[L’ACCENT 145]
Des que el PP va guanyar les eleccions l’any 1995 fins ara, la política educativa portada a cap per la Conselleria d’Educació, al meu parer, ha estat centrada, entre altres, en tres objectius fonamental: en primer lloc potenciar l’ensenyament privat i concertat, al mateix temps, i sin que se note el cuidado, pero que se consiga el efecto, menyscabar l’ensenyament públic, i per últim frenar, endarrerir, diluir… el procés de normalització del valencià al nostre sistema educatiu.
Han passat 13 anys i malauradament el PP ha aconseguit bona part d’aquests tres grans objectiu.[…]
Doncs bé, el proppassat dissabte 29 de novembre milers i milers de valencians i valencianes, uns 80.000 segons la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, ens vàrem manifestar pels carrer del Cap i Casal en contra d’aquesta política educativa portada a cap pel Consell. […]
Dues van ser les reivindicacions que més es van sentir al llarg de la manifestació. Per un costat l’exigència de retirar l’ordre EpC en anglès, i recordar al president Camps que el seu conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, havia de dimitir. A més a més, la mateixa plataforma instava el Consell a negociar tot un llistat de propostes necessàries per millorar el nostre sistema educatiu, negociacions que la Conselleria d’Educació ha anat endarrerint al llarg d’aquests anys. Com a mesura de força la plataforma convocava a tota la comunitat educativa a secundar un dia de vaga, el 17 de desembre. […] Però l’habilitat del mateix conseller, convocant per separat els membres de la plataforma, aconseguí dividir els nostres representants. El dia abans de la convocatòria de vaga Font de Mora feia públic que apujaria el sou als membres dels equips directius, donava una moratòria d’un any en l’aplicació d’EpC en anglès i acceptava un calendari de reunions amb els representants de la plataforma. El Conseller Font de Mora, de bell nou, aconseguia el seu objectiu: dividir-nos i aturar la vaga.
Des de llavors fins ara, hem pogut constatar en diverses manifestacions allò que alguns ja ens imaginàvem. El conseller Font de Mora i la seua secretària d’Educació, Concha Gómez, se’n riuen de la música i dels tocadors. Les declaracions triomfalistes del conseller en afirmar que ni ha dimitit, ni ha retirat l’ordre, dues de les exigències que hem demanat en les mobilitzacions, són més que suficients per concloure que va ser un error desconvocar la vaga del dia 17.
[…]
Una bona part dels membres de la plataforma comencen a posar-se nerviosos i a desconfiar de les suposades bones intencions del conseller Font de Mora. Alguns continuem pensant que la força, la il·lusió, l’esperança, el pas donat en eixir al carrer per dir ja n’hi ha prou, així com les bones sensacions que ens deixà la manifestació del 29 a València, eren motius més que suficients per haver-hi portat a cap la vaga. Els nostres representants sindicals són els que millor ho saben, doncs al llarg d’aquests 13 anys han tingut temps més que suficient per saber com les gasta el PP. Voldria estar equivocat, però tinc la sensació que el conseller ens tornarà a donar gat per llebre. El problema està que si és així, no sabem fins a quin punt podrem tornar a mobilitzar la comunitat educativa.
Alcoi, 1 de gener de 2009