En motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, l’associació Etxerat presentarà als grups parlamentaris del Parlament basc i també al lehendakari Iñigo Urkullu el seu informe anual sobre la situació de les preses i presos polítics bascos. Ahir dilluns el van presentar a la Casa de la Pau de Donostia, cosa que permet extreure’n les primeres xifres.
Etxerat denuncia el manteniment de la dispersió dels presos. Una evidencia que es demostra amb els números a la mà, ja que dels 463 presos només 5 es troben en presons d’Euskal Herria. De la resta, 356 es troben en centres penitenciaris de la resta de l’estat espanyol, 98 en presons de l’estat francès, mentre que tres més estan tancats en presons d’Anglaterra, Portugal i Alemanya respectivament. Si en lloc d’analitzar les xifres per països ho fem per kilòmetres de distància amb el País Basc, les dades prenen una altra dimensió. El 42% dels presos bascos es troba a més de 800 kilòmetres de distància d’Euskal Herria, mentre que a l’altre cantó de la balança, només 65 estan a menys de 400 kilòmetres de distància.
Segons Etxerat, la dispersió és un exemple més de les polítiques de l’estat espanyol, que fa cas omís de qualsevol demanda encaminada a millorar la qualitat de vida i a vetllar pels drets dels presos i preses. En aquest sentit, denuncien la situació dels nou presos que continuen en centres penitenciaris malgrat patir malalties incurables. A la presentació de l’informe anual a Donostia es va recordar el cas d’Ibon Fernández Iradi, afectat d’esclerosi múltiple, així com el d’Ibon Iparragirre, amb SIDA en estat C, el més avançat del virus. L’informa anual d’Etxerat també recull la mort d’Arkaitz Bellon en una presó de El Puerto de Santamaría, a més de 1.200 kilòmetres de casa seva, on complia condemna per haver cremat un autobús i un caixer automàtic.
Per altra banda, Etxerat també considera al dispersió com una mesura dissenyada en comtra de les famílies i l’entorn més proper dels presos. Com a exemple, enumeren la mort de 16 familiars o amics de reclusos en el viatge d’anada o tornada a alguna de les presons lluny del País Basc. Al mateix temps, el col·lectiu denuncia la suspensiód e visites sense previ avís, així com els exhaustius registres previs a les visites que, segons afirmen, vulneren el seu dret a la intimitat.
Foto destacada: naiz.eus
