Vacances forçades a les grans automobilístiques

L’agost s’ha estrenat amb l’anunci de més de 1.200 acomiadaments al sector automobilístic català: d’una banda, el Govern principatí aprovava un ERO a Nissan que deixava sense treball a set-centes persones i, de l’altra, la factoria Ford d’Almussafes anunciava el pròxim acomiadament de sis-cents treballadors.

El 28 de juliol proppassat, la Generalitat de Catalunya va donar llum verda a l’extinció de 698 llocs de treball a la planta de Zona Franca de Nissan. La valoració de l’Administració principatina dels arguments econòmics, organitzatius i de producció que aportà l’empresa només comportà la conservació de 33 llocs de treball que inicialment es volien suprimir. Així, als 548 acomiadaments autoritzats cal sumar-hi les 150 extincions que corresponen a empleats que perdran la feina però tindran prioritat per reincorporar-s’hi si hi ha més càrrega de treball.

D’altra banda, la Ford d’Almussafes ha anunciat que retallarà la plantilla actual en 600 treballadors, per quedar-s’hi en 6.500 després de l’estiu. Segons l’empresa, les baixes seran voluntàries i responen a la desaparició del tercer torn degut a les previsions de producció. La mesura s’adopta després d’un ERO temporal que ha afectat 1.100 treballadors des del mes de març, per bé que la darrera revisió l’havia limitat a 294 llocs de treball.

Amb aquestes xifres a la mà, es confirma que després de l’ensurt de la primavera (recordem les amenaces de tancament de plantes i d’acomiadar milers de treballadors) les empreses estan fent efectiu els seus plans de tancament i de reducció dràstica de les plantilles de manera progressiva, amb els sindicats dividits i la classe política desactivada gràcies a unes escenificacions anteriors que li ha permès protegir-se la imatge pública.

Polèmica pel paper de CCOO i UGT
Les declaracions de diversos treballadors acomiadats en contra de l’actuació dels sindicats UGT i CCOO (a qui acusen d’haver pactat l’ERO amb l’empresa i haver afavorit els seus afiliats) ha generat una reacció immediata per part dels mateixos, que no han tardat en desmentir la seua implicació i han anunciat una querella contra la CGT per difamació, ja que li atribueixen la generació d’aquests “rumors”. Per la seua banda, la CGT ha denunciat “que, com ha passat en altres empreses, el % de treballadors de CGT afectats és molt superior al d’altres sindicats i a la proporció d’afiliats del sindicat existent a l’empresa”. En aquest sentit, la CGT recorda que és l’únic sindicat que no ha signat els acords amb l’empresa.

Mobilitzacions
L’endemà de conéixer-se l’ERO, uns tres-cents treballadors afectats es concentraren a la porta de la factoria mostrant el seu enuig. El dia 31, tingué lloc una assemblea d’afectats per l’ERO que decidí constituir-se en coordinadora i emprendre accions legals contra els acomiadaments. Després de l’assemblea, els treballadors es dirigiren en manifestació al Departament de Treball per transmetre al director general de Relacions Laborals les seues decisions.