Imagine

Imagineu-vos un país on cada any (l’última vegada era l’estiu passat) el govern dicta unes mesures anomenades “paquet de seguretat”, destinat a donar més seguretat als ciutadans. Una seguretat que no se centra, cosa que sí aniria bé, en la plaga de morts en el treball (quasi 4 al dia) ni en les organitzacions criminals amb més mala reputació del món ni en la violència de gènere (un milió de víctimes a l’any), sinó en l’anomenada “microcriminalitat” i en la inseguretat generada òbviament pels immigrants, subversius identificats i desviats per naturalesa.
Imagineu-vos que aquestes mesures estan construïdes com una floritura de les normes més racistes i intolerants presents en els diversos marcs jurídics europeus, per primera vegada cobertes totes en un únic cos legislatiu.

Imagineu-vos la introducció del crim d’immigració clandestina, la necessitat d’exhibir el permís d’estança per cada acte d’estat civil, la previsió de rondes ciutadanes amb la finalitat de patrullar el territori, el convit als metges i metgesses de denunciar els clandestins, la institució d’un registre per encabir els sense sostre.
Imagineu-vos també, que a la vegada, s’aprova una llei redactada per la Lliga Nord que consent a tots els propietaris de les fàbriques amb menys de 15 treballadors eliminar totes les formes de control de seguretat en el treball i, ja que hi som, imagineu-vos un decret del govern que rendeix en els fets impossible el dret de vaga i el substitueix amb una grotesca “vaga virtual”.

Per fer més lleugera la situació, imagineu-vos l’alcalde de Roma, l’exneopostfeixista Gianni Alemanno, llençar-se en una creuada contra els “crossanters”, els revenedors de croissants oberts tota la nit, que són una popular i històrica institució a la capital, òbviament en nom de la lluita al fracàs nocturn i de la “degradació”, paraula constantment a la boca de cada polític italià que es respecta.

Per seguir, imagineu-vos els centres de detenció temporals per immigrants on la detenció es prolonga fins a un màxim de 18 mesos: imagineu-vos una illa preciosa del Mediterrani, Lampedusa, convertida en un campament per desesperats, en una Guantánamo europea, amb els Alps italians enlloc dels marins.
Imagineu-vos un país preparat per acomiadar una llei dacroniana en nom de les llibertats digitals i al dret a la llibertat d’expressió a internet, que esdevindrà ineficaç com totes les mesures d’aquest tipus, però que bé demostra l’ànim de qui la proposa.

Imagineu-vos un país on es proposa d’eliminar les pensions, de fer el treball totalment precari i de delegar als privats i a l’Església tots els serveis socials i assistencials.

Imagineu-vos un país on el president controla directament cinc de les set emissions televisives nacionals, les mateixes televisions que col·loquen, en la mateixa jornada, en primera pàgina la violació d’una dona italiana per part d’un home romanès i a l’última pàgina la violació d’una dona ucraïnesa per part d’un home italià.
Imagineu-vos un país on una manifestació de 15.000 persones a Roma per protestar contra la intromissió del Vaticà en la política italiana no existeix pels mitjans de comunicació, on una manifestació de 25.000 persones a Nàpols per defensar el lloc de treball tampoc existeix pels mitjans, i on centenars de milers de persones convocades a la capital pel major sindicat dels metal·lúrgics tampoc existeix.

Imagineu-vos l’exalcalde de Treviso (Veneto), exponent de president de la Lliga Nord, afirmar en una plaça pública la necessitat de cremar els nens gitanos, i imagineu-vos també la paraula, utilitzada pel món polític sigui pel govern sigui per l’oposició, per descriure aquests afers criminals: folklore.

Imagineu-vos una ministra d’Ensenyament que proposa d’inserir els nens i les nenes estrangers en classes gueto constituïdes amb la finalitat de no contaminar la infància autòctona amb aquella immigrada.

Imagineu-vos una dialèctica política fundada sobre una classe dirigent que fa aquestes propostes i sobre una presumpta oposició que respon al govern de la seguretat fent-se el dur però que al final no manté res del que promet, no com els alcaldes progressistes de Roma, Bolonya i Torí, que han veritablement desallotjat camps de gitanos i calat foc a les barraccopolis d’immigrants. Imagineu-vos dissenys de lleis que l’oposició podria bloquejar al Parlament durant mesos i que en canvi, curiosament, les Càmeres aproven en poques setmanes, quan no ho fan en pocs dies. Ja que hi sou, imagineu-vos la caiguda de la participació popular a les últimes jornades electorals, podeu tan sols imaginar-ho perquè tampoc d’això els diaris en parlen.

Per acabar, imagineu-vos dissabte passat un grup d’un centenar de neonazis que es manifestaven pels carrers de Bèrgam, a la Llombardia, escortats i protegits per la policia antidisturbis, i imagineu-vos aquests mateixos agents carregant salvatgement la manifestació de milers de persones que s’hi oposaven.

Hem arribat quasi al final, tan sols heu d’imaginar un país en estancament des de fa més de deu anys i immers fins al coll en una crisi econòmica que vol colpejar un meridional sempre més pobre i desesperat i un septentrional que sembla llunyà d’aquella Alemanya a qui volia assemblar-se, un país on les xarxes d’assistència social han estat sacsejades per anys d’hiperliberalisme, on els serveis públics naufraguen, i l’administració i l’alta burocràcia són cloaques de corrupció. Una classe política racista i xenòfoba, incapaç de governar la crisi si no és donant els pocs recursos disponibles als amics dels amics, intentant desviar l’atenció de tot això de l’única manera que coneix: fent un estat feixista, fomentant la guerra entre els pobres, incitant els atacs i l’apartheid.

Benvinguts a Itàlia, heu arribat en visita al bell país, però ja que hi sou no us estalvieu d’apropar-vos a Pàdova i a alguns barris de Roma, on les rondes instituïdes per alguns partitets de l’extrema dreta han estat combatuts per altres rondes formades d’immigrants i treballadors, constrenyent l’autoritat de la policia i del Ministeri de l’Interior a una precipitada marxa endarrere en nom de la institució de rondes de ciutadans que havien de garantir el control del territori.

No us estalvieu tampoc visitar els barris populars del centre de Torí, abans residència dels immigrants del meridià d’Itàlia i ara dels immigrants del meridià del món, on les mobilitzacions antiracistes i aquelles internacionals porten a la plaça milers de persones, italianes i estrangeres, i fan fora els cadells de la dreta que proven d’engrandir el foc de la intolerància.

No us abstingueu de rendir homenatge al campament de Lampedusa, cremat fa pocs dies pels immigrants en revolta, i no us abstingueu de fer un beure amb els habitants italians de l’illa, que en aquests dies d’ocupació militar s’han solidaritzat amb els revoltosos.

Itàlia està en risc d’esdevenir la Vandea d’Europa, mai com ara cada gra de solidaritat internacionalista esdevé fonamental per construir un mur contra els fantasmes d’una història enterrada però no morta.