El perill d’escriure d’orelles

[L’ACCENT 145]

Només hi ha una cosa més perillosa que escriure d’orelles, fer-ho en mala fe. N’és conscient el xativí Francesc Francès, també col·laborador de L’ACCENT, respecte a una informació del periòdic Levante sobre una concentració per Gaza a València de la política. La notícia diu que eren 400 persones i les fotografies que apareixen a Sóc el que veus, el bloc de Francès, ho desmenteixen. Com a mínim, eren uns quants més i això que no té un gran angular de massa magnitud.

Per tant el blocaire planteja tres possibilitats: “les dades de la policia són absurdes”; “la periodista que ha redactat la notícia no era allà” o “no li interessava posar el que realment va veure”. La primera hipòtesi és segura, i dóna pas a un altre element de debat: l’extrema credibilitat que els periodistes atribueixen (o atribuïm) a les versions de la policia. Una font que habitualment és part i que converteixen (o convertim) en jutge.

Aquest fet suposa que no calgui ser al lloc de la notícia si la policia, o l’agència de torn, o encara pitjor, l’agència de torn prenent les dades de la policia, ens serveixen la informació. Mentrestant el redactor elaborarà la informació des d’una redacció amb una confortable calefacció (possiblement algun policia haurà colpejat un fotoperiodista, però això és pecata minuta) i l’assistent a la manifestació, com el blocaire de la quinzena, es preguntarà què nassos ha passat.

MÉS INFO:
HTTP://SOCELQUEVEUS.BLOGSPOT.COM/