20 anys de foc i fum

La Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià compleix vint anys. FIRE!! ret des de 2008 homenatge a la revista novaiorquesa homònima de finals dels anys vint, dirigida per l’escriptor negre i homosexual Richard Bruce Nugent. Es tracta del primer festival de cinema de temàtica LGBT del nostre país, creat pel Casal Lambda de Barcelona l’any 1995. El certamen té un precedent clar en els festivals organitzats els anys 1979, 80 i 81 pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya, que ara celebra els seus 40 anys. Eren temps d’embranzida, amb el cèlebre manifest fundacional i convocatòria de manifestació el 28 de juny de 1977 a Les Rambles. D’ençà, derogació d’alguns articles de la llei franquista de perillositat social l’any 1978, abrogació completa el 1995, i finalment l’octubre de 2014 el Parlament de Catalunya aprova una llei pionera contra la LGTBIfòbia: nogensmenys a hores d’ara hi ha queixes perquè aquesta no s’implementa totalment i temors que pugui acabar essent paper mullat. Tal vegada per això el lema d’aquesta vintena edició és «Fight fire with FIRE!!». La trobada, un espai únic de recerca en formes més lliures d’estimar, s’afegeix a la llarga llista de films i festivals de cinema LGBT de prestigi internacional. Alhora, comprèn bona part de les convocatòries de la comissió Unitària 28 de juny per l’alliberament de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersexuals. Enguany aquesta comissió ha celebrat la diada de l’alliberament i orgull amb el lema «El meu cos un camp de batalla. Els nostres cossos no estan al servei del sistema heteropatriarcal».

Una vintena de llargmetratges d’estrena, un nombre similar de curtmetratges, unes bases de participació prou obertes, i una acollida i tracte molt considerats envers el públic. Si bé els preus poden resultar una mica cars, preval la premissa que tothom sigui valorat positivament i amb respecte. Com en els darrers sis anys, la seu principal de FIRE!! 2015 ha estat l’Institut Francès de Barcelona, durant dues caloroses setmanes a principis del mes de juliol. El gruix de projeccions ha estat no obstant precedit d’un primer tast el 25 de juny al Zumzeig Cinema, una significativa projecció a l’aire lliure al mateix carrer Aurora on Juan Andrés Benítez fou assassinat per policies, i tres dies de programa educatiu amb professionals que treballen activament per oferir més referents positius de l’homosexualitat a la comunitat LGBT i a la societat en general. També s’han dut a terme activitats a Girona i Terrassa, una mostra en línia, festes, cabarets, presentacions de llibres, projeccions amb col•loqui, pantalla trans, tallers, exposicions, debats… Una proposta àmplia i dilatada en el temps, dissenyada amb especial atenció envers infants, dones, gent gran, transexuals, i altres col•lectius vulnerables. Com a país convidat els Estats Units, coincidint amb la recent legalització del matrimoni homosexual per part del Tribunal Suprem d’aquell país; sembla mentida que encara avui s’hagi de discutir sobre segons què. La lluita contra la discriminació i la intolerància, per la llibertat sexual i el dret al propi cos, continua.

20 nous films LGBTDiez

A continuació repassem alguns dels llargmetratges projectats al FIRE!! 2015. Lilting (Hong Khaou, 2014) evoca amb un ritme gentil suggerit pel títol i una gran sensibilitat amb algunes dissonàncies humorístiques l’aproximació entre el company londinenc i la mare cambotjana d’un noi desaparegut sobtadament, tot superant barreres idiomàtiques, culturals, generacionals i morals. Atlántida (Inés María Barrionuevo, 2014) teixeix en una atmosfera indie un seguit de relacions forjades a partir dels encontres anecdòtics de dues germanes ben diferents que passen les vacances d’estiu a una casa sense pares d’una zona apartada on aparentment hi ha poc a fer. Tab Hunter Confidential (Jeffrey Schwarz, 2015) és un biopic en la línia Mark Rappaport però amb entrevista central al protagonista, una ex-estrella de Hollywood ídol predilecte de les adolescents dels cinquanta, qui malgrat viure clandestinament la seva homosexualitat i veure sabotejada la seva carrera, es refà dels successius ensopecs gràcies entre altres a col·laboracions amb John Waters i Divine. A primera vista o Hoje eu quero voltar sozinho (Daniel Ribero, 2014) és la història d’un noi cec que cerca independència, la seva dedicada amiga i un nou company de classe que ràpidament esdevé objecte de desig per tothom, un bell retrat de l’adolescència i el primer enamorament amb potencial d’arribar a públics de qualsevol edat. Alex & Ali (Malachi Leopold, 2014) són un estatunidenc i un iranià que visqueren una dècada d’amor feliç fins l’arribada de la revolució islàmica el 1977. Trenta-cinc anys més tard sorgeix la possibilitat d’un retrobament a Turquia però la distància espai-temporal sembla ja insalvable degut tant a la SIDA i les càrregues familiars com als controls fronterers i una atroç repressió política. Last summer (Mark Thiedeman, 2013) recorre a una composició visual i sonora sublims per suggerir per la via d’allò invisible i silenciós els sentiments de dos joves d’una petita població rural nord-americana qui després d’haver-se estimat amb tota naturalitat des de sempre es veuen abocats a una difícil separació i un futur incert. Regarding Susan Sontag (Nancy Kates, 2014) és una primera aproximació a la vida i obra d’aquesta cèlebre pensadora i escriptora estatunidenca interessada per tot, un esbós experimental producte de vuit anys d’intensa recerca i entrevistes en profunditat que para especial atenció a les relacions afectives i amoroses marcades per una bisexualitat poc tractada públicament i que tal vegada esdevé el gran tema pendent en les seves novel·les, poesies, films, crítiques, assaigs, filosofia, malalties, compromisos, lluites, feminisme, fotografies, art… Nan Goldin, I remember your face (Sabine Lidl, 2013) es fixa en la reconeguda fotògrafa i alguns dels íntims i colpidors retrats que l’han duta a la fama, el retrobament amb els seus amics, amants i col·laboradors, supervivents d’un món underground de lesbianes, gais, transsexuals, okupes, artistes, col·leccionistes, novaiorquesos, parisencs, berlinesos, heroïnòmans, cocaïnòmans, alcohòlics, terminals, autodestructors, fetitxistes, etc. Off Road o Fuoristrada (Elisa Amoruso, 2013) és un retrat popular i alegre del mecànic transgènere Beatrice, fins fa uns anys Pino, i la seva família, integrada per una mare ja força gran, la infermera romanesa reconvertida a muller i modista, i el fill poc estudiós de la darrera amb un pare romanès absent, tots ells disposats a adaptar-se a les circumstàncies, en una llar italiana atípica, amb un seguit d’animals, un vestuari heterogeni, i els tot terrenys que alimenten una gran afició. Dólares de arena o Sand Dollars (Israel Cárdenas i Laura Amelia Guzmán, 2014) ofereix una aproximació delicada i essencialista al turisme sexual a partir de la relació a llarg termini entre una àvia francesa, Geraldine Chaplin, i una jove dominicana amb nuvi proxeneta, en una transacció desigual i interessada entre parts intercanviables i prescindibles a tota hora on la veritable estimació queda totalment fora de lloc. Liz en septiembre (Fina Torres, 2014) es desenvolupa en un petit hotel de platja veneçolà exclusiu per lesbianes, un indret caribeny i paradisíac impregnat de bellesa on arriba una noia heterosexual a qui Liz prova de seduir mentre una ombra funesta creix en el seu interior. Praia do Futuro (Karim Aïnouz, 2014) dibuixa a partir d’un muntatge el·líptic i sincopat la trajectòria d’un socorrista brasiler i els dos éssers que graviten entorn seu, un germà petit que l’admira i un campió de motocròs berlinès, de qui s’enamora tot just després de rescatar-lo a ell però havent fracassat en l’intent de salvar el seu company ofegat. Appropriate Behavior (Desiree Akhavan, 2014) és una comèdia amb tocs àcids i ocasionalment frívols, dirigida i interpretada per una noia novaiorquesa d’origen iranià prou singular qui després de trencar amb la seva estimada cerca desesperadament algú per reemplaçar-la, alhora que entoma els successius fracassos en els seus repetits intents de reconquerir-la, com en els àmbits familiar i laboral. Honeymoon o Libánky (Jan Hrebejk, 2013) es serveix de traços psicoanalítics i teatrals per posar en escena la inquietant aparició d’un estrany arribat directament del passat a la festa de noces campestre d’algú que amaga secrets que tenen a veure amb l’adolescència i el patiment. Born this way (Shaun Kadlec i Deb Tullmann, 2013) s’endinsa de forma justa i reflexiva a la tasca quotidiana dels membres del col·lectiu Aternatives Camerún, grup de defensa dels drets humans de gais i lesbianes en un país on mantenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe comporta cinc anys de presó, on les denúncies sobre el no res i les agressions en base a aparences són a l’ordre del dia, tant de mà de l’estat com de la societat, on la situació de les dones i del conjunt de la població és en general força vulnerable, i on malgrat tot el compromís i la lluita té un gran sentit en aconseguir mica en mica avenços profunds. Je suis à toi o All yours (David Lambert, 2013) parla d’un jove argentí desesperat que es ven a través de la xarxa a un forner d’una petita població valona qui a més té contractada una noia amb fill, en una crònica pessimista i tètrica de les desventures d’un gigoló disposat a fer de tot per tirar endavant, on l’explotació humana i l’auto-explotació sexual com laboral no anul·len per complet l’afecte i estima que emergeix entre els éssers. Out in the line-up (Ian Thomson, 2014) explora un món tradicionalment masclista i possiblement homòfob com el del surf, per trobar-se i entrevistar els membres de la primera comunitat internacional de surfistes gais i lesbianes, una iniciativa sorgida de la xarxa que ha aconseguit canviar les regles d’aquest esport de planxa, de la indústria a les revistes, de les competicions a les associacions, planant sobre la cresta de grans onades de canvi a ritme de música i bones vibracions. Something must break o Nånting måste gå sönder (Ester Martin Bergsmark, 2014) testimonia càmera en mà l’abismal impuls autodestructiu d’algú que treballa a un magatzem logístic i viu a un pis compartit, però que sobretot destaca per reivindicar la seva pròpia identitat transexual i transgènere, duent al límit les sessions de plaer i dolor amb el jove rebel que gosa acompanyar-lo, com també amb els tètrics individus i situacions de risc que confronta. I, per completar la vintena, entre els molts curtmetratges d’alt nivell presentats, esmentar per exemple els brasilers El pabellón (Fred Bottrel, 2014) i Cómo me miras (Carolina de Azevedo i Elena Sassi, 2014), ambdós a base d’entrevistes, el primer a diferents presos recentment traslladats de les ales masculines a una ala gai, i el segon a joves que s’esforcen per enderrocar prejudicis erigits entorn a qüestions de sexe i gènere. Heus ací alguns dels títols seleccionats pel certamen, un conjunt i un context que conformen una contribució cultural decidida i molt necessària en favor de l’amor i contra la repressió.