Les vacunes han estat un far d’esperança enmig d’una ràpida pandèmia de coronavirus que ha matat més de 2,4 milions de persones i ha aturat les economies mundials. S’han presentat com un remei que posaria fi al immens patiment (físic, emocional i econòmic) causat per l’esclat de COVID-19.
Però a mesura que el desplegament de la vacuna ha vacil·lat a causa de diverses circumstàncies previstes i imprevistes, la llum d’aquest far imaginari sembla que es torna més feble. Com conclou un article recent publicat a la revista mèdica líder The Lancet, “les noves vacunes significaran poc per a les persones de tot el món si no poden vacunar-se a temps”.
Mesos després que s’aprovés l’ús de diverses vacunes, les campanyes de vacunació han estat decebedorament lentes i, si el desplegament continua al ritme actual, només s’espera que alguns dels països més rics del món aconsegueixin la immunitat del grup abans de finalitzar l’estiu. Mentrestant, continuen apareixent noves mutacions virals, que posen en dubte l’eficàcia de les vacunes existents.
Alguns han atribuït la culpa de la debacle de la vacuna a la feixuga burocràcia dels governs i als sentiments anti-vacunes. Però l’arrel del problema rau en altres llocs. Té a veure amb un sistema econòmic global disfuncional sustentat per tres mites ideològics: que el sector privat és el millor en innovació; que els mercats no regulats són els millors en la gestió de l’oferta i la demanda; i que el resultat de la globalització és just per a tothom.
Enmig de la pandèmia i els esforços de vacunació equivocats, aquests mites comencen a esmicolar-se davant dels nostres ulls.
Primer mite: el sector privat és el millor innovador
Un mite fonamental del capitalisme global és que l’emprenedoria privada és l’única font efectiva d’innovació i progrés. Però les Grans Farmacèutiques fa temps que han demostrat que això no és necessàriament així.
Durant dècades, la indústria ha tret prioritat a les vacunes com a insuficientment rendibles. Per exemple, malgrat la persistència de brots mortals del virus de l’Èbola a l’Àfrica occidental, no es van fer esforços seriosos per desenvolupar una vacuna contra aquest fins després de l’epidèmia del 2014. I fins a la pandèmia del coronavirus, empreses com BionNTech, que es va associar amb Pfizer per desenvolupar una vacuna COVID-19: es van centrar principalment en l’aplicació de la tecnologia d’ARNm en medicaments en lloc de vacunes.
El ràpid desenvolupament de les vacunes COVID-19 només es va produir arran del suport financer important dels governs, combinat amb contractes massius de compra amb diners dels contribuents. Per exemple, les agències governamentals dels Estats Units van donar només a Moderna uns 2.500 milions de dòlars per ajudar a desenvolupar la vacuna i comprar dosis.
És a dir, el sector públic va ser un motor clau del desenvolupament de la vacuna COVID-19 i es fan servir fons públics per finançar el procés. En efecte, les companyies farmacèutiques van aconseguir un desenvolupament reduït i el llançament sense risc d’un nou producte.
L’afirmació que les empreses privades són les millors en innovació s’esgota encara més pel fet que almenys dues empreses estatals, l’Institut Gamaleya de Rússia i el Sinopharm de la Xina, van tenir èxit en el desenvolupament de vacunes efectives.
Tot això no és qüestionar l’eficàcia de les vacunes disponibles ni el treball dedicat dels investigadors que les van desenvolupar. Més aviat, és assenyalar el fet que privatitzar l’esforç de desenvolupament de la vacuna no només és massa costós i explotador, sinó que també és ineficient, ja que impedeix als científics col·laborar i compartir investigacions per arribar a la millor vacuna possible.
Segon mite: la mà invisible del mercat és eficaç
Un altre mite capitalista és que els mercats competitius són els millors reguladors de l’oferta i la demanda i els millors per aconseguir la distribució òptima de les mercaderies. A principis del 2020, vam ser testimonis del costat fosc d’aquesta faula, quan els països començaven a competir els uns amb els altres en una subhasta per equips mèdics vitals, com ara EPI i ventiladors.
La demanda era elevada, però l’oferta només anava als pocs més rics, al preu de moltes vides humanes. Ara això torna a passar, ja que, enmig d’un subministrament insuficient de vacunes, els governs s’esforcen per aconseguir prou dosis per a l’ús nacional.
Israel ha assolit la seva espectacular taxa de vacunació pagant preus més alts per les vacunes. Els Estats Units intenten seguir el mateix camí. Fins i tot dins de la Unió Europea, on es va negociar una resposta coordinada i una distribució justa de les vacunes en proporció a la població dels estats membres, va sorgir que països més rics com Alemanya han aconseguit obtenir més vacunes per a si mateixos.
Si continua la situació actual, on els més licitadors poden comprar tot el que vulguin, encara que sigui més del que necessiten, l’oferta continuarà per sota de la demanda mundial. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’ha anomenat “nacionalisme de la vacuna”, però el que realment és el capitalisme de la vacuna. Els països s’afanyen a fer ofertes més altes que els altres en la compra de vacunes perquè hi ha un subministrament insuficient i hi ha un subministrament insuficient perquè es permet a les empreses farmacèutiques no compartir les seves invencions amb el món.
Com va assenyalar l’economista escocès Adam Smith, qualsevol secret comercial és una forma de monopoli i, en aquest sentit, les patents farmacèutiques permeten al proveïdor imposar un monopoli. Mantenir les vacunes com a propietat intel·lectual exclusiva de les empreses fa que el desplegament no només sigui massa costós, sinó també ineficient, ja que limita greument les capacitats de producció.
Tercer mite: la globalització capitalista és justa
El tercer mite clau del capitalisme en la fase tardana que ara s’està desvetllant retrata la globalització com a igual de beneficiosa per a tothom. Però una breu mirada a la distribució mundial de vacunes demostra que aquest no és el cas.
Com que els països occidentals són capaços d’adquirir vacunes, encara que a un ritme diferent, moltes altres parts del món ni tan sols han iniciat les seves campanyes de vacunació. Fins i tot les economies emergents, algunes de les quals van servir com a camp de proves per a les vacunes, estan lluitant amb un subministrament limitat.
Com a conseqüència d’aquesta desigualtat mundial en la distribució de vacunes, no només ens enfrontem al que el director general de l’OMS, Tedros Ghebreyesus, ha anomenat un “fracàs moral catastròfic”, sinó també un inevitable desastre econòmic mundial. Els economistes ja adverteixen que un desplegament global desigual de vacunes seria molt més costós per als països rics que un desplegament coordinat de vacunes.
Si persisteix l’actual desigualtat de vacunació, el desplegament de vacunes als països més rics pot arribar a ser inútil. Fins i tot si s’aconsegueix la immunitat de grup en alguns països, els brots persistents en d’altres continuaran alterant els viatges i les cadenes de subministrament mundials. Un estudi suggereix que si no hi ha cap esforç mundial seriós per a una campanya de vacunació equitativa, això podria costar als països desenvolupats 4,5 bilions de dòlars.
La immunitat no pot funcionar com el privilegi d’uns pocs. Els països rics immunitzats poden intentar segellar-se de la resta, però la sostenibilitat d’aquest apartheid global serà qüestionable i el cost humà, segurament espantós.
El capitalisme del desastre genera el desastre
L’autora canadenca Naomi Klein ha definit famosament el capitalisme del desastre com una variant del capitalisme depredador que busca extreure beneficis de crisis naturals o humanes. Les conseqüències de l’actual pandèmia ens han permès veure aquesta idea anar més enllà: mentre s’aprofiten del desastre, les forces capitalistes poden magnificar-lo i crear-ne un de nou, molt més gran.
En una economia globalment entrellaçada, que depèn vitalment del moviment de treballadors i de les cadenes de subministrament complexes, la manca de cobertura de vacunes per a parts significatives de la població mundial significa que el virus tindrà ampli marge per mutar, eludir qualsevol immunitat de nova creació i anar molt lluny. Es continuaran desenvolupant noves vacunes, però, atès el desplegament retardat i desigual, el COVID-19 sempre estarà un pas per davant.
Això no és un bon auguri per al futur de milers de milions de persones normals les vides de les quals es veuran afectades pel virus, però sembla que s’adapta bé als rics que actualment estan fent l’agost amb el brot de COVID-19.
Si volem acabar amb la pandèmia, salvar vides humanes i prevenir una catàstrofe econòmica per als més vulnerables, hem de superar urgentment els mecanismes del capitalisme del desastre i assegurar-nos que les vacunes es distribueixin equitativament i que s’implementin efectivament les mesures anti-COVID a tot el món.
*Ognian Kassabov** és professor de filosofia la universitat de Sofia i membre del Col·lectiu per a les Intervencions Socials. Article publicat originalment el 21 de febrer de 2021. Traducció de **l’Accent.
(Il·lustracions: El triomf de la mort, Pietr Brueghel el Vell, 1562 / Els gripaus propietaris, George Grosz, 1921).
