Vaga general del 29-S

En el mateix moment en que la classe política i els gran mitjans de comunicació titllaven de “vàndals”, “antisistema” i “xusma” tots aquells i aquelles que a Barcelona el 29-S cremaven contenidors i pneumàtics, atacaven seus bancàries i botigues “de moda” i s’enfrontaven a la policia, a l’altre costat de l’oceà, a l’Ecuador, la policia d’aquell país feia barricades amb pneumàtics en flames i intentava assassinar el president Correa. Poc sorprenentment, els mateixos periodistes i els mateixos polítics d’aquesta casa es referien als policies aixecats en armes -per motius ideològics totalment antagònics a la gent de Barcelona- com a “desestabilitzadors del govern”. Ja se sap, la policia sempre té una bona imatge pels poderosos i els seus lacais, encara que materialment facin el mateix o molt més que els mediàticament poc atractius “antisistema”.

Ja ho deien dos dels barbuts més llegits del planeta, Marx i Engels: la lluita de classes a vegades està submergida i a vegades aflora a la superfície amb tota la seva violència. Si durant 270 dies a l’any qualsevol pot passar-se per una “depriment” OTG o per la seu territorial del Departament de Treball per comprovar l’ingent, silenciós i “pacífic” número de possibles (o no) conciliacions en relació a denúncies per expedients de regulació d’ocupació, acomiadaments particulars, sancions, incompliments de convenis propis o de provincials, infraccions per no aplicar la llei de conciliació familiar, etc., no passa el mateix a nivell de soroll mediàtic un sol dia a l’any en què hi ha convocada una vaga general i que, com no pot ser d’una altre manera, fa esclatar tot el que implica aquesta paperassa burocràtica, tranquil·la i educada, que significa per a milions i milions de persones del nostre país un patiment i un malestar a les seves vides els 365 dies de l’any. Com diria Bertolt Brecht: què és més violent? que destrueixin el sosteniment econòmic de centenars de milers de catalans i catalanes amb una indemnització de 20 dies o que es cremin uns quants contenidors al Passeig de Gràcia?

Per acabar-ho d’adobar, i com que els manaires “socialistes” de l’Ajuntament són així de “intel·ligents”, en boca de l’Assumpta Escarp, regidora de Seguretat i Mobilitat i presidenta de TMB, se li calenta el morro a la ràdio i deixa anar que s’han de prohibir pàgines web que incitin a la violència i menciona www.kaosenlared.net. Ja poden anar preparant força llenya aquests aprenents d’inquisidors perquè a la foguera de les seves “vanitats” hi hauran de tirar no només tota la literatura política de tots els moviments d’alliberació social i nacional, sinó que a més a més, hi podran sumar tota la novel·la històrica i més d’un i de dos poemaris.

Com que sóc un home afortunat, poc dies després del 29-S i en plena campanya d’histerisme polític i mediàtic en contra dels que ens oposem al sistema capitalista, vaig trobar-me l’alcalde Hereu en un acte de reconeixement al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Com no podia ser d’una altra manera, ell va fer el seu discurs buit de contingut sobre Barcelona i el POUM, en el qual es podia canviar les sigles d’aquest partit per les del supermercat LIDL o la cervesa DAMM i el discurs hagués quedat igual d’elegant i sense solta ni volta, mentre que jo li feia arribar de manera “poc” educada i cridanera que “el POUM era un partit antisistema, que va ser il·legalitzat, de fet, pels teus companys i que els del POUM eren anticapitalistes i no, com tu, que ets un porc capitalista”. Em va deixar anar un dels seus meravellosos i professionals somriures i va marxar carrer avall amb els seus assessors d’imatge i els seus dos homes de seguretat, els quals, minuts abans, ja m’havien comentat amb to professional, encara que amb un poc normalitzat català: “no la lies, no la lies”.