L’estratègia de la por
Els darreres dies hem vist com s’ha accentuat la repressió política als Països Catalans. Les detencions de vaguistes del 29M, l’empresonament preventiu i sense fiança de Laura, Rubén i Andreu, els judicis i les detencions i els judicis a Mallorca o la dura repressió del moviment estudiantil valencià són exemples del reforçament l’estratègia de la por dels governs de torn. Una estratègia que potser els va resultar més o menys útil en altres contextos però que avui, en el camp de batalla on vivim, toparà inevitablement amb el drama social on ens ha abocat els qui la propugnen.
Atur crònic, desmantellament del sector públic, retallades en tos els àmbits socials, desnonaments massius, corrupció generalitzada així com un llarg etcètera d’atacs als nostres drets està provocant un creixement exponencial de les mobilitzacions arreu del país. Unes mobilitzacions, a més, que han aconseguit quallar a territoris que molts donaven per perduts. Fixem-nos, per exemple en el cas País Valencià, com la resistència que fins ara havien sigut invisibles ha acabat esclatant en la Primavera Valenciana. O en les Illes, on la mobilització per la llengua i els drets socials que hem viscut aquest dies ha estat exemplar i implacable. Tots aquests esclats socials que estem vivim al nostre país constitueixen uns valuosos episodis d’experiència i conscienciació col·lectiva que està fent possible un fet evident: la creixent descriminalització i normalització de les pràctiques i el discurs anticapitalista. Una procés que ha provocat que allò que abans era titllat de marginal avui siga un debat viu i obert que fa que milers i milers de persones es qüestionen els fonaments d’aquest sistema així com la repressió d’aquells qui els defensen. Però allò més important, allò que de veritat fa trontollar l’estratègia de la por, és que cada vegada hi ha més gent està perdent la por. Perquè en aquest context que hem descrit, totes i tots nosaltres ens veiem obligats a prendre partit, a posicionar-nos en un combat on les màscares cauen i la por és vençuda per la ràbia de qui lluita pels drets més elementals. Aquesta és la guerra on lluitem i on lluitarem. I sí, en el seu camp de batalla ells desplegaran totes les armes de la por. Però nosaltres els combatrem com ho hem fet sempre: amb la solidaritat, el suport mutu i l’empeny de bastir una alternativa possible i necessària.
