Censura? No, Gràcies!

Diu @UnitatvsRacisme: “Molt preocupant que davant l’auge d’islamofòbia i de l’extrema dreta, un local d’esquerres presenti una ponent, “Nao”, que diu: “El Islam es puramente una ideología política de extrema derecha que incita al colonialismo”. #StopIslamofòbia #StopVOX #21MProuracisme “

Aquest cop la diana dels anatemes que UCFR (Unitat contra el feixisme i el Racisme) llença via twitter és un ateneu independentista culpable d’organitzar una xerrada.

“Caram, qui serà aquesta Nao islamòfoba? – em pregunto – alguna neoliberal abrandada que busca qualsevol excusa per atacar els “moros” i reafirmar la superioritat de la cultura blanca? Alguna monja disfressada que aprofita la bona fe d’uns xavals per fer passar el seu discurs CAR (Catòlic Apostòlic i Romà)?”.

Una ràpida cerca em permet trobar la convocatòria de l’acte incriminat: és una xerrada amb dues ponents, dones i magrebines, Hakima i Nao.

Bueno, seran com el “negre de Vox”, em dic. El fet de ser racialitzat a vegades no és cap impediment perquè siguis un fatxa de merda. Així que vaig a mirar què diuen les dues noies als seus comptes:

“En poc temps he rebut acusacions d'”islamòfoba” “occidentalitzada” i “feminista hegemònica” de persones espanyoles i catalanes. Jo, Hakima, marroquí, immigrant i d’origen musulmà que he sofert tot tipus d’opressió patriarcal islàmica”. Diu Hakima.

“Per Marx, no només l’Islam dividía els pobles entre infidels (enemics) i fidels sinó que també l’Islam dificultava la feina per conscienciar a la classe obrera musulmana. Conclusió: no hi haurà alliberament per al proletariat musulmà sense passar per l’eradicació de l’Islam.” Diu Nao.

Vaja, que són dues dones, de cultura musulmana, immigrades, feministes i d’esquerres. I atees…. Que diuen allò que un munt de persones d’esquerres occidentals solen dir sense que hi hagi cap escàndol (que no sigui per part de la Conferència episcopal i de Vox) a propòsit de les altres dues religions monoteistes, i en especial de la cristiana que és la que ens ha tocat (en tots els sentits) de més a prop.

Ui quin escàndol! Dues dones atees que diuen que la religió que les ha oprimit és opressora! Una pobreta religió que és oficial en 50 països, en 13 dels quals l’apostasia o l’ateisme són castigats amb la pena de mort!

Ara resulta que elles aquestes coses no les poden dir perquè és “islamofòbia”, perquè, és clar, dir-les és “fer el joc de l’enemic”. Gran argument que he sentit repetir milers de vagades des de que tenia 14 anys i que sempre, però sempre, amaga la voluntat d’imposar una determinada línia, visió, interpretació, tot evitant l’enutjosa pèrdua de temps que impliquen el debat i la discussió crítica.

La gent d’UCFR, que pretén imposar el silenci o l’acceptació conformista de la seva visió de l’islam i de la immigració, fa temps que empra l’insult, la desqualificació i l’acusació de racisme a qui considera que la veritable lluita contra la xenofòbia passa per la defensa de valors compartits entre gent i sensibilitats diverses per origen però germanes per condició. Arribant a criminalitzar com en aquest cas dones racialitzades i ofegades i que es rebel·len  contra el patriarcat i les companyes i companys que els obren espais per poder-se expressar.

És greu, no, gravíssim! Inacceptable per a qualsevol que s’identifiqui amb principis de dignitat i llibertat i que vulgui menar un autèntic combat contra l’extrema dreta i el seu discurs de guerra de civilitzacions. El poder fa temps en efecte que treballa a la creació d’un escenari on es defineix un “nosaltres” per oposició a un “ells”, dimensions ambdues tan homogènies com incompatibles. UCFR i aquells que s’identifiquen amb els seus postulats prepotents i agressius accepten aquest escenari, és més, l’alimenten i el reforcen, encara que sigui atribuint a la dimensió de l’”ells” el paper de víctimes o de “justos”.

Sembla increïble però l’esperit censor i autoritari que nega l’expressió de la diversitat i del conflicte dins del “mon musulmà” i s’oposa a que tal diversitat sigui escoltada i acollida entre la part crítica i emancipadora de la nostra societat, han tingut fins ara molt d’èxit, aprofitant el desconcert i la prudència que la manca d’un debat obert i informat, imposen al conjunt d’organitzacions i col·lectius.

A més de fer callar veus ja cruelment perseguides per fonamentalismes i conservadurismes han aconseguit instal·lar una actitud conformista, d’indiferència cap a allò que ells consideren no políticament correcte en massa àmbits de moviment. I d’aquesta manera han contribuït de passada al desarmament ideològic que patim en l’esquerra que es volia radical.

Ja és hora de plantar cara a la pretensió d’UCFR i de qualsevol d’exercir de “guardians de l’ortodòxia” i respondre als seus atacs intimidatoris contra qui gosa debatre i pensar la complexitat de les societats en que vivim i de aquelles de procedència de molts i moltes de nosaltres amb un “censura, no gràcies!”.