Comunicat del 13 de maig de 2024 del Col·lectiu Solidarité Kanaky
El projecte de llei constitucional per “descongelar” l’electorat de Caledònia es debaté durant els dos darrers dies a l’Assemblea Nacional. Aquesta llei s’entén a Nova Caledònia com una voluntat de posar fi al procés de descolonització iniciat per l’acord de Nouméa. Resultat: augment de les tensions, mobilitzacions múltiples i potents arreu del país, i l’amenaça d’una conflagració. El col·lectiu Solidarité Kanaky fa una crida als parlamentaris a retirar aquest projecte de llei.
Aquest dilluns, 13 de maig, vigília de la votació a l’assemblea nacional, han augmentat les manifestacions dels independentistes contra el desglaç de l’electorat; carreteres tallades o ocupacions amb punts de control, massiva vaga al port i aeroport de Nouméa, tancament de nombroses administracions, incendis a diferents llocs, inici de motí a la presó de Nouméa, enfrontaments entre joves kanaks i la policia als barris obrers, nombrosos ferits i detencions massives.
És en aquest context insurreccional que el 14 de maig tingué lloc la votació a l’assemblea nacional sobre el descongelament de l’electorat.
Per intentar aturar aquest perillós procés per al futur del poble kanak, els representants electes del Congrés de Nova Caledònia s’han reunit aquest dilluns 13 de maig i han aconseguit adoptar, per majoria, una resolució que demana la retirada d’aquest projecte de llei electorat. Els càrrecs electes recorden a l’Estat que la majoria estan en contra d’aquest projecte de llei.
30 anys després de l’Acord de Nouméa, així com la transferència de competències i el seu reequilibri, les desigualtats continuen sent molt importants, el no respecte de la prioritat a l’ocupació local: en molts sectors, són els metropolitans recentment arribats a Nova Caledònia, per l’atractiu condicions (nivell salarial i indexació, avantatges en matèria d’habitatge o suport a l’assentament), que ocupen llocs en detriment dels treballadors kanak amb igualtat de competències. Així continua una llarga tradició de privilegis oferts als francesos que van a treballar a l’estranger.
Condicions que permeten enfortir la colònia d’assentaments que sempre ha representat aquest territori del Pacífic per a l’estat francès. Això és una violació total del dret internacional. De fet, Kanaky/Nova Caledònia segueix sent un territori no autònom segons el dret internacional, com a tal inclòs a la llista de països a descolonitzar segons la resolució 15-14 de les Nacions Unides.
L’Acord de Nouméa és un acord de descolonització. Preveia 3 consultes de referèndum d’autodeterminació. El segon referèndum va mostrar, el 2020, un augment dels vots independentistes: faltaren només 9.000 vots perquè el “Sí” a la plena sobirania de Nova Caledònia fos majoritari.
Les condicions del tercer i últim referèndum, a finals del 2021, encara avui són impugnades per tots els moviments independentistes, que havien demanat arran de l’epidèmia de Covid i el confinament que va impedir qualsevol campanya, l’ajornament de la consulta i el respecte tant a la promesa de Philippe Édouard de realitzar-lo el 2022 i respectar el període de dol de Kanak. Aquest 3r referèndum no és reconegut pels independentistes que no van participar en la votació. Hi ha pendent una reclamació sobre aquest tema davant la Cort Internacional de Justícia.
Avui, el govern francès ha decidit passar a la força. Presenta unilateralment dos projectes de llei sobre el futur institucional de Kanaky/Nova Caledònia que posen en joc el futur del poble kanak i l’estabilitat del país. Apunten a una sortida en condicions molt disputades i no consensuades de l’Acord de Nouméa, amb la conseqüència d’un empitjorament considerable de les divisions.
El primer projecte de llei sobre l’ajornament de les eleccions provincials es va aprovar el passat mes de març, el segon pretén modificar la constitució és central de l’Acord de Nouméa, no s’ha de fer cap modificació per decisió unilateral de l’Estat, sense un acord global entre les forces polítiques locals.
Aquests projectes de llei reviuen les pràctiques provades de situar el poble kanak en minoria al seu propi país, en benefici d’una dreta local que voldria trobar una majoria al seu favor modificant els escons al Congrés de Nova Caledònia.
L’Estat està compromès en una modificació brutal de tota l’organització de la vida democràtica a Nova Caledònia. Aquesta és una manera de promoure la recolonització del territori i la invisibilitat del poble kanak!
Com a resposta, a Kanaky/Nova Caledònia creixen les mobilitzacions contra aquests dos projectes de llei. Més de 80.000 persones al carrer el 13 d’abril a tot el país. Mobilitzacions històriques impulsades per la CCAT (Cèl·lula de Coordinació d’Accions del territori), que agrupa tots els moviments independentistes. Els objectius són clars: la petició de la retirada del projecte de llei de descongelació de l’electorat, el no reconeixement del 3r referèndum, i la continuació de la trajectòria descolonitzadora.
Aquest moviment contundent de l’estat francès ens porta records tristos i afavoreix una dinàmica de tensió extremadament perillosa. La mobilització de l’1 de maig va ser massiva i enguany marcada políticament per aquest context polític.
Avui la més mínima espurna pot incendiar el país.
La setmana del 4 de maig de 2024 al 13 de maig de 2024 va ser una setmana de mobilitzacions i accions continuades per part del CCAT. Iniciat el 4 de maig de 2024 -per l’aniversari de la mort de Jean-Marie Tjibaou el 4 de maig de 1989, i l’aniversari de la massacre dels 19 de la cova d’Ouvéa el 5 de maig de 1988- fins a la presentació del text a l’Assemblea Nacional d’aquest 13 de maig de 2024. Concentracions davant de tots els gendarmes del país el 5 de maig de 2024, marxa a diferents ciutats cada dia. Moltes mines ja estan bloquejades, com ara Houailou i Thio.
La mobilització entra en la seva 3a fase.
Aquest 13 de maig de 2024, les dues federacions USTKE, T.H.T (Transport Aeri i Terrestre, Hotels) i Ports & Docks fan vaga, seguida del 99% dels treballadors.
Al port només es descarreguen mercaderies de primera necessitat (mercaderies peribles i medicaments), totes les empreses portuàries decidiren tancar a les 15h. Desacceleració de l’economia. El cap del districte de Wetr a Lifou ha decidit tancar l’aeroport de l’illa.
A l’aeroport de Tontouta, els vols d’avió es van retardar seriosament a causa de l’abandonament del lloc de treball dels empleats, interrompent el funcionament dels serveis de l’aeroport.
Les mobilitzacions del CCAT sobre l’accés viari també han pertorbat el país.
El País es mobilitza arreu, amb ocupacions i piquets.
Va començar un motí a la presó del camp de l’Est, tres guàrdies van ser presos com a ostatges, intervenció de les forces especials franceses RAID.
Els joves es van enfrontar a la policia, els gendarmes mòbils, perquè els mateixos van disparar bales de goma als joves provocant la seva ira.
El país viu una tensió extrema mentre espera la votació a l’assemblea nacional.
A més, la repressió és forta. Diverses persones processades des de la manifestació del 21 de febrer van ser jutjades el 19 d’abril a l’Audiència de Nouméa, rebent condemnes molt dures. Dos manifestants estan tancats als camps Est, cinc manifestants més estan lliures però amb polseres electròniques. Des d’aleshores, s’han produït nombroses detencions, algunes persones han quedat en llibertat però amb processaments, d’altres estan en presó preventiva, o en custòdia policial.
Són presos polítics!
Dilluns 13 de maig de 2024, 18 persones havien de comparèixer en compareixença immediata el judici es va ajornar, per alguns pel simple motiu de portar la bandera Kanaky! Sense precedents!
El col·lectiu Solidarité Kanaky, creat l’any 2007, agrupa diferents organitzacions associatives, sindicals i polítiques amb l’objectiu d’organitzar la solidaritat a França amb el poble kanak en la seva trajectòria de descolonització. Al costat dels diferents corrents independentistes, reafirmem la nostra solidaritat amb les lluites sindicals i polítiques dels independentistes kanaks i no canacs, contra la situació colonial, racista, capitalista i repressiva de l’Estat francès a Kanaky.
Fem una crida als parlamentaris que a l’Assemblea Nacional seran els encarregats de decidir la llei que descongela el cos electoral de Nova Caledònia.
Kanaky/Nova Caledònia no és un territori francès, sinó segons el dret internacional un “territori no autònom”. El projecte de llei constitucional proposat unilateralment amb l’objectiu de descongelar el cos electoral, vulnerant el dret internacional, porta els parlamentaris a assumir la responsabilitat de decidir, a més de 22.000km de distància, el futur de tot un poble. O fins i tot una possible conflagració a Kanaky/Nova Caledònia.
Aquest projecte de llei s’ha de retirar.
Exigim l’alliberament i la retirada de càrrecs per als acusats de les mobilitzacions actuals.
Fem accions solidàries a França contra els dos projectes de llei i en solidaritat amb l’actual moviment de Kanaky.
Solidaritat amb el CCAT i el poble kanak mobilitzat!
Col·lectiu Solidarité Kanaky:
MJKF (Mouvement des Jeunes Kanak en France), USTKE (Union Syndicale des Travailleurs Kanak et des Exploités), Union syndicale Solidaires, CNT (Confédération Nationale du Travail), STC (Sindicatu di i Travagliadori Corsi), Association Survie, FASTI (Fédération des Associations de Solidarité avec Tou-te-s les Immigré-e-s), FUIQP (Front Uni des Immigrations et des Quartiers populaires), Ni guerre ni État de Guerre, UP (Union Pacifiste), Ensemble !, NPA (Nouveau Parti Anticapitialiste), PCOF (Parti Communiste des Ouvriers de France), PEPS (Pour une Ecologie Populaire et Sociale), PIR (Parti des Indigènes de la République), UCL (Union Communiste Libertaire).
*Comunicat del 13 de maig de 2024
