Les dones kurdes i les polítiques de discriminació positiva, una lliçó per al nostre país

Les dones kurdes i les polítiques de discriminació positiva, una lliçó per al nostre país

El passat cap de setmana va tenir lloc el Primer Congrés del Moviment Democràtic de Dones Lliures del Kurdistan a Dyarbakir. De les més de 30 intervencions de diferents activistes, sense dubte s’ha de destacar una consciència i una determinació de pedra. Segurament, la situació que viuen les dones kurdes determina que si tries el camí de la lluita per la teva emancipació ja no hi ha marxa enrere.

El congrés va aplegar unes 800 dones dels diferents territoris kurds, així com una delegació internacional d’observadores entre les quals estava convidada la CUP-AE, el Congrés Nacional Africà, representants turques de la Marxa Mundial de Dones, feministes gregues, els verds d’Àustria i representants tunisianes del Fòrum Social.

El Moviment Democràtic de Dones Lliures (DÖKH) és un moviment fundat per milers de dones activistes kurdes que treballen en diverses esferes. El DÖKH està organitzat en assemblees de dones en 25 ciutats i composat per partits polítics, assemblees de dones i diputades, representats institucionals locals, dones sindicalistes obreres, dones activistes d’organitzacions de la societat civil, associacions de dones i institucions, cooperatives, treballadores de premsa i publicacions, dones que treballen en l’esfera de l’art i la cultura, dones del món acadèmic, i dones activistes.

En el congrés es va exposar per part de les diferents intervencions la necessitat de situar al centre de totes les lluites la lluita de les dones contra el patriarcat, fent èmfasi en la premissa d’Abdullah Ocälan que diu que “el poble kurd no serà lliure fins que les dones kurdes no ho siguin”. Així, en les seves paraules, la lluita de les dones kurdes és també la lluita contra l’explotació capitalista, i la lluita per l’alliberament del seu poble.

Una de les resolucions que es va acordar en la segona jornada del congrés va ser el desenvolupament de tot tipus de mecanismes per facilitar la participació activa de la dona en la presa de decisions així com en la representació política. I és sobre aquest aspecte que em vull centrar, a la vista d’unes eleccions municipals imminents als Països Catalans.

El DÖKH va optar pel reconeixement del principi de discriminació positiva com el seu principi fonamental

I és que el DÖKH va optar pel reconeixement del principi de discriminació positiva com el seu principi fonamental fins que s’aconseguisca la igualtat home-dona, sense embuts, de manera clara i des del principi. Així les diferents organitzacions kurdes han assumit i han promogut la quota de gènere en tots els mecanismes, augmentant la representació de les dones i la seva participació activa i generalitzada en la presa de decisions. En la seva lluita contra enfocaments opressius que volen doblegar la força de voluntat de la dona, advoquen per qualsevol activitat que ajude a conèixer i enfortir la voluntat de la dona. I estan animades també pel PKK a ser crítiques també amb els rols de gènere i poder a les pròpies organitzacions. Com que a l’Orient Mitjà totes les estructures de dominació i repressives (exèrcit, estat, religió, família) són més fàcilment visibles com estructures de control masculí, situar la dona en un paper central és una lluita per la democratització de la societat, i no únicament per la igualtat.

En termes concrets, pel que fa a la representació institucional, en els últims 8 anys, el Moviment Democràtic de Dones Lliures ha desenvolupat el sistema de copresidència a les formacions kurdes polítiques i socials (HDP,PYD i als municipis). Aquest sistema pioner de repartiment de poder, des de 2009, permet que els llocs clau de presa de decisions dins del partit siguen compartits per dones i homes. Això vol dir que tots els llocs de alcaldia i regidoria estan compartits, o copresidits. És a dir, s’ha instaurat la figura d’alcaldessa/alcalde, regidora/ regidor, i les representants comparteixen el mateix salari, així com els deures i drets de representació en el seu districte electoral.

Una altra de les polítiques de normalització ha estat aplicar una quota de gènere del 40% als òrgans de decisió de les diferents organitzacions. Com a resultat d’aquestes polítiques, hi ha en l’esfera política kurda 13 diputades, 14 alcaldesses, 18 dones membres de l’assemblea general i 193 representats municipals.

congres_dones_kurdes2

Imatge del plenari del congrés de DÖKH.

Per exemple, en les eleccions a Turquia de 2007, els partits kurds van guanyar 21 escons, amb una representació femenina del 38%. Mentre que la representació de dones en els partits com el governant AKP i el republicà CHP només representaven el 9%. En les últimes eleccions locals de març de 2014 a Turquia, només 37 dones van ser triades com alcaldesses (d’un total de 1.364), de les quals més de la meitat eren dones dels partits kurds.

No s’accepta l’afiliació a institucions kurdes dels homes amb més d’una esposa. En els governs locals la discriminació positiva per a ocupar les dones s’aplica com a política de treball. A tall d’exemple, a Diyarbakir s’està creant una central de taxistes dones, política pionera en un sector eminentment masculí.

Per als treballadors municipals homes que fan servir la violència contra les seves dones, s’aplica la norma del moviment que és la terminació del contracte de treball del treballador i la transferència del salari del treballador a la seva esposa.

Més enllà de la lluita institucional, i en la construcció de les polítiques feministes alternatives al sistema, el DÖKH ha establert assemblees de dones en 25 ciutats, 27 centres de dones en municipis governats pel partit PYD, 3 centres d’acollida per a dones maltractades, 17 cooperatives de dones, 9 associacions de dones, iniciatives de Mares per la Pau en 12 ciutats, una agència de dones de premsa anomenada Jinha, i organitzacions de dones en el consell dels partits PYD i DTK. Es publica un diari de dones i es dirigeixen programes acadèmics per a dones en 3 centres. A la resta de les organitzacions mixtes es dóna suport a la formació dels consells autònoms de les dones. A les ràdios i televisions locals o internacionals en poder del moviment hi ha programació feta i adreçada exclusivament a dones, i això arriba a moltes llars.

Aquestes i altres polítiques de discriminació positiva en la seva pròpia autoorganització, en la representació institucional, i en la manera en la qual volen organitzar la societat han estat clau per situar la lluita contra l’opressió patriarcal a l’agenda de la política kurda i així elevar el perfil de les dones en la política en general, i no només en la institucional. Alhora, han estat clau perquè altres dones s’hagen sentit cridades a participar en la lluita per l’emancipació, i sense dubte han fet augmentar el número de dones militants en els diferents espais i organitzacions polítiques.

Es podria dir que la representació de les dones kurdes en llocs de decisió de les organitzacions polítiques, socials, culturals i en els partits, ha aconseguit relligar en la pràctica la lluita contra el capitalisme, la lluita per l’alliberament del seu poble i la lluita contra el patriarcat. Ha situat el moviment kurd com a referència per diferents llocs del món.

Una de les dones joves del YDGK-H (Moviment Patriòtic Revolucionari de Dones Joves) m’explicava que “com a jove, quan tries formar part de la nostra organització, saps que has de sacrificar tota la teva vida per aquesta lluita. Aquesta lluita acaba sent la teva vida perquè sense aquesta lluita no tens la teva vida, ni digna, ni com a dona, ni com a kurda”.

Si cal, haurem de poder establir-ho formalment , ja que informalment no acostuma a passar.

Ara, en plena efervescència per la creació de candidatures de base, de contrapoder als municipis, és un bon moment per afirmar-nos en aquestes polítiques que conceben que les companyes militants han de ser part essencial i visible de tots els nostres projectes, en tant que els nostres projectes aspiren a capgirar les estructures de dominació contra les dones, contra la nostra classe i contra el nostre poble. Si cal, haurem de poder establir-ho formalment , ja que informalment no acostuma a passar.

Asya Abdullah, copresidenta del PYD i de Rojava (Kobane) una de les més ovacionades al Congrés, va posar l’èmfasi en la necessitat de les dones d’organitzar-se formalment. Segons la presidenta de Rojava, sense organització, la resistència a Kobane no hagués derrotat ISIS i sense aquesta organització les dones seguirien oprimides.

Nosaltres tenim l’organització, ara cal que se’ns visualitze com a part essencial del nostre projecte d’alliberament.