Un fantasma recorre els Països Catalans, el fantasma de la indignació dels pensionistes. Autoritats, tertulians i economistes s’han unit per aturar-lo, armats amb cars i alarmistes estudis, i predicant des dels seus altars que “de forma immediata” s’han de rebaixar les “desorbitades” pensions, a pesar de que no arriben a la mitjana de 880 euros, però que estan molt per sobre de les possibilitats del lliure mercat.
Però després de quatre anys de congelació de les seves prestacions, i amb una llei al Consell de Ministres que les rebaixarà any a any, els més grans han començat a alçar la veu, i les senyals d’alarma han sonat en els despatxos polítics. Des dels petits pobles de la Seu d’Urgell a la massificada Bellvitge, passant per Mollet, Granollers, Badalona o molts barris de Barcelona, els pensionistes s’organitzen, posant la por al cos de les autoritats, que els pensaven eternament callats i submisos. Però els temps canvien, i les assemblees de pensionistes s’han escampat com a bolets arreu el territori.
Inici de la campanya
El camp estava abonat per a la indignació popular. I en aquest cas el que va actuar de guspira inicial va ser la campanya de reclamacions judicials de revalorització de les pensions del 2012. La demanda és totalment gratuïta i pot ser interposada per qualsevol beneficiari d’una prestació, i en resum denuncia que el Real Decret de Rajoy de no revalorització de les pensions al 2012 segons l’IPC, no es va fer fins al novembre de 2012, i per tant tots els pensionistes tenen dret a reclamar els seus augments de gener a novembre de 2012.
Diverses entitats, com el despatx Col·lectiu Ronda o el 15M de Sants van posar a disposició aquesta reclamació a través de la plana web, i es van crear assemblees de barri que s’organitzaren per a difondre la campanya, destacant en el seu dinamisme les creades al barri Sants i a l’Associació de Veïns del Clot.
La força col·lectiva
Les primeres convocatòries van ser presentacions col·lectives de reclamacions davant de l’INSS i els jutjats, on centenars d’afectats feien cua col·lapsant les administracions, i moltes vegades fins i tot sota la mirada còmplice i solidària dels funcionaris. Les imatges davant els Jutjats de Barcelona, l’INSS de Numància a Sants, o la seu central de Maria Claret, han donat pas a cada cop més assemblees locals. Arreu l’Estat la campanya ha tingut forta implantació a Andalusia, de la mà del sindicat SAT, al País Basc, amb LAB i a les Illes Canàries, en base a una assemblea de pensionistes.
En el terreny judicial les primeres bones notícies van arribar de les sentències de Burgos i Donostia, on els jutges van donar la raó a casi una trentena de pensionistes. Però a Barcelona el INSS va sol·licitar la suspensió dels judicis a l’espera de que el Tribunal Constitucional determinés si aquesta revalorització era o no constitucional, fet que podia deixar els procediments llargs anys en suspensió. I els judicis s’han anat suspenent un a un.
Marea de pensionistes
Poc a poc, les diferents assemblees de barri estan confluent en un moviment popular en defensa de les pensions públiques, que vol anar molt més enllà de la revalorització de les pensions del 2012. Reunió rera reunió, el que ara és un simple embrió, de ben segur serà un potent moviment social més, una eficaç eina no només per mantenir les prestacions actuals, sinó per aconseguir-ne de dignes dins un sistema públic i solidari.
El govern espanyol prepara una nova retallada de les pensions
Cop radical i contundent contra les pensions, o potser míssil a la línia de flotació de la jubilació. Els adjectius i qualificatius es van quedant curts per a descriure cada una de les reiterades reformes de les pensions.
Bienni fatídic
En Zapatero va obrir la veda al 2011, per amb el suport de CCOO i UGT, augmentar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, i imposar nous requisits pels que es volguessin jubilar abans d’aquesta edat, reduint les pensions pràcticament un 20%, segons els eufòrics estudis de la patronal CEOE.
I el flamant nou govern de Rajoy no va trigar ni sis mesos en redactar una nova i radical rebaixa, que fa pràcticament inaccessible la jubilació per a la gran majoria de la població fins als 67 anys, i que encara és més socialment injusta al endurir els requisits del subsidi d’atur de majors de 55 anys. La insaciable patronal va calcular que la nova mesura del govern “popular” reduirà un 10% més les pensions futures, però va declarar que no en tenia prou, doncs proposa la jubilació a la sorprenent edat de 70 anys.
Reducció de les pensions ja reconegudes
Fins ara les reformes legals havien afectat les pensions futures, les que s’havien d’aprovar els propers anys. Alhora, però, s’han anat congelant durant els anys 2011 a 2014 les pensions actuals, que no han augmentat segons l’IPC. Cada any els pensionistes han pogut comprar menys amb pensions cada cop més devaluades.
I davant de l’escassa resposta popular, el govern del PP ha decidit fer el més agosarat assalt legal, congelant per sempre més, i per llei, les pensions. La proposta determina una enrevessada fórmula, que darrera una complexitat extrema intenta amagar que els pensionistes veuran augmentada els propers anys les seves prestacions només un 0,25%, mentre l’IPC (ja trucat i rebaixat) determina augments de preus del 3%, i la realitat del carrer crida que molt més han pujat els productes de primera necessitat (gas, llum, aliments,…).
A més a més, el govern vol que es calculin les pensions segons l’esperança de vida de la població, i per tant rebaixant realment les pensions si augmenten els anys de vida, amb l’eufemisme de “Factor de Sostenibilitat”.
La pròpia ministra Bañez afirmava cofoia que amb aquesta nova llei en 9 anys deixarien de pagar als pensionistes 33.000 milions d’euros, i es calcula que si hi ha una inflació com la dels darrers 10 anys, en la propera dècada els pensionistes veuran reduïdes un 20% la seva possibilitat adquisitiva.
