La vacuna és a l’esquerra

Mentre pirats conspiranoics parlen de que el COVID-19 no existeix, de que les màscares són per atontar a la població, de que les vacunes són eines de control i tota la pesca. Les xarxes socials i les terrasses plenes de bocamolls postmoderns que barregen l’extrema dreta, el llibertarisme i un cert anticapitalisme molt capitalista, per acabar predicant als 4 vents que ningú els hi pot dir que poden fer i que no, que amb la màscara s’hi eixuguen el cul i que la pandèmia són els pares. Mentre ineptes del govern català ens tracten de nens petits obligant-nos a posar la màscara encara que sigui enmig del Sàhara sense ningú a kilòmetres, tant sols per tapar la mala gestió de Lleida, mentre encara hi ha Mossos de balcó jutjant a les que porten el nas per sota o per dalt. Mentre hi ha irresponsables que munten festes 50 persones sense cap mesura amb amics de pobles i comarques diferents que feia mesos que no es veien. Mentre hi ha qui encara no es dóna la mà ni s’abraça. Mentre esperem la vacuna. Mentre tot això i més passa, existeixen postures i demandes polítiques que ens poden aportar solucions a la problemàtica que estem patint actualment i que com no, són les més escasses a tertúlies, xarxes i grups de WhatsApp. Sempre és més fàcil assenyalar als temporers i dir que “tot és mentida”.

Alguns exemples:

– Dignificar les nostres professionals de la Sanitat, les de les tasques de cures, de les residències, dels centres de dia, centres de drogodependències, personal de neteja i tota la pesca. Cal fer fora la privada de la pública. Obrir tots els Centres d’atenció primària, cap CAP tancat. Per una sanitat pública, universal i de qualitat.

– Acabar amb el model semiesclavista de contractació al camp per collir les fruites que ens menjem o exportem. Contractar amb condicions laborals dignes i legals. I no només a la fruita, també a Guissona, que poc se’n parla, als escorxadors, etc. Les responsables del rebrot a Lleida, no són en cap cas les treballadores, ni les temporeres, són els terratinents.

– Acabar amb el model de monocultiu del turisme i deixar de ser el geriàtric i parc d’atraccions d’Europa. D’aquesta forma Benidorm o Lloret no serien ciutats desert, o Magaluf un zoològic.

– Garantir una vida digna a totes les treballadores i autònomes que hauran de parar de treballar si hi ha un nou rebrot. Suspensió de lloguers i quotes d’autònoms. Etc.

–  Màscares gratuïtes per tothom i especialment per al personal vulnerable, contractacio de més personal que faci seguiment a les malaltes, tasques de cures i suport emocional a totes les afectades pel COVID-19. Cap malalta sola.

– I una llarga llista de mesures d’emergència i de xoc que posin la vida per davant del capital i ens garanteixin una vida a totes.

La crisi econòmica i social derivada del CoVid no pot ser una excusa per que les de sempre s’enriqueixin i nosaltres seguim pringant. No pot ser un camp on campin tot de teories conspiranòiques mentre ens van colant gols, una cosa és acceptar que darrere de tot hi ha interessos econòmics capitalistes, òbviament, l’altre ben diferent és negar l’explotació capitalista i parlar de marcians. La crisi derivada del COVID-19 no pot ser una excusa per a malmetre més els serveis públics i acabar amb la privatització que va començar el 2008. No pot ser un terreny de cultiu per a l’extrema dreta i mesures socials antiobreres i contra les classes populars. I en general, la recepta no pot ser més neoliberalisme i més extrema dreta. Ans el contrari.

Perquè la vacuna és a l’esquerra, no pararem de dir que ens cal esfondrar els ciments del capitalisme, sistema que posa el capital per davant de la vida, i sobretot no pararem de dir com un mantra: treballem menys, treballem totes, produïm el necessari i redistribuïm-ho tot. De ben segur que si la nostra aposta és aquesta, en sortirem molt millor de tot el que se’ns presenta, que és molt.