[bar group="860×106"]

Fagor: D’empresa model a fiasco sense límits

fagor2Fagor Electrodomèstics (FED) ha estat l’empresa que encengué l’espurna de l’anomenat moviment cooperativista basc. No debades la precursora d’aquesta empresa es deia ULGOR, nom conformat per les inicials dels precursors del cooperativisme que van actuar sota la batuta de José María Arizmendiarrieta. No cal dir que aquests homes, s’estiga d’acord o no amb ells, eren uns grans idealistes. Els que encara viuen estan compungits pel fiasco a què ens han portat els gestors que han regit la cooperativa els últims deu, quinze anys .

A la situació de preconcurs de creditors, a les portes del concurs, s’arriba per gestions desastroses, projeccions de futur francament millorables, fugides cap endavant amb dosis altes d’obscurantisme i d’ocultació de dades cap a dins i fora de la cooperativa . Es diu que algunes d’aquestes grans adquisicions, com ara Mastercook a Polònia i Brandt a l’Estat francés, es van fer sense cap assignació per fer front als costos financers que aquestes operacions suposaven. Ja en aquells anys fabricàvem electrodomèstics, el producte de sempre, amb poc valor afegit i tecnologies de fàcil maneig per a les empreses de països emergents i amb elevades probabilitats de posar al mercat productes d’igual qualitat a preus més barats. Era el moment de repensar el cooperativisme i d’analitzar els marges del cooperativisme en un món globalitzat. Pensar si calia anar a un model d’empreses més reduïdes, adaptades al territori amb nous productes que forenn tecnològicament avançats i socialment i ecològicament sostenibles. No es va fer i per això ens trobem on som.

És evident que en el capítol de responsabilitats hi ha molt a dir. Responsabilitats tant socials com polítiques, per la mala gestió i per fer-ho d’una forma un poc perillosa i erràtica. Gent que ha ocupat els més alts llocs a Fagor Electrodomèstics mentre s’estava covant el fiasco estan situats hui a la cúspide de l’MCC (Grup Mondragón). Sembla que en el cooperativisme actual dóna el mateix quins siguen els resultats de la teua administració: la resultant és l’ascens cap a llocs de major responsabilitat. Això, evidentment, no pot seguir així, no ens ho podem permetre.

mccActualment, a la nostra cooperativa i, també, en el moviment cooperativista en general, ens trobem amb la urgent necessitat de debatre sobre el futur del cooperativisme, tant en els aspectes purament empresarials com en els socials. Caldrà pensar el tipus d’empresa, tipus de productes, grandària… Crec que l’aurèola del cooperativisme com a organització capaç de superar les crisis, fer una gestió millor i fer-ho de forma més democràtica i participativa entra a la rampa de caiguda.

En l’apartat social convé analitzar i proposar com ha de ser el cooperativisme del segle XXI. És bastant evident que en el terreny de la participació i del protagonisme dels socis i sòcies no són vàlids instruments creats fa més de 50 anys i pensats per a aquella societat i aquell tipus d’empresa, molt més xicoteta i manejable. Els nostres congressos, els congressos de la MCC, no poden ser actes formals, sinó que haurien de ser el marc de debats en profunditat d’aquests aspectes amb la participació de tots i totes les cooperativistes. En qualsevol cas, cal fer un gran esforç perquè els valors i assoliments socials del cooperativisme, així com els èxits empresarials, es contemplen en els plans de gestió i es controlen amb tot rigor .

Al costat d’aquest apartat hem de fer l’impossible per superar les doloroses conseqüències que han comportat els “vidres trencats” de FED . Queden al carrer 2.000 socis i sòcies cosa que suposa un empobriment massiu per a l’Alt Deba, per a Basauri i per a aquelles empreses que treballaven per a FED. Queden al carrer, sense que ningú se’n recorde d’ells i d’elles, els centenars d’eventuals que treballaven a les cooperatives . Es diu que es van a articular prop de 1.000 llocs de treball per a socis que, almenys a l’hora d’escriure aquestes línies, no s’han objectivat de cap manera. La forma de solucionar aquest tema seria per mitjà de prejubilacions i reubicacions. Convé que les prejubilacions no siguin, en alguns casos, tan miserables com les que s’han proposat: als 55 anys, el 50 % (amb el 60% del 80% que es cobra actualment) . Les reubicacions en altres cooperatives han de ser per a tota la gent, inclosos els que tenen discapacitats sobrevingudes. No ens podem desfer del “llast”. Cal crear llocs de treball per a tota aquella gent que treballava per a FED, per a tota.

Cal retornar també els diners a la gent que va fer aportacions voluntàries i va posar capital social. El cooperativisme no pot actuar com un banc dolent, perquè de desagraïts el món n’és ple.

fagorInsigne tasca la que ens queda, doncs. Convindria abordar-la des d’un organisme plural que incorpore tots els sectors de la Cooperativa: consells socials, corrents crítics com Ahots Kooperatibista, l’associació Ordaindu que reclama capitals i voluntàries, comissió de discapacitats, etc. Aquest podria ser un òrgan des d’on proposar alternatives i també de control del que des de la MCC anomenen Taula d’ocupació.

No vull acabar sense esmentar el paper purament conservador d’alguns intel·lectuals que s’encarreguen sempre de promoure les bondats del cooperativisme. Una mica d’esperit crític i d’anàlisi de la realitat mai ve malament. Probablement haurien de ser més mesurats els qui mai han treballat en empreses industrials. És evident que són les empreses l’organisme bàsic del cooperativisme. Quan alguns criticàvem el pla industrial, que ens ha portat a aquesta hecatombe, deien que tot estava bé, que si la solidaritat i que si naps que si cols. Ganes té el menda de sentir-los ara analitzar aquest fiasco i no deixar-se anar a digressions. Servirà el cooperativisme, però el què passa pel camí és important. Ser progressista no és només predicar, cal analitzar les realitats sense orelleres

Ànims, perquè amb la lluita aconseguirem que aquesta negra situació millore i es recomposen els vidres trencats del fiasco

Mikel Olabe és membre de Ahots Kooperatibista / 1

1 / Ahots Kooperatibista “Som cooperativistes preocupats des de fa molts anys pel què passa a les nostres cooperatives: tant pel que fa a les nostres condicions laborals, al funcionament de la democràcia cooperativista, al comportament de les cooperatives amb el seu entorn, al tracte que es dóna a la gent treballadora no cooperativista i, més recentment, a l’expansió que està tenint el moviment cooperatiu al qual pertanyem en el marc de la globalització capitalista.
La majoria de nosaltres pertany a la segona generació (la gent que va entrar a les cooperatives en els anys 60-70), però també hi ha gent de la tercera generació. En el passat hem format part d’altres col·lectius que han existit: UTC (en els anys 70, en l’època dels acomiadaments), Kooperatibisten Taldea i Lankideak.
Ahots Kooperatibista és un modest col·lectiu obert a totes aquelles persones de les nostres cooperatives que sintonitzin amb les nostres idees, les nostres inquietuds, els nostres objectius… Abasta a la majoria de grups cooperatius i cooperatives concretes dels pobles de l’Alt Deba. (Per saber-ne més: http://www.ahotskooperatibista.org/ )”


[bar group="860×106"]