Recta final de la causa contra els quatre independentistes mallorquins

El cas ha quedat vist per a sentència. El final de la campanya de suport ha estat marcat per un grapat d’actes de suport als encausats.

Els cas dels quatre independentistes mallorquins imputats pels fets de la Diada Nacional de Mallorca de l’any 2010 va quedar vist per a sentència el passat dilluns 18 de juny. El judici va durar poc més de tres hores i féu declarar 16 testimonis, però l’acusació segueix demanant la mateixa pena contra els quatre independentistes: 9 anys de presó i uns 13.000 euros en multes.   

El dia de la vista pública, la Sílvia, en Guillem, en David i en Robert arribaren als jutjats de l’Avinguda Alemanya de Palma acompanyats pel seu advocat i entre unes 200 persones solidàries que els esperaven amb cartells i pancartes demanant-ne l’absolució.

Els quatre s’asseien al banc dels acusats amb la imputació d’atemptat contra l’autoritat, delictes de lesions  i ultratge a la bandera espanyola en qualitat de còmplices, però durant el seu interrogatori tornaren a defensar la versió que han mantingut des del primer dia: que cap d’ells participà dels incidents dels quals se’ls acusa, que en tot moment intentaren garantir la seguretat dels manifestants i que no tenien cap constància ni coneixement de la crema de la bandera.

Policies i feixistes

Per la seva banda, gairebé tots els agents de la Policia Nacional espanyola assenyalaren a un dels quatre acusats, el militant d’Endavant-OSAN Guillem Colom, acusant-lo d’haver-lo  vist al lloc dels fets. Curiosament, a més, en ser qüestionats sobre si coneixien amb anterioritat a algun dels acusats respongueren que, per mor de la seva feina, tots coneixien al mateix Colom.
 
Un altre dels testimonis aportats per l’acusació fou el del cambrer del bar més proper al lloc dels fets, que entrà en diverses contradiccions. El treballador assegurà haver vist algun dels acusats etzibar un cop a un policia, però tot seguit va assegurar no haver vist cap agressió per part de ningú amb una armilla de seguretat taronja (com la que lluïen dos dels acusats que formaven part dels servei d’ordre), i que només els havia vist fer un cordó per separar policia i manifestants.

El darrer dels testimonis de l’acusació fou Antonio Marí, que ha canviat diverses vegades la versió dels fets des que s’obrí la causa. En un primer moment reconegué a una noia rossa i vestida de blanc com a autora d’un suposat llançament de cadires contra la policia. Pocs dies després canviava la descripció per dir que la noia en qüestió era morena i anava vestida de color negre, tal com va assegurar el mateix dia del judici.  

Cal recordar que aquest testimoni és un adult d’ideologia feixista que surt en algunes fotografies del dia dels fets amb una cadira metàl·lica a les mans i amb un posat clarament amenaçador cap als manifestants. De fet, el testimoni deixà la sala estupefacte en afirmar que havia sentit insults per part dels manifestants com ara crits de “Visca Catalunya”.

Dos periodistes

Per la seva banda, el misser de la defensa interrogà un client del bar i dos periodistes del Diari de Balears i de la COPE que aquell dia cobrien la manifestació de la Diada. Tots tres afirmaren que havien pogut observar dos dels quatre acusats al lloc dels fets, però que els havien vist amb les mans aixecades intentant separar manifestants i policia quan aquesta entrà a la manifestació amb les porres alçades i colpejant a tothom a qui trobava pel mig.

Durant els al·legats finals, la fiscal seguí entrant en nombrosos errors i contradiccions, en sintonia amb alguns dels policies citats, i mantingué la petició inicial de dos anys de presó per a tres dels quatre acusats i tres anys de privació de llibertat per a l’altre, així com de multes que superen els 13.000 euros repartits entre els quatre.

Mentrestant, l’advocat defensor, Josep de Luis, aprofità la debilitat de l’acusació per tornà a posar en evidència totes i cadascuna de les contradiccions en les que, tant a l’informe emès la mateixa nit dels fets com el mateix dia del judici, entraren els agents. La defensa, com ha fet des del primer dia, en segueix demanant la lliure absolució.

Actes de suport

Durant les darreres setmanes, i amb la vista posada al 18 de juny, la campanya de suport als quatre independentistes encausats pels fets de la Diada de 2010 s’ha intensificat. Dues setmanes abans del judici es feu públic un vídeo en el qual una quinzena de persones del món de la cultura, de la política i de diferents moviments socials donaven el seu suport a les encausades.

D’altra banda, s’organitzaren xerrades i concerts arreu de l’Illa, i el dia 9 de juny es celebrà al Teatre del Mar del Molinar un concert de Biel Majoral, que gaudí d’una gran difusió i reuní més de 200 persones. A més, durant el concert intervingueren els quatre acusats, així com alguns dels seus familiars. Dos dies abans del judici, l’Ateneu Popular de Palma també acollí un acte de suport als encausats que tornà a reunir unes 200 persones solidàries amb la causa per l’absolució.