La vampira del Teatre del Raval
Probablement no hi havia a Barcelona millor escenari per representar La vampira del Raval que el Teatre del Raval. I no només perquè es trobi al mateix barri on aquesta suposada vampira va viure. Aquest teatre d’estil romàntic italià situat al carrer Sant Antoni Abad es va aixecar sobre l’espai que va deixar el socarrimat convent de les Gerònimes. El convent en qüestió, fundat el segle XV, va ser un dels edificis religiosos que varen ser malmesos durant la Setmana Tràgica de 1909 i, precisament la mateixa època en què la vampira, l’Enriqueta Martí, va prendre protagonisme.
L’Enriqueta Martí, que va ser executada al garrot vil el 1913, es va fer popular un any abans a causa de la descoberta que era ella la responsable del segrest de la Teresita Guitart, una nena que havia desaparegut i que tothom cercava. Arran d’aquest fet i estirant del fil, es descobrí que no era aquest el primer rapte que havia executat i que havien sigut desenes les criatures que havia raptat, explotat sexualment i, finalment, desagnat -d’aquí, doncs, el sobrenom de vampira. Sembla que els seus clients, pertanyents majoritàriament a les classes dominants, acudien a ella tant per satisfer els seus desitjos sexuals com per a ser guarits, a partir de ritus on el protagonista era la sang virginal de les seves víctimes, de múltiples dolències.
En Jaume Villanueva, autor del text i director de l’espectacle, ha decidit basar-se en aquesta història que trasbalsà la societat barcelonina el 1912 per escriure un “musical burlesc tragicòmic” que, a més d’explicar aquest succés, retratés també la Barcelona -particularment el Raval- de principis de segle. Així doncs, la història de la vampira s’intercala amb números de cabaret pròpies del període i del barri amb resultats desiguals. Els fragments que es refereixen pròpiament a la història de la vampira són els més rodons i especialment brillant és la fórmula de representar les craitures raptades per titelles, que els donen una fragilitat elegant i colpidora. Els números de cabaret, en canvi, són massa irregulars. En l’apartat musical, en Villanueva ha comptat amb el més popular dels compositors catalans de musical, l’Albert Guinovart, autor d’obres ja clàssiques com ara Mar i cel de Dagoll Dagom. Seguint el text, en Guinovart ha composat cançons que duen el seu segell melòdic -les que es refereixen a la història de la vampira- i d’altres que ens apropen als cabarets del Paral·lel d’aquell període. Amb l’instrumentació escollida -piano, violí, clarinet i contrabaix- va buscar també apropar-se a la sonoritat d’aquells ambients.
La interpretació, malgrat ser un espectacle de pressupost i format reduït, corre a càrrec d’actors i actrius consagrats. N’assenyalarem només els més destacats de l’obra: en Pep Cruz, subinspector de policia i narrador -és divertida la distància que pren el seu personatge respecte el gènere musical-, en Mingo Ràfols, marquès client de la vampira i el que més còmode es troba en el format cabaret, i la Mercè Martínez, la vampira, que és la que més bones condicions pel musical va demostrar, tant ballant com cantant. Per la seva banda, els instrumentistes van fer la seva feina de forma més que correcte.
