Com triaran els professors dels vostres fills pel curs vinent

Desinformats, cansants i esporuguits: Obliguen a triar «a cegues» jornades, especialitats, zones i centres educatius pel curs vinent a milers de professors a Catalunya.

Quins professors tindran els vostres fills l’any vinent?

Cap a finals del mes de maig les direccions de les escoles i instituts públics on aniran els vostres fills disposen d’una previsió de grups d’alumnes, distribució de matèries i mestres o professors necessaris pel curs següent. I comencen a seleccionar la plantilla.

I el mateix mes de maig milers de professors i mestres omplen a cegues, que vol dir absolutament desinformats i de forma obligatòria si volen seguir amb feina, uns llargs formularis telemàtics, en què cal triar jornades, zones, centres i especialitats o matèries en les que ja s’han habilitat. Aquests formularis serveixen més tard per fer una classificació i distribució del personal segons les vacants.

No us deixeu enganyar pel lleu maquillatge de neutralitat que representen aquestes llistes i formularis. És més coneguda com a borsa de treball i cada any es fa més inaccessible i ineficaç.

Ni els ciutadans, ni els professors interins, ni els substituts saben quants llocs hi ha disponibles, ni quines matèries, ni on són aquests llocs.

Els directors i directores no han fet públics ni transparents quins llocs queden vacants, ni de quines especialitats, ni quines necessitats de perfils tenen per tal que hi puguin accedir les persones capacitades en igualtat de condicions.

Perquè senyores i senyors, els directors i directores creen a mida places específiques que ja tenen noms i cognoms a les escoles i instituts on estudien els nostres fills. Vaja això també resultarà ser un desavantatge per a ells en un futur, oi?

La llei els anomena amb diferents eufemismes com; perfil específic estructural, o llocs específics temporals o càrrecs directius. La realitat és que aquestes places les estan ocupant amics, familiars, veïns, coneguts, i un reguitzell de persones de seny i bona voluntat que ho fan prou bé però mai li porten la contrària a la direcció d’una forma decidida. A partir d’ara els anomenarem llepa-culs, amb «carinyo», eh?

Res d’aquesta manera de funcionar està complint els criteris de transparència, publicitat, capacitat i igualtat que estipula Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Més aviat estem creant en els centres educatius professionals de la corrupció i gent que la tolera i mira cap a una altra banda.

El problema de no voler denunciar les pràctiques corruptes a petita escala, denunciar a la policia, al Parlament Europeu, o a un diari (cas per cas em refereixo) és que ensenyem als nostres fills a viure sota el jou de les elits polítiques i econòmiques dominants. Els ensenyem a seguir tolerant els seus abusos a tots els nivells. A l’escola els joves també aprenen de les actituds que tenen els educadors, d’allò que fan i com actuen davant les injustícies, no ens enganyem.

Tots els ciutadans i les generacions futures tenen dret a accedir en igualtat de condicions a una feina digna a la funció pública si hi estan interessats i capacitats. No podem tallar aquesta via d’accés i per tornar a pràctiques antigues i ineficients de nepotisme.

Els ciutadans han de saber que amb aquest decret de plantilles ja no es respecta ni el fet d’haver aprovat una oposició. No tindran al professor més capacitat, amb experiència, formació, etc. sinó el que sigui més amic de la direcció d’un centre educatiu.

Tot això passa en el context d’una tensa situació educativa creada per la manca de recursos continuats, manca de professionals a les aules, insuficient temps per la organització del treball, instal·lacions penoses i atenció deficient per a les diferents persones que s’eduquen a les aules del país. Aquest any, aquesta situació insostenible i insuportable li ha costat la vida a un professor a un institut públic. O creieu que les coses passen per casualitat ? No senyors i senyores, hem mirat massa temps cap a una altra banda i això passa factura. Ja no és només qüestió de recursos econòmics, que també, evidentment. Sinó de fer un plantejament com a societat, volem seguir fomentant l’abús, la corrupció i la por? I una altra pregunta: Fins on pensem deixar que es passin de la ratlla?