Ensenyament retallat

Ensenyament retallat

gtroc

Les retallades pressupostàries en inversió social, xifrades en desenes de milions d’euros, es materialitzen en l’ensenyament en retallades a la inversió, a la plantilla i al salari dels docents. L’ACCENT us oferim un recull de dades de les principals retallades en el sector de l’ensenyament primari i secundari.

Retallades de salaris de professorat + Retallades en plantilles + Retallades en inversió / La comunitat educativa es mobilitza / Multes per la Primavera Valenciana / Eleccions a la UAB

Retallades en els salaris del professorat

Tots els treballadors públics de l’educació dels Països Catalans ja porten acumulada la reducció salarial de juny de 2010 per a tot el funcionariat, que era al voltant d’un 7% del sou en el cas del professorat, i que seguí el 2011 amb una congelació salarial. La resta de retallades salarials es troben difuminades en una munió de mesures que laminen segments parcials del salari de tal forma que es camufla l’impacte real de la pèrdua de poder adquisitiu.

Al Principat, a la reducció de 2010 s’hi sumarà enguany la reducció d’un altre 5% del sou de tots els treballadors públics. A més, el personal d’administració interí dels centres educatius ha vist reduït el seu sou i la seva jornada laboral un 15% des d’abril.

Al País Valencià, el decret de retallades aprovat al gener suposa la pèrdua del 50% dels complements de carrera professional (coneguts com a sexennis). Això significa deixar de percebre mensualment entre 50 i 250 euros en el cas del professorat, i d’ara en endavant quedarà de moment tancada la possibilitat d’accedir a aquests complements. Al País Valencià, com també al Principat, queden suspeses les cotitzacions obligatòries als plans de pensions.

A les Illes, el govern presentà el passat 30 d’abril el seu propi pla de retallades. La mesura salarial més significativa és la supressió dels complements salarials per a l’exercici de tasques de tutoria o de coordinació departamental.

Les retallades salarials afecten de manera més aguda el personal interí, el qual en molts casos, especialment al País Valencià i a les Illes Balears, no rebrà cap retribució el juliol i agost.

+ L’Assemblea de la comunitat educativa acorda intensificar mobilitzacions contra la retallada de més de 3000 places d’interins i substituts

Retallades en plantilles

sos educacio

Totes les administracions autonòmiques dels Països Catalans han optat per retallar la plantilla docent del sistema educatiu. Aquesta retallada s’ha orquestrat bàsicament per tres vies: l’augment d’hores lectives i de permanència al centre del professorat, l’augment del nombre d’alumnes per aula i l’augment del període de no cobertura de les baixes per malaltia. D’aquesta forma es pretén expulsar del sistema educatiu milers d’interins malgrat posar en entredit el funcionament i la qualitat de l’ensenyament ofert als centres públics.

En el cas de les baixes, al Principat ja s’ha establert que no es cobriran fins després de cinc dies lectius a primària i de deu dies lectius a secundària i batxillerat. Això suposa, a tall d’exemple, que els alumnes de 4t d’ESO es podran quedar sense cursar una matèria durant dues setmanes si el pofessor o professora emmalalteix. En el cas de les Illes Balears la mesura és encara més radical, ja que podran passar fins a 30 dies abans no arribi la substitució al centre.

Al País Valencià, l’ofensiva per a expulsar treballadors públics del seu lloc de treball ha arribat a provocar que el propi govern fixi en un 25% el nombre d’interins que es vol acomiadar. De fet, des de 2009 es calcula que s’han suprimit els llocs de treball de més d’un milers de professorat interí.

Retallades en inversió

També la dotació econòmica per als centres i per a programes d’innovació ha estat retallada dràsticament en tots els casos des de 2010 i encara es preveu que sigui més agut en l’actual exercici. El propi decret de retallades valencià fixa en 1.000 milions la reducció de despesa en els serveis públics, una part substancial dels quals en educació. Segons el propi pla del govern balear, es retallaran 35,16 milions d’euros només en mesures de restricció de plantilla i reducció de salaris del professorat. Al Principat, en els dos darrers anys el pressupost en educació s’ha reduït tant en xifres absolutes (prop de 800 milions d’euros) com relatives (gairebé un 3% en el pes total del pressupost).

Aquestes retallades en la inversió s’intenten pal·liar al Principat amb un augment de les taxes, especialment pel que fa a la formació professional de grau superior, on es podran aplicar unes taxes de fins a 200 euros per alumne i curs.

La comunitat educativa es mobilitza contra l’atac a l’ensenyament públic

sos educacio

Sis jornades de vaga al País Valencià, manifestacions massives, ocupacions de rectorats i conselleries, mobilitzacions dels pares i mares de les escoles bressol, formació d’assemblees d’estudiants de secundària… Tot això ha estat la resposta de la comunitat educativa a la política de l’estat de pauperització de l’educació. La resposta de l’estat i les administracions autonòmiques ha estat, en molts casos, la repressió contra els estudiants.

Vagues a l’ensenyament

La convocatòria de sis dies de vaga al País Valencià i d’un dia al Principat va traure al carrer desenes de milers de persones. El dimarts 22 es manifestaren, segons els convocants, 150.000 persones a Barcelona, 60.000 a València, 25.000 a Alacant, 15.000 a Castelló, 5.000 a Lleida, 3.000 a Girona i Tarragona i 2.500 persones a Elx. També hi hagueren desenes de concentracions a altres ciutats i pobles. A les Illes Balears les mobilitzacions es feren sota la convocatòria d’una jornada de lluita.

Al País Valencià el seguiment de les mobilitzacions fou notable, tot i que en nombre inferior a les mobilitzacions de gener contra el decret de retallades. En canvi, al Principat esdevingueren unes mobilitzacions molt massives, potser perquè era la primera vegada que la comunitat educativa responia amb contundència i globalitat a les retallades del govern autonòmic.

Ocupacions de rectorats i conselleries

sos educacio

Les mobilitzacions van acabar, en alguns casos, amb l’ocupació de rectorats i seus de conselleries. Pel que fa a les ocupacions de rectorats, la més significativa es va produir a Girona. En aquesta darrera universitat, els estudiants van llançar l’oferta de desocupar l’edifici si la rectora, Anna Geli, alineada totalment amb els partidaris de la tisora a la universitat pública, es sotmetia a un referèndum de continuïtat. La resposta de la rectora fou enviar els Mossos a desallotjar l’edifici el passat dilluns 28.

El primer intent d’ocupació d’una seu d’ensenyament es produí el 17 de març a Alacant, quan després de la manifestació desenes de professors entraren a la seu de la conselleria a la ciutat, d’on foren desallotjats per la policia i, segons alguns professors, per la manca de valentia dels representants sindicals. La protesta continuà després i un grup de professors va tornar a intentar ocupar un edifici públic, en aquest cas les oficines de Canal 9.

El dimarts 22, prop d’una cinquantena d’estudiants universitaris van ocupar la Conselleria d’Educació balear a Palma, on tot i no haver-hi convocada una vaga, sí que hi havia convocada una jornada de lluita. Després d’una hora dins l’edifici, la policia va fer acte de presència i va desallotjar i identificar els estudiants.

L’ocupació va intentar ser violentada per l’actuació d’un càrrec polític d’aquesta conselleria. Ana Maria Rodríguez Arbona, alt càrrec del PP i cap de gabinet del conseller Rafel Bosch, va agredir sense cap tipus de provocació prèvia un dels estudiants que protestava a l’interior de la conselleria. Malgrat que molts mitjans de comunicació van informar que els estudiants havien agredit una treballadors de la conselleria, les imatges de TVE demostren que l’agressió va provenir de Rodríguez sense cap provocació prèvia, i que els estudiants es van limitar a calmar-la.

A València, també el dimarts 22, un grup de tres-cents estudiants concentrats davant la conselleria van intentar entrar a l’edifici, produint-se moment de tensió amb la policia que van acabar amb la identificació d’alguns estudiants.

Multes a la primavera valenciana

***ieslluisvives

Uns 250 estudiants han rebut multes de fins a 6.000 euros***

Un aspecte remarcable de les mobilitzacions dels darrers dies ha estat la combativitat dels estudiants, tant en les accions com en l’organització d’assemblees als centres de secundària, una experiència que va agafant volada a cada pas. Potser per això els estudiants hagin estat posats al punt de mira de la repressió i des de l’estat s’intenti inocular por i desmobilització.

Això és almenys el que pensen bona part dels centenars d’identificats el passat 17 de febrer a les portes de la comissaria de Sapadors a València, en plena primavera valenciana. Fins a 250 identificats han rebut notificacions de multes que arriben a 6.000 euros.

Les persones denunciades van explicar en roda de premsa el passat 29 de maig que rere les amenaces de sanció hi ha la voluntat del govern estatal d’escampar la por i amagar els vertaders motius de les protestes, i van anunciar que defensaran els seus drets amb tots els mitjans i mecanismes legals i mediàtics possibles ja que segons elles “ens trobem davant el perill que aquesta campanya signifique un nou retrocés en llibertats bàsiques com són els drets d’expressió i manifestació”.

Eleccions a la UAB

La candidatura alternativa doblà en vots la candidatura oficialista, però el sistema ponderat li tragué la victòria

Enmig d’una ocupació policial inèdita en l’etapa postfranquista, amb desenes de furgons d’antiavalots de la policia, la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar eleccions a rector. Com a novetat [vegeu L’ACCENT 226] s’hi presentava una candidatura avalada per professorat i estudiants per a fer front al desmantellament de la universitat pública. Encapçalada pel professor Pere Solà, en la primera volta la candidatura fou la més votada fins a obtenir quasi el doble de vots que el seu oponent, Ferran Sancho. El sistema de vot ponderat, de tall corporativista, però, ha donat la victòria a Sancho, ja que el vot de catedràtics i professors titulars val un 51% davant el 30% que val el vot dels estudiants.

Amb tot, Solà passà a la segona volta i es disputarà el 31 de maig amb Sancho el rectorat de la UAB. Com a mesura estrella, Solà havia anunciat que si guanyava tornaria als estudiants el cost de l’augment de matrícula decretat pel govern. També anunciava la imposició d’un cànon del 30% a les emrpeses privades instal·lades a la universitat.

En la segona volta, Solà tornà a ser la candidatura més votada, amb el doble de vots que Sancho, 5.892 vots (70%) davant 2.544 (30%), però el sistema de ponderàció ha alterat els resultats donant un 55,5% del vot ponderat a Sancho, el candidat de la dreta que finalment serà rector; i un 44,5% a Pere Solà de la candidatura alternativa.