[bar group="860×106"]

Castelló fins a l’Ebre

Aquest és lema de la darrera estratègia del PP per aconseguir el transvasament del riu Ebre cap al País Valencià. A les darreres eleccions municipals, sota aquesta consigna, els populars plantejaven un intercanvi cultural i social entre les Terres de l’Ebre i Castelló. Aquesta expansió cultural es faria a través d’una plataforma que tindria per objectiu estretir llaços entre “valencians del nord i catalans del sud”. El PP, reconeixen vincles culturals, gastronòmics, lingüístics, etc. entre tots dos territoris, fet que contrasta amb el tancament dels repetidors de TV al País Valencià. A més a més plantegen la compra-venda d’aigua entre llauradors d’ambdues conques. Mentrestant els darrers mesos a les TE, la funció dels pous d’emergència de Vinallop i el canal Xerta – Sénia han estat denunciats de nou per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i Unió de Pagesos (UP).

Canal Xerta- Sénia: malbaratament de fons públics

UP i la PDE crearen el passat febrer una comissió conjunta: la Comissió 65. D’una banda insisteixen en el fet que les obres del Xerta – Sénia són un transvasament encobert cap al País Valencià. D’altra banda, demanaren una auditoria per saber quin cost econòmic té aquesta obra pública i com s’està finançant. Cal destacar que, contràriament al que afirmen les autoritats, els llauradors difícilment podran assumir els costos per regar amb l’aigua d’aquest canal ja que haurien de pagar 3.000 euros per hectàrea només per disposar d’aigua del canal. A més a més, segons UP, els llauradors podrien ser expropiats una vegada més ja que no està clar que passarà amb els pous que queden dins la zona regable, i que podrien caure en mans de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia.

Pous d’emergència de Vinallop

La societat estatal Acuamed va adjudicar a principis de 2009 a l’empresa FCC la construcció de dotze pous a Vinallop (el Baix Ebre), entre el riu Ebre i la carretera C-12 amb la intenció d’obtenir de l’aqüífer de la zona un cabal d’1,2 metres cúbics per segon. Dels dotze pous, huit ja estan quasi acabats. Cal destacar que les obres de construcció d’aquestos pous tenen un pressupost de gairebé quatre milions d’euros. També cal recordar que formen part del projecte de descontaminació del pantà de Flix. Els pous de Vinallop haurien d’abastir d’aigua la capital del Baix Ebre i els municipi i indústries del Consorci d’Aigua de Tarragona si durant la descontaminació del pantà de Flix es produís algun tipus de contaminació de l’aigua del riu Ebre. La PDE i UP demanen la paralització immediata d’aquestes obres ja que l’objectiu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) és comercialitzar l’aigua extreta (1,2 m3/s) i treure’n beneficis ja que es tracta d’una aigua de molta qualitat. Consideren que s’han d’aturar aquestes obres perquè, a més de perjudicar l’aqüífer de la plana de la Galera, no està clar qui gestionarà els pous, i quin ús es farà de l’aigua extreta. Una altra denuncia que fan UP i la PDE és que el CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) a l’estiu capta més aigua de la que té concedida (4 metres cúbics per segons). En resum, el que es demana des de la societat ebrenca és que es paralitze qualsevol obra hidràulica vinculada als recursos naturals fins que quede clar el règim de cabals ambientals que quedarà establert pel pla de conca. Malgrat totes aquestes agressions cap dels partits institucionals (ERC, ICV, PSC, CIU, PP) més enllà de deixar-se veure per les mobilitzacions de la PDE, no fan res per aturar l’expoli de l’aigua de les TE.


[bar group="860×106"]