[bar group="860×106"]

Pedra, paper i tisora

Al poble de Navàs (6192 habitants) l’11 de juny accedírem a l’alcaldia i des de llavors vàrem començar a jugar a pedra, paper i tisora.

Pedra. Sabíem que el camí era complicat i que els governs anteriors ens havien deixat algunes pedres al mig del trajecte. Aquestes són bastant voluminoses i ens acompanyaran al llarg de diverses legislatures. La pedra més gran és un terreny destinat a l’ampliació de l’escola que inicialment havia de costar 400000 euros, però els governs anteriors van tirar pel dret i van fer l’escola sense haver comprat els terrenys i al final el jutge va decidir que hem de pagar uns 2,3 milions d’euros pels terrenys. A dos-cents metres de l’escola hi trobem el cementiri i una ampliació prevista des de l’any 94 que un jutge decideix que ens costarà quasi un milió d’euros sense haver començat encara l’obra. Una altra pedra que també va acompanyada d’interessos i igual que l’anterior n’hem negociat el pagament en 10 anys per evitar un ofec econòmic imminent. Eliminar aquestes dues pedres ens costarà pel cap baix un 6 % del pressupost dels 10 anys següents. Una mica més endavant encara hi ha una altra pedra gimnàstica on estem picant perquè esdevingui el menys dolorosa possible i poder seguir fent camí.

Paper. Només entrar a l’ajuntament ens trobem un munt de paperassa. Factures pendents que superen el milió d’euros i algunes daten del 2008. També hi trobem papers per reclamar subvencions a òrgans supramunicipals que ens deuen part d’algunes actuacions fetes i que acostumen a pagar-les normalment amb més d’un any de retard després de la finalització de les obres, el cost de les quals de moment recau en l’ajuntament. A més, s’afegeix la incògnita que els PUOSC, que depenen de la Generalitat, no està gens clar quan es cobraran. També hi trobem papers de convenis que s’acabaran enfrontant a la tisora que sempre guanya al paper.

Tisora. El mes de juny se’ns va comunicar que la PIE (Participació en els Ingressos de l’Estat) l’havien calculada malament. La PIE és un càlcul on l’estat retorna als ens municipals una part dels ingressos que ha calculat que tindria mitjançant els impostos directes. Aquest càlcul van revisar-lo a la baixa i ara ens retindran durant 5 anys l’import que consideren que vàrem rebre de més l’any 2008 i 2009, uns 300000 euros que evidentment ja han estat gastats. Potser el càlcul d’ingressos per part de l’estat va ser erroni, o senzillament estaven tant obstinats en negar la crisi que potser al final ells mateixos creien que els ingressos no disminuirien.

Va començar el mes d’agost, tradicionalment un període de vacances i de poca activitat. Però no, les tisores no descansen. Primer ens arriben informacions que parlen d’una retallada del 50 % en la subvenció a les escoles de música i a més amb retroactivitat, o sigui que afecten al finançament del curs ja finalitzat. També se sent una remor que comença a assenyalar les escoles bressol. Pel que fa a les escoles de música hi havia un conveni amb la Generalitat que pagava 600 euros anuals per cada alumne menor de 18 anys i això afectaria a uns 171 alumnes, després de les protestes ens trobem que la Generalitat diu que hem llegit malament les informacions i que la subvenció només disminuirà un 23 %, 460 euros per alumne, o sigui 23000 euros que hi haurà d’afegir l’ajuntament.

Al cap d’uns dies se’ns confirma la reducció de la subvenció a l’Escola Bressol que disminueix un 11%, de 1800 a 1600 euros anuals per alumne. Enmig de tot això, encara a inicis d’agost es decideixen a atacar els més dèbils i aturen el pagament de totes les PIRMI per revisar-les, mentrestant els serveis socials i moltes economies familiars queden saturats. Al cap de pocs dies ens assabentem per la premsa que ara van per la sanitat i llegim que perdem el servei d’urgències nocturn i el dels caps de setmana. Uns dies més tard recuperem els matins dels caps de setmana i finalment acabem aconseguint que es mantingui el CAP obert de 8 a 20 hores tots els dies de la setmana. Llavors arriba la tardor i ara li toca el rebre a la gent gran, i l’ICASS deixa anar una informació dient que congelaran dos mesos el pagament de les places que tenim concertades a la residència municipal, finalment aquesta retallada passa a ser del 50 % i afectarà només a un mes, 21000 euros menys. Podria seguir, però la fórmula sempre acaba sent la mateixa, primer es llança un globus sonda amb una retallada molt més gran, llavors es rebaixa l’impacte d’aquesta i representa que has d’estar content perquè no ens han aplicat la idea inicial.

I res, a seguir jugant i a continuar treballant per canviar les regles del joc.

Jaume Casals és alcalde de Navàs per la CUP


[bar group="860×106"]