“L’Ajuntament actualment treballa per aplanar el terreny perquè les grans empreses puguin invertir i enriquir-se”

>> Entrevista a Roger Sánchez, portaveu de la campanya d’habitatge de la CUP de Barcelona

80.000 és una xifra que les darreres setmanes ha omplert les parets de Barcelona. S’acaba de desvetllar el misteri: són els pisos buits que hi ha a la ciutat. Bé, és una xifra aproximada. La CUP de Barcelona l’ha agafada per denunciar que no se sap quants pisos estan sense que ningú hi visqui a la ciutat, però que diversos estudis diuen que podria estar entre els 40.000 i els 130.000. El que demanen a l’Ajuntament és que en faci un cens oficial, i que llavors forci a posar-los en circulació com una primera mesura per començar a cobrir les mancances d’habitatge de la ciutat. Entrevistem un dels portaveus d’aquesta campanya.

Per què heu omplert la ciutat de Barcelona de cartells amb els 80.000?
La idea era fer-nos ressò d’una xifra insultant i fer-ne una icona, un reclam per atreure l’atenció d’un problema real. Durant tres setmanes la xifra ha omplert les parets de la ciutat sense cap explicació. A la roda de premsa realitzada al carrer Vallespir 25 (finca de Sants que pateix un clar cas de mobbing), vam desvetllar la incògnita. De totes maneres, es tracta d’una xifra aproximada, ja que no hi ha cap cens oficial de pisos buits.

Creieu que posant en circulació els pisos que estan buits a la ciutat es resoldrien els problemes d’habitatge?
Segurament tindria un impacte important en els seus preus.

La crisi econòmica ha comportat que molta gent que havia contractat hipoteques per comprar-se un pis ara no les pot pagar i els fan fora de casa. L’Ajuntament, tot i que la legislació principal que regula l’habitatge la dicten organismes superiors, pot fer polítiques per canviar-ho?
Oi tant! Hi ha nombroses qüestions sobre les quals el consistori no té gaire competències però hi intervé igualment. Es poden dur a terme campanyes de sensibilització i denúncia, per exemple. O donar suport a totes aquelles persones que es trobin en situacions límit, legislar per evitar una pràctica tan violenta com els desnonaments, i també ampliar el parc d’habitatge protegit, fer un cens dels habitatge buits i pressionar fiscalment els propietaris per posar-los en circulació.

Com portareu aquestes propostes al ple?
En primer lloc, la idea és impulsar una Iniciativa Ciutadana, que és un mecanisme recollit per la Normes Reguladores de la Participació Ciutadana (document aprovat per l’Ajuntament el 2002), i que recull aquesta possibilitat en l’article 7 del títol primer. Es tracta d’una mena d’Iniciativa Legislativa Popular, però a nivell municipal. A més, no s’ha realitzat mai a la ciutat. Una altra manera de plantejar les nostres propostes seria des de dins mateix del consistori, però perquè això sigui possible, ens hauríem de presentar a les eleccions i treure representació.

Esteu treballant amb altres entitats de la ciutat que denuncien també la manca d’habitatges assequibles i dignes a la ciutat?
Precisament, tot just estem parlant per impulsar aquesta Iniciativa Ciutadana amb aquests col·lectius. Establir vincles i col·laborar a totes aquestes entitats és per a nosaltres una prioritat. De fet, naixem d’elles i en formem part.

Quines altres problemàtiques heu detectat que afecten les treballadores i treballadors de Barcelona en matèria d’habitatge?
Les condicions de vida de les classes populars a la ciutat s’han vist greument afectades. Des del 1996, els preus han augmentat més d’un 300%. En canvi, els sous tan sols un 30%. Aquesta realitat ha comportat nous riscos d’exclusió social i ha empitjorat l’accés a l’habitatge a col·lectius debilitats, com les dones, els i les immigrants o la gent gran. Fins i tot la vida associativa de la ciutat se’n ressenteix per les dificultats derivades d’haver de pagar els locals.

Què en penseu del moviment okupa com a resposta a la manca d’habitatges assequibles i espais socials?
És una manera més d’actuar davant aquesta insultant situació, tant vàlida com les altres.

Més enllà de l’habitatge, també denuncieu que les polítiques urbanístiques de l’Ajuntament perjudiquen les classes treballadores i afavoreixen interessos externs. A què us referiu?
El consistori ha claudicat davant els interessos privats. Actualment és una institució que treballa per aplanar el terreny per a que les grans empreses puguin invertir i enriquir-se. S’esforça, conseqüentment, per assolir la productivitat i la competitivitat pròpia d’una empresa, s’encarrega de dotar d’infraestructures la ciutat, d’invertir en innovació tecnològica i investigació, de reformular la formació i de desenvolupar xarxes per al foment i la gestió dels negocis.