Si la infanta vol medalla, medalla li darem…

A petició d’ERC, la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del passat 20 de gener (1:42:55) va acordar pels vots dels proposants i de BeC, CiU, PSC i la CUP (amb les abstencions de C’s i PP) instar el govern municipal a iniciar els tràmits per a la revocació de la Medalla d’Or de Barcelona a Cristina de Borbó, imputada pel cas Nóos.

Segons la Fiscalia, més coneguda com l’altre advocada defensora de la infanta Cristina en el cas Nóos, “Hacienda somos todos és solo publicidad”.

De la mateixa manera podria dir que “La ley es igual para todos” també és només publicitat. I més en el cas dels Borbons.

Aquesta dinastia monàrquica ens han imposat les seves lleis, s’ha vanagloriat de que han estat els nostres reis i han tractat d’aniquilar-nos com a poble, eliminant la nostra identitat cultural.

De totes maneres, ja se sap, la hipocresia del Borbons no té mesura i el vell caçador d’elefants va pronunciar al 2001 alló que algú li devia escriure i que deia:

‘Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes’.

Oblidant-se, òbviament de la història de repressió de l’Estat espanyol i del seus Borbons no només contra el nostre poble, sinó també cap altres pobles de la península i d’altres parts del mon.

No hauríem d’oblidar mai tampoc que el feixista Franco, popularment conegut com l’”enano cabrón”, el va nomenar a ell com el seu successor directe, deixant clar de quin costat estava.

En el cas que ens pertoca, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Or de Barcelona a la infanta Cristina de Borbó el juny de 1997 i l’alcalde Pasqual Maragall li va lliurar el 22 de setembre del mateix any, dies abans de contraure matrimoni amb Iñaki Urdangarin, jugador del Futbol Club Barcelona a la capital catalana, on residia des del 1992.

No deixa de ser curiosa la imatge de la progressia barcelonesa el dia de l’entrega de la medalla on es pot veure tant l’alcalde del PSC com a la segona tinent d’alcalde, per part d’ICV, Eulàlia Vintró.

Com no podia ser menys, Cristina de Borbó també tenia assegurada la pagueta de La Caixa. Des del 8 d’octubre de 1993 va treballar-hi, primer en el departament de programes culturals de la Fundació La Caixa, on s’encarregava d’organitzar exposicions i al 1998 va abandonar aquesta plaça i es va convertir en coordinadora de programes de cooperació internacional per al Tercer Món en la citada fundació.

L’entrega d’aquesta medalla va ser un acte més de vassallatge i alhora d’humiliació per a totes aquelles persones que van lluitar i s’oposen a la monarquia borbònica, una distinció que evidentment no s’havia d’haver concedit ni a ella ni a cap altra membre de la família reial espanyola.

A diferència d’ERC nosaltres, com a CUP Capgirem Barcelona, vam votar a favor de la revocació de la medalla, no perquè hagi estat imputada per malversació, no perquè això doni mala imatge a la ciutat de Barcelona, no perquè en aquests moments la Fiscalia i Hisenda estiguin fent el ridícul demostrant un cop més que “Hacienda somos todos” menys uns quants privilegiats, sinó que ens vam posicionar a favor per la preservació de la memòria d’aquelles persones que han  denunciant i denuncien que tenir una institució com la monarquia és vergonyant.

A més a més, com a grup municipal hem sol·licitat a Protocol de l’Ajuntament que ens informin de tots les medalles o honors d’aquest tipus entregats a la mateixa monarquia per passar a proposar la retirada de tots i cadascun d’ells.

Poc sorprenent ja, en la mateixa Comissió i just abans de començar a parlar d’aquesta proposició, ERC ens va lliurar la proposta amb un punt menys. Just aquell que instava a la infanta Cristina a retornar la citada medalla.

La cotilla legal és molt gran i malgrat que l’Ajuntament pot revocar la medalla, no pot instar a que la retorni.

Ja sé sap, el que es dóna no es torna. I menys si ets una Borbó.

*Josep Garganté és conductor d’autobusos de TMB i regidor de la CUP Capgirem Barcelona.