[bar group="860×106"]

La Molt Alta Tensió (MAT) amenaça la Ribera Baixa

matrbEn el context d’intensa activitat econòmica que Red Eléctrica Española està duent a terme en el decurs dels darrers anys a diferents territoris dels Països Catalans, l’empresa fa un pas més i aquesta vegada amenaça la comarca de la Ribera Baixa amb la construcció d’una línia de Molt Alta Tensió entre les existents subestacions de Benicull del Xúquer i del Brosquil.

Sota un suposat “creixement de la demanda elèctrica” i “desenvolupament urbanístic que registra el municipi de Cullera”, Red Eléctrica Española (REE) considera “imprescindible” la construcció d’una nova subestació alimentada des de la xarxa de la MAT de 220Kv.

Amb tot això, els veïns i veïnes de la comarca presentaven, el passat primer de març, la nova Plataforma contra la línia d’alta tensió de la Ribera Baixa. La plataforma acull ciutadans de Sueca i de tota la comarca de la Ribera Baixa per a fer front a un nou atac del què consideren un negoci lucratiu més de les empreses energètiques.

La línia preveu dos traçats, i la instal·lació de torres d’alta tensió d’uns 70 metres d’alçada i a una distància entre elles de 450m. La preLa MAT amenaça els paratges de la Ribera ocupació va més enllà i és que en ambdós traçats afectarien de forma contundent zones d’alt interès mediambiental de la comarca com ara el marjal, els boscos, la flora i la fauna. Igualment, les preocupacions pels greus danys que aquestes línies i els camps magnètics poden crear per a la salut humana són el motiu principal d’aquesta reivindicació. Diferents estudis científics realitzats mostren la connexió entre la instal·lació d’aquestes línies de molta alta tensió i la seva perillositat per a la salut.

L’entitat denúncia igualment els enormes costos que les línies d’alta tensió tenen per al medi ambient, el territori i el desenvolupament sostenible.

L’altra cara de Red Eléctrica Española

Red Eléctrica Española és l’empresa encarregada de gestionar el transport elèctric en exclusivitat a l’estat espanyol, que ja va confirmar la Llei 17/2007 i en la qual l’estat hi participa amb un 20% de capital públic a través de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), antic Instituto Nacional de Industria. L’any 2010 adquiria finalment els actius de les Illes Balears fet que suposà l’absolut règim d’exclusivitat del transport a l’Estat espanyol.

L’empresa però, és també altament coneguda per la seva intensa activitat a l’hora de col·locar certs ex càrrecs públics a les seves files com és el cas de l’exministre d’agricultura Luis Atienza durant el govern de Felipe González; Miguel Boyer (expresident de CLH) i Ángeles Amador, tots ells exministres amb González; l’exdiputada socialista Arantza Mendizábal; José Folgado, secretari d’estat dels governs Aznar, i que intervingueren insistentment en el gir definitiu cap a l’exclusivitat del transport elèctric de l’empresa durant els seus governs. Per altra banda, un pràctica molt habitual en l’oligopoli energètic a l’estat espanyol.

La projecció d’aquestes línies d’alta tensió son altament conegudes als Països Catalans, amb nombrosos exemples en els quals aquesta mateixa empresa ha projectat línies de Molt Alta Tensió al conjunt del territori. Tanmateix, han estat els mateixos projectes que han obert una via de lluita que s’ha estès al conjunt del país per a fer front a aquest negoci que les grans empreses amb capital públic espanyol estan utilitzant per lucrar-se.

Plànol del darrer traçat projectat

planol-linia-amb-la-modificacion-actual


[bar group="860×106"]