El passat dissabte 20 de maig, centenars de persones acudiren a la presó de Picassent per donar suport als familiars i als amics dels presos polítics bascos que, durant més de trenta anys, no han cedit davant les polítiques penitenciàries venjatives, inhumanes i contràries a les lleis dels mateixos estats espanyol i francés.
Sota el lema “Us volem, al carrer” vora quatre-centes persones acudiren a la crida, la majoria d’elles vingudes del País Basc però també un bon nombre dels Països Catalans, ja que la convocatòria, organitzada simultàniament a sis presons d’ambdues bandes dels Pirineus, va comptar amb el suport d’entitats locals, com el Grup de Suport al Presos de l’Horta i les organitzacions de l’esquerra independentista Arran o Endavant.
L’acte solidari es va realitzar sota l’atenta mirada dels cossos policials que prèviament havien identificat tots els assistents, però sense cap altre incident. Hi va haver parlaments, danses, música, traques i una marxa al voltant de la presó. Cal dir que, segons es va informar per les xarxes socials, el dia abans de l’acte, els presos polítics foren canviats de cel·la per a que no pogueren veure la marxa.
El Grup de Suport als Presos de l’Horta, en coordinació amb Rescat, va participar dels parlaments amb un text d’agraïment i de suport que reproduïm més avall.
Parlament del Grup de Suport als Presos
“Amics i amigues,
Companys i companyes de lluita,
El Grup de Suport als Presos i les Preses de l’Horta som un xicotet col·lectiu que portem 15 anys treballant per estendre els llaços de solidaritat entre les preses polítiques i els moviments socials de l’Horta de València.
Vam néixer amb l’arribada de diverses preses polítiques catalanes a la presó de Picassent i d’ençà hem estat treballant per donar a conéixer la realitat d’aquestes preses i per donar suport, a elles i als seus familiars i amics, en la mesura de les nostres possibilitats. Hem fet marxes a la presó, campanyes de suport i denúncia, hem acollit familiars i hem col·laborat econòmicament…
Hui, 20 de maig de 2017, és un orgull estar hui ací amb tots i totes vosaltres, que heu vingut de terres llunyanes per estar prop de les vostres filles, amigues, germanes i companyes de lluites i de somnis. La solidaritat, la fermesa i la capacitat de resistència que com a poble heu mostrat al llarg dels últims 30 anys són un exemple i una referència per a totes nosaltres. I per això us hem de donar les gràcies, perquè amb els vostre exemple ens heu donat forces i esperances per continuar endavant, fins i tot en els temps més difícils.
No és la primera vegada que estem a les portes de la presó Picassent en companyia de familiars i amigues de les preses polítiques basques. Sempre que hem pogut hem estat ací; i tornarem a estar-hi. Perquè la vostra lluita és també la nostra lluita. Perquè som conscients que entre totes formem un cordó umbilical que uneix les lluites a ambdues bandes dels murs i de les reixes i que la nostra supervivència com a poble i com a classe depén precisament d’aquests vincles que tanta por fan als estats opressors.
Els Països Catalans són un territori extens i divers, on la consciència nacional i social és molt desigual, però la nostra també és una terra de lluita i de resistència. I on hi ha lluita i resistència hi ha solidaritat: volem dir-vos que allí on aneu sempre trobareu catalans i catalanes disposades a acompanyar-vos. I com no, volem recordar a la Marina i la Lola, les nostres preses polítiques que seguixen segrestades i aïllades a la presó de l’Estat francés de de Rennes.
Des de Picassent, des de València, des dels Països Catalans sencers alcem la veu per reclamar la fi de la dispersió i de les mesures penitenciaries excepcionals. Alcem la veu per reclamar l’amnistia i la llibertat de totes les preses polítiques. Alcem la veu per recordar que mai cedirem als xantatges dels estats opressors. Alcem la veu per recordar que la lluita d’un poble per la independència, pel socialisme i pel feminisme, és la lluita de tota la humanitat per un futur més just i més digne, per un futur millor.
Fins l´últim rescat la lluita continua!
Visca la terra!
Jo ta ke, irabazi arte!”
