Des de fa prop d’una dècada el liberalisme català ha adquirit una presència notable en diverses esferes des d’on ha pogut desplegar el seu discurs fins a aconseguir fer-se un espai gens menyspreable entre l’opinió publicada.
Tot aquest procés té com a nucli dinamitzador la Fundació Catalunya Oberta (FCO), entitat que actua com un autèntic lobby liberal amb presència en diversos àmbits públics del Principat.
Liberalisme en el món convergent
El 2001 diverses persones vinculades a CDC creen la Fundació Catalunya Oberta com a organisme purament liberal en el món convergent. En clau interna convergent, la creació d’aquesta Fundació responia a la voluntat de fixar un nucli dur liberal en un moviment polític volgudament ambigu. El món convergent, més enllà de les seves polítiques concretes, sempre ha mantingut la seva indefinició ideològica entre un cert centreesquerra i una dreta cristiana, sense desatendre la protecció social. Dins aquest magma, un sector dels quadres polítics s’afirmaven en una tradició de liberalisme estricte, seguint l’estela de Ramon Trias Fargas, mort el 1989. En aquest sentit, en la declaració de la FCO no es fa cap concessió a conceptes d’arrel socialdemòcrata com “estat del benestar”, i en canvi s’emfatitza la defensa “d’un liberalisme que veu en l’empresa i el lliure comerç la base del creixement econòmic i el progrés social” i que “vetlla per evitar l’excessiva intervenció dels poders públics”.
En clau externa, la creació de la FCO responia a la voluntat de fer calar un discurs netament liberal en una societat que els membres de la Fundació consideraven massa imbuïda per l’herència de les ideologies d’esquerres. En aquest sentit, en el rerefons socioideològic hi primen un seguit d’ítems positivitzats que es consideren en retrocés dins la societat catalana: l’empresariat connectat internacionalment, l’intel·lectual que neda contracorrent respecte el que anomenen pensament políticament correcte de l’esquerra o l’estudiant dedicat en exclusiva a la formació intel·lectual pròpia. Discurs que té com a públic preferencial certs sectors socials catalanistes preocupats pel que consideren una decadència de Catalunya i que en culpen, més enllà de l’actual govern tripartit, la mentalitat funcionarial i assistencial de la societat catalana.
El nucli dirigent de la FCO
El president d’honor de la FCO n’és un dels seus fundadors, Joan Guitart, conseller d’ensenyament i de cultura durant 16 anys en els successius governs Pujol. El patronat de la Fundació és una combinació d’una representació del món empresarial convergent, professionals influents del món de la comunicació i els pesos pesants de CDC dins el món universitari. Entre els membres del patronat destaquen els exconsellers Macià Alavedra i Prenafeta, persones amb una gran influència en matèria econòmica en els governs Pujol. També hi destaca, en l’àmbit econòmic, Arcadi Calzada, antic diputat convergent i actual president de Caixa Girona. El món universitari hi és representat per l’actual rector de la UPC, Josep Giró, per l’antic conseller d’universtitat i recerca, Andreu Mas-Colell, i pel mediàtic professor de Harvard Xavier Sala-i-Martín. L’antic director de l’Avui, Vicent Sanchís, i els antics directors de TV3 Lluís Oliva i Joan Oliver són els representants del món comunicatiu al Patronat de la FCO.
Influir en el sobiranisme
El catalanisme de la FCO és diametralment oposat al catalanisme dels tradicionals sectors liberals de CiU, representats per Miquel Roca. Si aquests darrers es destacaren per una posició ideològica encaixista, en una línia camboniana, el catalanisme de la FCO s’insereix plenament en allò que des de fa uns quants anys es coneix com a sobiranisme. Dues figures de la FCO són alhora dues de les cares més conegudes del sobiranisme. Alfons López Tena, antic vocal del Consell General del Poder Judicial i actualment impulsor del Centre d’Estudis Sobiranistes forma part del patronat de la fundació. Ramon Tremosa, economista que abans d’esdevenir eurocandidat de CiU era un dels autors més prolífics del sobiranisme en la seva vessant econòmica, figura entre els adherits a la FCO.
Cares conegudes
Vicent Sanchís, Vicenç Villatoro, Ramon Tremosa, Xavier Sala-i-Martín, Francesc-Marc Alvaro, Salvador Sostres, Marçal Sintes, Ferran Saez… Tots ells tenen en comú la seva presència continuada en diaris i ràdios del Principat i el fet de ser membres de la Fundació Catalunya Oberta. Des de diferents àmbits i amb diversos matisos, aquests periodistes i opinadors han anat teixint un contradiscurs liberal al discurs del progressisme espanyol, arribant fins a cert punt a substituir en aquesta tasca el catalanisme cambonià. Els eixos del seu discurs passen per, a partir de les bases ideològiques del liberalisme, agrupar i contraposar d’una banda modernitat, progrés, catalanitat, sobirania i polítiques pronord-americanes i proisraelianes i de l’altra altermundisme, okupes, socialdemocràcia, castrisme, islamisme i indigenisme.
Així, Sala-i-Martín, amb la seva retòrica planera i pròxima ha difós un discurs econòmic que per primera vegada ha arribat a qüestionar les prestacions socials actualment existents. Villatoro ha estat una de les veus més destacades en la defensa de les polítiques israelianes, mentre que Francesc-Marc Álvaro s’ha destacat pels seus articles oposant-se a les reivindicacions dels moviments socials. El fenomen Sostres, més enllà de la boutade, s’ha revelat com una potent arma de difusió dels valors liberals a través d’articles que combinen amb verb gruixut discurs polític, vivències quotidianes i elitisme social. Dins el món comunicatiu, també formen part de la Fundació el primer director del digital elsingulardigital.cat, Jordi Cabré, així com Josep Puigbó, antic presentador de TV3 i promotor de diverses iniciatives empresarials en ràdio i televisió. Junt a aquestes cares públiques, la FCO compta entre els seus adherits amb un conjunt de joves periodistes que comencen a treure el cap en diversos mitjans de comunicació, com Jordi Graupera, Àstrid Bierge o Joan Foguet.
La FCO i el Barça
La generació del Powerpoint, i més concretament el president de l’entitat blaugrana, han fet del catalanisme un dels eixos de la seva gestió. Si bé els caps visibles de la junta no tenen una vinculació directa ni amb la FCO ni amb CiU, sí que comparteixen el fons social i ideològic dels plantejaments del liberalisme catalanista. Per això, no és gens estrany que en la designació de càrrecs executius i consultius, hagin incorporat cares visibles de la FCO. Xavier Sala-i-Martín, el mediàtic economista de Harvard, ocupa des de 2003 la presidència de la Comissió Econòmica del club, i fins i tot va arribar a ser president de la gestora de l’entitat en l’impàs electoral de l’estiu de 2006. També des de setembre de 2008 Joan Oliver, que anteriorment havia estat director de TV3, va ser contractat per Joan Laporta com a director general del club. A la Fundació del club també hi són presents membres de la FCO com Arcadi Calzada o Antoni Vives-Fierro, pare de l’exdirectiva blaugrana Clàudia Vives-Fierro.
