Des de l’emissió de ‘Ciutat Morta’ dissabte passat al Canal 33 dins l’espai ‘Sala 33’,el documental produït per Metromuster ha anat multiplicant la seves repercussions. Les dades d’audiència ja evidenciaven que ‘Ciutat Morta’ generaria debat i polèmica, i és que els 569.ooo espectadors que van veure dissabte el documental dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega representen una xifra històrica per al segon canal de la televisió catalana, que iguala o supera les xifres d’audiència dels programes més vistos de TV3 com ‘Polònia’ o ‘La Riera’, i fins i tot de les edicions del Telenotícies del passat cap de setmana.
Les primeres reaccions van tenir lloc lògicament a la xarxa. Milers de persones anònimes , així com personatges de rellevància pública expressaven la seva reacció després de l’emissió del documental. Entre totes aquestes persones també hi havia polítics de partits amb representació al govern municipal de Barcelona quan al 2006 es va produir el cas 4F i periodistes de mitjans que fins dissabte havien fet poc o gens de cas tant al propi cas judicial i el suïcidi de Patricia Heras, com del documental. De fet, la pròpia Televisió de Catalunya havia exclòs de la seva agenda informativa el documental fins el passat cap de setmana, encara que el film de no ficció portava projectant-se des de feia aproximadament dos anys arreu del territori i fins i tot havia guanyat un premi al Festival de Cinema de Málaga.
Silenci mediàtic
El 2011, poc després del suïcidi de Patricia Heras, Mèdia.cat publicava un informe sobre el silenci mediàtic que havia imperat als mitjans del Principat a l’hora d’informar de la seva mort, així com del cas judicial en què Heras s’havia vist involucrada. Segons l’informe, tan sols El Punt, Vilaweb i La Directa informaven del suïcidi. Mèdia.cat també assenyala que “la cobertura mediàtica també va cometre errors importants” durant la celebració del procediment judicial. L’emissió del documental pel canal 33 ha donat als protagonistes del 4F una veu que mai havien tingut als mitjans públics del nostre país. De la mateixa manera, els principals diaris també han omplert pàgines parlant de ‘Ciutat Morta’, i fins i tot l’ex director de La Vanguardia, José Antich, ha reconegut que com a director del rotatiu “no havia fet prou pel 4F”. Les reaccions dels grans mitjans i les crides a la justícia per part dels periodistes que hi treballen poden sonar més o menys creïbles, però en qualsevol cas és evident que l’emissió de ‘Ciutat Morta’ només ha aportat conseqüències positives. Ara bé, pel que fa a l’aparador mediàtic, cal ser conscients que durant molts anys molta gent ha callat, ja sigui per incompetència o per mala fe, i des d’un punt de vista periodístic qualsevol de les dues raons és imperdonable.
Des de L’ACCENT volem recuperar algunes de les peces aparegudes al nostre web relacionades amb el cas 4F, com una ressenya del documental publicada fa un any i mig, un editorial publicat després del suïcidi de Patricia Heras denunciant la impunitat policial a Barcelona, o una peça situant la seva mort en el context del cas 4F. No es tracta de treure pit o justificar que el nostre mitjà va parlar del 4F i ‘Ciutat Morta’ abans que el documental s’emetés a Televisió de Catalunya. Simplement ens sembla una bona manera d’expressar l’opinió que la nostra publicació ja tenia aleshores i que va ser ignorada per la majoria de grans mitjans i responsables polítics. Es tracta de dignificar la memòria i també de ser molt conscients que la feina no s’ha acabat.
Immobolisme de la fiscalia i manca d’assumpció de responsabilitats
Fins ara el rebombori originat per l’emissió del documental no s’ha correspòs amb moviments reals que facin ser optimista de cara a la reobertura del cas 4F. La Fiscalia de Barcelona ja ha anunciat que no actuarà d’ofici per reobir el cas, tot i que l’Ajuntament de Barcelona li havia enviat presentat un escrit en què li demanava que considerés si el documental aportava informació rellevant. Cal destacar que la principal motivació de l’Ajuntament de Barcelona alhora de fer la petició és el testimoni anònim que apareix al documental i reconeix ser l’autor material del llençament del test. Així doncs, el consistori barceloní no ha posat l’accent en l’eliminació de proves, les irregularitats comeses per la Guàrdia Urbana o les tortures fetes pels propis agents del cos i patides pels detinguts.
La majoria de partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Barcelona i també al Parlament de Catalunya han demanat la reobertura del cas, o com a mínim han valorat positivament la possibilitat de fer-ho. Per altra banda, l’actual responsable polític de la Guàrdia Urbana ha dit que revisarà el cas “des del principi fins al final”. Tenint en compte que la majoria de proves es van eliminar, tal i com sosté el documental de Metromuster, sembla difícil que si no apareixen noves proves o nous testimonis, la fiscalia no accedirà a reobrir el cas. Això evidencia que si des del primer moment el poder polític, el judicial i els mitjans de comunicació haguessin assumit les seves responsabilitats, no haguéssim hagut d’esperar deu anys per sentir les primeres possibilitats reals, tot i que per ara improbables, de reobertura del cas. Una màxima que val pel 4F però també per moltes altres “ciutats mortes”, casos que com explica en aquest informe Mèdia.cat també han caigut en l’oblit.
