Com ja és sabut, el dia 13 de desembre 161 municipis del Principat de Catalunya realitzaran un referèndum popular amb l’objectiu de consultar a la població la seva voluntat o no que Catalunya esdevingui un estat independent.
Com també és sabut el resultat d’aquest referèndum no serà vinculant, però sembla que Espanya, i la dreta feixista (l’encoberta i no encoberta) al capdavant, han interpretat que pot ser el primer pas per dur a terme un canvi d’escenari polític. Alternativa Española (AES), Falange i Alianza Nacional ja han reaccionat.
Així doncs mentre PSOE (de la mà del PSC), PP o Ciutadans han criminalitzat la consulta al poble català des del Parlament o el Congrés, la dreta feixista vol fer-ho des del carrer. Vol tornar a obrir la porta de l’armari, per treure tot l’instrumental. Una porta que en el seu moment van deixar entreoberta, coneixedors de que la legalitat vigent a Espanya deixa via lliure a tots aquells que volen sortir al carrer a cridar consignes feixistes, racistes i que fan apologia de la violència.
Els primers en obrir la porta de l’armari van ser AES i Falange. Després s’hi va afegir Alianza Nacional. Aquesta formació ha convocat una manifestació a Barcelona sota el lema Por la Unidad de España. Alianza Nacional té la intenció de manifestar-se pel centre de la capital catalana el mateix dia en que part del Pricipat està decidint (de manera no vinculant, cal recordar) el seu futur.
Llegint aquestes informacions és inevitable pensar que Espanya està actuant en un circ americà de tres pistes. I el que és més preocupant, té a les institucions catalanes de teloner, bateja l’actuació com a democràcia i després ens demana que aplaudim. A la priemra pista hi trobem l’opressió diària que viuen els Països Catalans, l’espoli fiscal i l’impediment de decidir el seu futur lliurement.. A la segona la criminalització de les consultes que s’ha fet tant des de Catalunya com Espanya, acusant als organitzadors de voler enterbolir la situació de pau democràtica que asseguren viu el país. I a la tercera i sota tots els focus cal apuntar per enèsim cop a la nostàlgia. A les imatges en blanc i negre. En definitiva, a la porta mal tancada. En definitiva, al retorn dels feixistes al carrer (si és que algun cop han arribat a marxar).
I és que els nostàlgis no només són els cap rapats que sortrian el dia 13 amb la bandera franquista. També ho és la legalitat espanyola, que a través de la Fiscalia de l’Estat continua tolerant expressions polítiques que criden al feixisme, al racisme i a la violència. Al mateix temps però, amb l’omnipotent Llei de Prtits, criminalitza tot allò que fagi pudor de canvi i pugui amenaçar l’estructura de l’estat actual. La porta està mal tancada expressament. L’han deixat oberta perquè mentre l’independentisme català pot ser una amenaça per l’Estat, el vell i ranci feixisme no suposarà una amenaça si se’l deixa respirar i passejar-se com si fos a cal sogre. Han deixat la porta oberta perquè abans de deixar perdre una engruna de territori tornarien a posar l’àliga a la bandera. I perquè abans d’obrir una porta que conduís a la llibertat i a l’autodeterminació dels pobles i dels ciutadans, obririen de bat a bat la que ara tenen entreoberta perquè els que sortissin de dins els hi fessin al feina bruta.