Marinaleda, la utopia possible
Vint-i-dos militants de diversos col·lectius de l’Horta viatgen al poble andalús
Els passats dies 24, 25 i 26 de febrer el comitè Horta Nord d’ Endavant-OSAN va organitzar una visita a la localitat sevillana de Marinaleda per tal de profunditzar en les lluites dutes a terme pel conjunt de la població, així com per a conèixer de primera mà l’organització del govern municipal i les polítiques de democràcia social i participativa.
A l’ agenda de treball, molt ajustada per l’escassetat del temps, cal destacar la trobada amb el regidor de joventut, Sergio Gómez, i amb Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde i dirigent de la CUT-BAI. A més de la reunió estrictament política, l’expedició també pogué acostar-se d’una manera més directa a la realitat social, econòmica i cultural de la vila a través de la visita a diverses instal·lacions municipals, com la cooperativa HUMAR, els estudis de radiotelevisió local o el cortijo El Humoso, propietat dels i les treballadores.
“Sense democràcia econòmica, no pot haver-hi democràcia política”
Amb aquesta màxima, Gordillo explicà com el primer pas que es donà va ser l’organització dels jornalers al Sindicato de Oberos del Campo (SOC), sindicat agrari pioner al camp andalús d’arrels anarquistes, amb nuclis provinents del moviment de cristians pel socialisme o del Partit del Treball. El primer problema que calgué afrontar va ser el de l’atur jornaler. Per tant, l’objectiu de les primeres mobilitzacions, que es remunten a finals la dècada dels 70, era aconseguir terra. Seguint el principi de l’acció directa, ocuparen més d’un miler d’hectàrees pertanyents a una finca del duque del Infantado (un dels principals terratinents, més de 17.000 ha en propietats, amb títol de grande de España). Combinant una sèrie de mesures de pressió com ara vagues de fam, talls de tràfic aeri i ferroviari o concentracions davant les delegacions de la Junta d’Andalusia aconseguiren l’any 1992 el dret a l’ usdefruit de les terres.
Aquesta victòria es reforçà a nivell institucional amb la fundació de la CUT-BAI (Coordinadora Unitaria de Trabajadores – Bloque Andaluz de Izquierdas) “perquè en aquell moment no ens convencia cap partit polític”. La CUT es defineix com un partit revolucionari i anticapitalista, advoca pel dret a l’autodeterminació d’Andalusia a més de defensar l’ internacionalisme, l’ecologisme o la lluita per la igualtat de gènere. El 1986 va fundar junt amb el PCE i altres partits, Izquierda Unida-Andalucía. Actualment continua sent un col·lectiu fort, en nombre de militants i alcaldies, en la coalició tot i que manté postures enfrontades amb la direcció.
A Marinaleda, s’ha mantingut al govern des de les primeres eleccions municipals amb majories absolutes aclaparadores, encara que amb daltabaixos, i ha implementat una sèrie de mesures en la recerca de la democràcia participativa, el repartiment equitatiu de la riquesa així com mecanismes per garantir l’accés als drets socials bàsics. Entre aquestes, cal destacar els pressupostos participats, l’organització de la població en assemblees de barri per debatre aspectes concrets o les més de 400 assemblees generals en aquesta legislatura per canalitzar demandes, decidir els projectes comuns i organitzar futures mobilitzacions.
Autoocupació: un model agroindustrial.
Una de les principals fites aconseguides és el nivell d’ocupació: la taxa d’atur se situa només entre un 2% i un 4%. Amb una població aproximada de 2700 habitants, 300 persones es dediquen al treball agrícola a la finca de El Humoso, de propietat comunal. Però amb la terra no hi havia feina suficient així que es complementà amb la indústria. Pimentons, olives, carxofes, faves o albergínies són alguns dels productes envasats i venuts per la cinquantena de treballadores de la cooperativa HUMAR. Tothom cobra el mateix jornal de 47 Euros al dia. Els beneficis no es reparteixen sinó que són reinvertits per al manteniment de les instal·lacions, la reposició d’ equipaments i la creació de nous llocs de treball. Aquesta base laboral fixa actua com a factor d’arrossegament de l’economia local que compta amb un sector serveis molt diversificat: bars i restaurants, forns, xicotet comerç, botigues de tot tipus… Fins i tot compta amb una àmplia sala de concerts. Les decisions importants relatives a la producció i la comercialització es prenen en assemblea que també tria o revoca càrrecs gestors.
La democràcia social com a tercer pilar.
Units el poder polític a l’Ajuntament, el mobilitzador del sindicat i l’econòmic de la cooperativa, el següent pas va ser afrontar les necessitats socials, demandes a cavall entre allò polític i allò econòmic. Com, per exemple, la manca de vivendes. La municipalització del sòl combinat amb el finançament obtingut de les subvencions del govern autonòmic han permès dissenyar un projecte global de vivendes d’autoconstrucció. L’Ajuntament posa a disposició el sòl, els materials, els oficials i l’assessorament de l’arquitecte municipal. L’adjudicatari aporta el seu treball fins el final de les obres, uns 400 dies aproximadament. Pot decidir el model de casa, d’ entre els 3 oferts, així com modificar el projecte inicial. Són cases d’uns 200 metres quadrats, 90 dels quals són edificats. La resta es destinen a pati encara que poden ser dedicats en un futur a ampliar habitacions. Amb una contribució de 15 euros al mes fins un total d’uns 40.000 euros, descomptant del valor total els jornals de treball a la vivenda, aquesta passa a ser propietat de l’adjudicatari.
Encara que siga l’exemple més conegut no és l’única mostra de com acarar polítiques socials: guarderies públiques a 12 euros mensuals, instal·lacions esportives de tota mena a preus simbòlics o el bastiment d’una xarxa de centres sanitaris i serveis mèdics regulars quan, anys enrere, aquestos eren inexistents. Els bons de temporada de la piscina municipal costen 3 euros. Encara que semble un luxe innecessari, cal combatre la calor estiuenca (al mes d’agost s’arriben als 40 graus, la comarca Sierra Sur es coneix com la paella de Andalucía). Unes activitats culturals potents, entre les quals destaca la Setmana de la Pau alternativa a la setmana santa, cinema a l’aire lliure, accés a Internet gratuït per tot el poble, concerts de música rock i cantautors flamencs compromesos o una ambiciosa programació de radiotelevisió local amplien les possibilitats d’esplai. Pel que fa a Medi Ambient, podem esmentar la contínua plantació d’arbres a places i carrers. Aquestos garanteixen una mínima ombra al mateix temps que refresquen l’ambient. El nou Parc Natural, dissenyat seguint les ondulacions originals del terreny repletes d’ espècies autòctones, ampliarà els espais verds d’una manera sostenible.
Reptes de futur.
És el projecte de Marinaleda viable en altres realitats o poblacions més grans? Pot continuar tot un poble unit amb el mateix nivell d’implicació i capacitat de sacrifici en la lluita? Quin és el paper del jovent? Poden esdevenir alternativa a llarg termini? Aquests són només alguns dels interrogants que es poden plantejar al voltant de la realitat de Marinaleda.
A grans trets, podem afirmar que les principals fites es troben ben assentades. El treball agroindustrial garanteix feina estable a més del 30% de la població activa. Malgrat tot, la producció final està sotmesa a les lleis que regeixen tot sistema capitalista: és necessari vendre a un preu competitiu, cal reduir costos en transport o rivalitzar pel mercat amb altres cooperatives. Antonio Aires, gerent d’HUMAR, així ho explica: “No és fàcil col·locar tot el nostre producte. Podríem cultivar més per a envasar major quantitat de producte, però la venda final se’n ressentiria. Aquesta temporada treballen 20 persones menys. Hem d’ajustar moltíssim producció, sous i venda per a què aquesta xicoteta experiència continue endavant. Això, de vegades, costa explicar-ho per defensar-ho en les assemblees. Els propis treballadors no ho acaben de copsar”.
Per altra banda, les polítiques socials són ben rebudes; recolzades i demandades pel conjunt de la població, les consideren com quelcom propi. Per ara confien en la capacitat de l’actual equip al front de l’Ajuntament per a continuar-les desenvolupant. Així es reflecteix elecció rere elecció. És més, en les passades eleccions, la CUT-BAI tornà a augmentar en percentatge de vot, fins un 72%, i en nombre de regidors, dels 7 de 2007 als 9 actuals, d’un consistori format per un total d’11 edils.
El paper del jovent o el manteniment del nivell de consciència política i capacitat reivindicativa generen major reflexió. Sergio Gómez, regidor de joventut, pertany a la generació criada amb l’escalfor de la lluita per la terra, diu: “És veritat que hi ha un relleu, un canvi generacional. Qui va emprendre les vagues de fam i l’ocupació de terres no volen que els seus fills hagen de passar pel mateix. Aspiren a mantenir l’actual nivell de vida que han assolit. És legítim, es pot entendre però cal recordar contínuament com s’ha aconseguit tot açò. Des de la regidoria duem a terme diferents programes educatius i culturals per mantindre viva aquella flama al mateix temps que afrontem les problemàtiques actuals: abandonament escolar, falta d’expectatives laborals que no siguen el camp… Marinaleda no està separada per cap tanca de l’exterior ni així ho desitgem per això les adicions, el consumisme fomentat per les multinacionals, la difusió del pensament únic dels mitjans de comunicació també afecten els nostres joves”.
Com en tot procés revolucionari o transformador, la realitat mai és lineal ni unívoca, presenta matisos i variables que cal afrontar. Resulta clau adaptar-se a les necessitats del moment per a respondre a les demandes de la població. Encara que la utopia no és perfecta “el projecte de Marinaleda es basa en el principi de cooperar i no competir, garanteix unes condicions de vida dignes ací i ara mentre continuem creant condicions per a un futur més complet”.
Valoracions dels organitzadors.
Malgrat la curta estada, el viatge va ser tot un èxit ja que la participació va ser elevada, les reunions fructíferes i les experiències podran aprofitar-se en un futur tant en formació política com en el plantejament d’alternatives a nivell laboral o organitzatiu, per exemple. Des d’ Endavant “es pretén repetir aquesta Brigada l’any que ve , que siguen altres companys i companyes els que puguen viatjar i aprendre”, segons afirma V. Montagut. La idea va sorgir de les vivències prèvies d’alguns militants com a brigadistes a Cuba amb la BC Venceremos. “Pensàvem que podria ser una bona idea acostar-nos a altres realitats revolucionàries que tenim ben a prop”. També ha servit per estretir lligams entre diversos col·lectius que treballen a l’àmbit cultural, polític, sociolaboral o juvenil a la comarca.
