Prop del 20% del genoma humà està patentat. Els gens de l’asma, l’Alzheimer, la distròfia muscular o diversos tipus de càncers, entre ells el càncer de mama i d’ovari, han estat patentats.
Les patents, que en teoria són eines per a preservar la innovació tecnològica, en aquest cas no es fan sobre cap invent, sinó que es fan sobre trossos del codi genètic de la vida descoberts per investigadors i empreses de biotecnologia. Aquestes patents, acceptades per l’oficina de patents i marques dels EUA, i l’ofinia de patents europea, permeten que les companyies, investigadors o universitats que en són titulars, controlin tota la investigació que es pot fer amb aquests gens, impedint a qualsevol seqüenciar, fer proves o fins i tot estudiar determinats gens. Com a resultat d’aquest monopoli, la recerca científica i les proves genètiques han estat endarrerides, limitades o fins i tot abandonades per l’amenaça de les patents.
Myriad Genetics és la propietària de la patent del gen de càncer de mama i del gen del càncer d’ovari, cosa que li permet establir un preu a cobrar per a les proves de diagnòstic que es fan a dones supervivents d’aquestes malalties per a prevenir-les en els seus fills. També li permet controlar les possibles teràpies curatives que altres puguin arribar a desenvolupar i que utilitzessin aquests gens, i pot decidir si altres empreses i hospitals i poden fer proves i recerca i fer-los pagar una determinada llicència.
Davant aquesta situació, la Unió Americana per les Llibertats Civils, així com els representants de damnificades per càncer de mama i d’ovari, i associacions representatives de més de 150.000 metges, científics i investigadors, com la American College Of Medical Genetics, el College Of American Pathologists, o l’ Association For Molecular Pathology van demandar Myriad Genetics i l’Oficina de Patents i Marques per la seva patent sobre els gens BRCA1 i BRCA2, les mutancions dels quals són responsables del càncer de mama i el càncer d’ovari. La demanda ha rebut el suport de renombrats investigadors i acadèmcis, inclosos guardonats amb el premi Nobel com el biòleg John Sulston o l’economista Joseph Stiglitz.
Aquest mes de febrer passat se celebrava el judici. Un dels principals arguments dels demandants és que les patents de gens no es fan sobre cap invent, ja que els gens no s’inventen, sinó que s’identifiquen, i que són productes de la natura, i no poden ser patentats, com no es pot patentar la llei de la relativitat. Jan A. Nowak, president de l’Associació de Patologia Molecular afirma que “patentar l’ADN no té cap sentit, és com patentar el meu braç dret o la meva sang”. Sandra Park, advocada de l’ACLU afegeix que “les patents sobre els gens BRCA restringeixen a les dones l’accés als tests genètics i interfereixen en en el seu tractament mèdic”. Un altre dels demandants, Harry Ostrer, director del programa de genètica humana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York, explicava que molts altres laboratoris podrien fer els tests més de pressa, millor i més econòmicament (la prova de Myriad costa 3000$), fent arribar l’atenció desalut a més gent,però la patent els ho impedeix. Igualment, el monopoli de Myriad impedeix la possibilitat d’un segon diagnòstic. L’ACLU, a més, argumenta que les patents sobre els gens vulneren la llibertat de pensament, i en conseqüència, la primera esmena de la constitució americana.
La companyia, per la seva banda, argumenta que el sistema de patents protegeix la innovació donant un monopoli temporal que premia la seva inversió en recerca i desenvolupament, i que els gens, si bé són “productes de la natura”, no es troben aïllats ni correctament tarctats a la natura, i que per tant cal protegir la seva tasca d’investigació. Però la qüestió és que aquest monopoli sobre la recerca i la diagnosi mèdica ha aturat l’avanç en el coneixement sobre aquestes malalties només en funció dels beneficis d’aquesta companyia, sembla ben clar que no protegeix cap innovació, i és clarament contrari al bé social.
El negoci de la biotecnologia i l’apropiació del coneixement.
Darrere del cas, però, no hi ha només l’interès d’aquesta companyia. Bona part del negoci de la biotecnologia, de la manera com ha estat desenvolupat, es basa en aquestes patents, que afecten tant la medicina com l’agricultura i la biodiversitat, un revés en aquest cas podria sacsejar un dels principals sectors emergents de l’economia, que basa les principals apostes de futur les patents genètiques i un model de negoci que s’ha anat estenent mitjançant acords internacionals de comerç que han anat imposant les patents propietat de determinades companyies occidentals arreu del món. La mateixa Myriad Genètics ha reclamat el suport del sistema judicial esgrimint la força i importància aquest sector econòmic que es veuria amenaçat, i amb ell la mateixa investigació científica. Tanmateix, la presència dels més destacats científics del camp de la genètica al costat dels demandants, afirmant que la patent impedeix l’avanç de la ciència desmunta en bona part aquesta identificació entre el negoci i la ciència.
A banda del pes i solidesa dels arguments, però, el cas no es presenta gens clar, els precedents existents demostren una curiosa tendència dels tribunals a de fallar a favor dels grans interessos econòmics. Fou així en el cas contra l’empresa Metabolics, que l’any 1986 patentà el que és un fet biològic: Si algú té nivells elevats de l’aminoàcid homocisteïna a la sang, significa que té dèficit de vitamina B. Això és el que patentà aquesta empresa, i quan un laboratori féu un test per a diagnosticar la falta de vitamina B basant-se en aquest fet, fou demandada per Metabolics, i el tribunal va fallar a favor d’aquesta, imposant una forta multa a l’infractor de la patent sobre un fet que ha existit sempre. La mateixa empresa demandada aquesta vegada, Myriad Genetics, ja va aconseguir apel·lar amb èxit a la revocació de les seves llicències a Europa, on una vegada més els tribunals mostraren la seva curiosa tendència a fallar a favor d’interessos que ni tan sols afavoreixen la pròpia indústria.
En tot cas, i més enllà de si el sistema legal dóna o no la raó als qui la tenen, el cas mostra les limitacions i contradiccions d’un sistema de patents i d’un sistema legal i jurídic sorgit de la revolució industrial alhora d’enfrontar-se a l’evident contradicció entre l’apropiació del coneixement i l’avanç de la ciència i les necessitats de salut i d’alimentació de la població.
(Nota: Poc després de la publicació d’aquest article a l’Accent, el 30 de març de 2010 el tribunal fallà en favor dels demandants i revocà les patents de Myriad Genetics, en una decisió qualificada d’històrica ja que per primera vegada mantenia que els gens humans no poden ser patentats. Tanmateix, el fet de restringir-la explícitament només als gens humans s’ha interpretat com una concessió als interessos del potent sector econòmic de la biotecnologia.)
