[bar group="860×106"]

L’afició del Llevant també recorda Guillem Agulló vint anys després

guillem agullo xerez cadiz kolectivo surEl passat dissabte 13 d’abril, mentre Burjassot acollia la manifestació i posterior homenatge a Guillem Agulló, a l’estadi Ciutat de València es disputava un partit de lliga entre el Llevant UE i el Deportivo de la Corunya. Al poc de començar, al gol Alboraia, zona de l’estadi caracteritzada per acollir des de fa molts anys a grups antifeixistes, aparegué una pancarta on es podia llegir “Guillem no t’oblidem”.

Aquest acte d’homenatge incideix la vessant futbolística de l’assassinat de Guillem. És sabut que Agulló era aficionat del club granota i que va formar part de les primeres iniciatives per formar grups d’animació antifeixista al camp del Llevant; unes iniciatives que desembocaren en la creació de la penya Força Llevant, grup que va tindre una importància capital per entendre la relativa normalització de la quatribarrada i l’estelada a l’estadi granota.

També és coneguda la militància durant molts anys del seu assassí Pedro Cuevas al grup ultra d’animació Yomus, que des de fa dècades gaudeix de total impunitat a Mestalla i que d’una o altra manera ha estat sempre vinculat a l’extrema dreta valenciana, com la mateixa trajectòria de Cuevas demostra.

El 1993, poc després de l’assassinat de Guillem, a l’estadi Carlos Belmonte d’Albacete, es disputava un partit que enfrontava al conjunt local amb el València CF. Durant diferents moments del partit es va poder observar una pancarta en la que es podia llegir “Guillem jodete”. Com era d’esperar, no hi hagué cap represàlia per aquesta apologia de l’assassinat. També foren habituals durant anys les pintades a l’estadi amb el mateix missatge, el qual es va convertir en un mantra de l’extrema dreta valenciana.

La temporada 2004-2005 El Llevant retornava a la primera divisió més de quaranta anys després de la seua darrera presència. Al derbi disputat a l’estadi Ciutat de València entre l’equip granota i el València CF el maig del 1995, tornava a aparèixer en la part de l’estadi en la que es trobaven els Yomus una pancarta que deia “Montanejos 1993”, fent referència al lloc i l’any de la mort de Guillem. Aquest cop el missatge era una mica més subtil, una subtilitat que no es reflectí en les consignes que es llançaven des de la grada on si es feia una referència explícita a la figura de Guillem.

Aquest ritual de càntics s’ha repetit nombroses vegades tant a Mestalla com al Ciutat des de que el club granota tornà a l’elit del futbol. L’extrema dreta valenciana ha volgut mantenir viu el record de l’assassinat de Guillem també a l’àmbit futbolístic, recordant que un d’aquells joves que va trencar l’apartheid simbòlic existent al futbol valencià va perdre la vida a mans d’un dels seus.

Com a l’àmbit polític, al futbol, l’efecte ha segut el contrari, avui en dia la pluralitat simbòlica és un fet al Ciutat de València i això ho devem a Guillem i a tots els joves que amb valentia guanyaren un espai hostil en una lluita que no ha estat exempta de repressió policial i el constant obstruccionisme de les cúpules dirigents del club, que mai han vist amb bons ulls a un sector de l’afició granota que no comparteix el pensament únic implantat a la ciutat de València des de fa dècades.

Som molts els granotes que tampoc oblidem ni perdonem.

(FOTO: pancarta de record penjada per aficionats antifeixistes a Jerez. E l record de Guillem Agulló ha estat present als estadis de futbol. En la foto, La Granja, del Xerés B, pel Kolectivo Sur)


[bar group="860×106"]