[bar group="860×106"]

#VagaIndefinida

El maig de 2011, ningú no ho sabia (per ventura sí que ens ho ensumàvem), però a les Illes començava la batalla. En el moment exacte en què Bauzá i el seu sèquit aconseguien la majoria absoluta que sembla la més llarga de la (meva) història. Que no us enganyin les paraules majoria i absoluta: tenen el suport del 25% de la població amb dret a vot. Ells i elles, que tant saben de majories silencioses!

La batalla, efectivament, va començar contra la llengua, la cultura i l’educació. Saben que és la manera de negar-nos el dret a ser d’on som i com som per després intentar fer-nos creure que estàvem equivocades.

A la seva democràcia no és motiu de dimissió o, si més no, de disculpes que diputats i diputades amenacin, insultin i menyspreïn als i a les docents de totes les Illes. És totalment justificable suspendre de sou i feina a tres directors a Menorca per oposar-se al seu TIL. És lògic que s’hagi de retallar i, per això, es pot reduir el suport a la diversitat, es pot prescindir de cobrir les baixes (i pagar-les al 100%), es pot no complir uns terminis adients per les beques de transport i menjador… També es pot passar olímpicament del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears quan suspèn el TIL i inventar-se un decret llei. Fins i tot, es pot seguir governant amb més de vint decrets llei a l’esquena en només dos anys i busques. El que sí que no es pot de cap de les maneres és que els i les mestres i les i els professors duguin camisetes verdes o decideixin penjar un llaç a la façana de l’escola. Això sí que no. És polititzar a les criatures. En canvi, que els seus companys i companyes del País Valencià deixin, només aquest curs, a 14.000 xiquets i xiquetes sense poder estudiar en català és… Igualtat, és clar.

A les Illes la gent té molta (molta) paciència. La cultura del “Tanmateix…” està instal·lada i acceptada abastament. Doncs bé, Bauzá i el seu sèquit ho han aconseguit. Han aconseguit que la població illenca s’enfadi i reaccioni fermament: les diverses jornades de vaga durant el curs passat, les desenes d’ajuntaments que han aprovat mocions en contra del TIL, les milers de camisetes de la Plataforma Crida que s’han escampat per escoles i instituts, l’autoorganització en una Assemblea de Docents amb el suport de milers de persones, sindicats que finalment han escoltat a les bases, famílies solidàries i conscients dels perills del nou model educatiu…

El (des)govern de les Illes, malgrat l’allau de suports a la vaga d’arreu del territori, continuarà utilitzant la seva arma més preuada: la mentida. Ara, però, s’han trobat amb la valentia de qui no té por i la dignitat de qui lluita pel bé comú. I amb aquestes armes, no hi tenen res a fer. La batalla està guanyada, i aquesta vegada la guanyaran els bons i les bones, no en tengueu cap dubte.


[bar group="860×106"]