveniment es va desenvolupar en un ambient força relaxat. Les persones convidades es van estendre molt amb les seues referències però alhora les bromes i els comentaris van trencar la concentració dels assistents i van crear un bon context. Finalment, l’ancià revolucionari, emocionat, va agrair a les persones que, des de l’altra banda de l’oceà, donaven suport solidari a la població cubana i a la seua revolució.
