[bar group="860×106"]

Si no hi ha penetració vaginal, no hi ha agressió sexual

L’actuació de la policia, el jutge i la premsa davant les agressions sexuals, com és el cas de Menorca a la festa de ‘Ses Avellanes’, suposa continuar reproduint la violència contra les dones. I és que, encara ara, patir abusos i assetjament sexual, no arriba considerar-se, tant pel món jurídic com per l’imaginari col·lectiu, una agressió sexual si no hi ha penetració vaginal.

L’assetjament o agressió sexual, tal i com el defineixen Sue Wise i Liz Stanley ha de conceptualitzar-se com una agressió on s’utilitza el sexe (entre d’altres coses) per aconseguir poder, o com un assetjament on s’utilitza el poder per obtenir sexe. El punt fonamental és, per tant, si l’hem d’entendre com una conducta de poder o com una conducta sexual. La interpretació des d’un punt de vista o un altre, és el que portarà al jutge a dictaminar un delicte d’agressió sexual, o bé, només un delicte de lesions, com és el cas de les noies de Menorca.

Ara bé, no només és una qüestió que hem de reduir a l’àmbit legislatiu. L’agressió sexual és el resultat d’una organització social (sistema patriarcal) que es legitima a través de la institucionalització de normes i sistemes de creences que es preserven i s’actualitzen. Aquesta esdevé quotidiana a la nostra realitat, i per tant s’acaba invisibilitzant, per la seva normalització en una cultura on s’hipersexualitza a la dona, pel seu gènere i tota pràctica sobre els seus cossos. Aquesta invisibilitat representa una dificultat per la identificació, el control i la supressió de l’agressió cap a les dones.

D’aquesta manera els criteris bàsics per la interpretació de l’agressió sexuals, en que es basa el jutge, consentiment d’ella i la força exercida per l’home, són separats, d’acord amb la dinàmica dicotòmica del patriarcat a l’hora d’establir les relacions entre els gèneres (masculí – femení) i per tant a l’hora d’interpretar els fets d’una agressió sexual. Això, d’acord amb la definició de Wise i Stanley, ho hem d’analitzar críticament, ja que tant la força (exercir poder) com aconseguir sexe, base de les agressions sexuals, seran indissociables en aquests casos.

Així doncs, les sentències d’agressions sexuals, com la de Menorca, porten a qüestionar un cop més la lògica sobre la que es construeixen aquestes sentències. Entenent a més que les evidències materials que verificarien l’agressió sexual són complexes, perquè estem indagant en un terreny on es donen un seguit de conductes i condicionants de tipus psicològic (humiliació) o agressions externes, però sense penetració vaginal. Com també en molts casos no existeix cap tipus de testimoni directe, o com en el cas de ’Ses Avellanes’, l’entorn on es trobava la dona no ho interpreta com una agressió sexual, per aquesta naturalització de les conductes (hiper)sexuals i d’agressió cap a les dones.

La ideologia del patriarcat impregna els sistema legislatiu i penal espanyol, basant-se en una legislació que es presenta presumptament com a neutra i objectiva, però des del feminisme hem d’interpretar aquestes sentències com errònies, entenent que responen a una anàlisi androcèntrica de l’agressió sexual.


[bar group="860×106"]