Si estàs en l’atur, o eres una treballadora precària, o malvius amb una prestació miserable, o amb una pensió cada vegada més reduïda, i no pots pagar la hipoteca del teu pis a Carolines, al Pla, a la Verge del Remei, a la Florida, a Ciutat d’Assís, el teu futur és ben negre. El banc et voldrà fer fora de la vivenda que et protegeix, a tu i a la teua família; de la vivenda en la qual cada nit et seus amb les teues filles a sopar un arròs, unes llentilles, unes llonganisses amb puré de creïlles, comprades al Mercadona calculant els preus fins el cèntim i buscant les ofertes. De la vivenda en la que cada nit et gites pensant que et depararà el demà, que li ficaràs a l’entrepà de l’esmorzar de la teua filla quan vaja a l’escola. El banc enviarà a la policia, que apallissarà els de la PAH que t’acompanyen, a qui vas conèixer un diumenge a la Muntanyeta, buscant desesperadament una solució, una ajuda, un poc de calor humà. Una policia que t’humiliarà, et parlarà de males maneres, t’espentarà quan faces l’últim i desesperat intent per aferrar-te a la teua casa. L’“imperio de la ley”, el fastigós “imperio de la ley” que només s’aplica contra els treballadors i els “terroristes”, caurà sobre tu.
En canvi, si has tingut el milió d’euros necessari per a comprar-te un suntuós xalet a la urbanització Penya Cerrada, al costat del McDonalds de la carretera de València, o un bungalow a Tabarca, o un “precioso pareado” en la urbanització Azalea Golf, en la Condomina, al costat de la Torre Plàcia, pots dormir ben tranquil. No patisques. Les tres urbanitzacions són il·legals, els Tribunals així ho han decretat; que es construïren contravenint les lleis urbanístiques; que l’Ajuntament d’Alacant va concedir la llicència d’urbanització sense respectar les seues pròpies lleis; que cal enderrocar les tres urbanitzacions. Però no patisques, repetisc. A banda de poder pagar uns bons advocats, els millors, l’Ajuntament, la Policia, la Generalitat, seran comprensives amb la teua situació. Buscaran solucions. Legalitzaran de sota mà la urbanització, canviaran la llei, interposaran recursos, o mouran la Torre Plàcia de lloc per a que la teua bonica i il·legal urbanització no estiga a 3 metres d’un Bé d’Interès Cultural sinó als 150 metres que marca la llei que ells mateixos van redactar i aprovar. Trasllats d’una torre, més judicis, més al·legacions, més tràmits, més informes, no els pagaran els regidors i consellers amb els seus salaris. Les seues negligències, els seus incompliments legals, els pagarem jo i la meua veïna a la qual acaben de fer fora de sa casa els mateixos polítics, els mateixos policies i els mateixos bancs que ara perden el cul per a protegir-te a tu i al teu luxós nivell de vida.
<p”>Alguns en diuen d’això abús, o injustícia. O, simplement, lluita de classes.
