Hom sap que els mites del poble esdevenen símbols poderosos per la continuïtat dels seus trets característics. Tanmateix, si aquests no s’expliquen esdevenen contes i llavors desapareixen amb la boira. Si em permeteu us contaré una història. I ho faré des d’una perspectiva diferent o això espere. Aquesta és la de Vila-real, però també la de Xàtiva, Manresa i la d’altres viles i ciutats.
Cada 12 de gener, des de fa més de vint anys, l’associació cultural Socarrats commemora la crema de Vila-real d’aquell infaust 1706. Com a recreador històric vinc participant en aquests actes amb els Miquelets del Regne de València des de fa uns anys. I la veritat un es sorprèn al veure la gentada que cada cop acudeix a la recreació. Sorprenent també és la reacció dels espectadors més llunyans quan a la Torre Motxa se’ls diu que els vila-realencs no només són socarrats, sinó que ho són abans que altres ciutats. Sabíeu que qui va capgirar el quadre del Felip a Xàtiva era de Vila-real? Doncs sí, Carlos Sarthou. El despatx del qual encara es manté intacte al castell d’aquella ciutat que llavors era la segona del regne.
Us he dit que aquesta història era diferent. La recreació et permet dramatitzar els actes i aplegar a la gent. I tant que ho permet. Imagineu un mossèn segant les vides d’una trentena d’enemics amb l’ajuda només dels acòlits que li carreguen els fusells? Ja ho va dir Peterborough en altra ocasió, l’església militant. De vegades la realitat supera la ficció i aquesta al País Valencià ha estat poc aprofitada. Per què paguem tant a països com Escòcia per a veure castells tan derruïts i magnifiquem pel·lícules que poc o gens haurien d’envejar a les heroïcitats dels valencians?
Doncs enguany m’he aventurat amb altres professionals de la Guerra de Successió com Ximo López Camps i Pau Tobar en un nou projecte per difondre la memòria d’aquests herois i heroïnes oblidats. Us parle del manifest dels maulets, dit altra manera Hi ha lloc per als Maulets? I el que pretenem és que amb la voluntat d’aplicar la llei de memòria històrica es vinga a reconèixer la llavor dels austriacistes valencians. No viatgem sols, ens recolzen Joan Francesc Mira, Vicent Olmos, Toni Pitarch i tants altres historiadors o difusors de la memòria dels maulets. I amb ells Antoni Royo i Fermí Font, delegat d’Acció Cultural a Castelló i el president de l’AC Socarrats respectivament. Tant implicats amb la història de Vila-real.
Al cap i a la fi allò que volem és difondre allò que és nostre. Revaloritzar el producte cultural valencià. Malgrat les bones intencions encara hi ha barreres que superar. Els miquelets ja hem trencat algunes. I ens agradaria compartir la nostra experiència amb vosaltres.
