7 són les escoles publiques catalanes que la consellera Rigau vol tancades i barrades el proper setembre. Un curs que seguirà l’estela del que tancarem aquest juny i que va iniciar-se amb 2.624 mestres i professors menys i gairebé 15.000 alumnes més. Menys professors per més alumnes, es veu que per la capitosta del departament aquesta és la formula perfecta per millorar la qualitat del nostre sistema educatiu.
73 són els grups de P-3 a l’escola pública que per obra i gràcia del govern convergent desapareixeran de l’oferta educativa a casa nostra. La consellera continua tancant grups a la pública mentre en manté a la concertada.
Curiosa manera de defensar l’ensenyament públic. Aquesta crisi posa de manifest, tant en l’àmbit educatiu com en el sanitari, la veritable naturalesa privatizadora i liberal de qui regeix els destins del nostre país. Una bona alumna de la Thatcher aquesta Rigau, gairebé tant com en Boi Ruiz.
1.730 són les places que la consellera s’ha “oblidat” d’adjudicar després del concurs de trasllat dels diferents cossos docents que ha tingut lloc durant aquest curs. L’avantsala de l’esporgada que es prepara per l’inici del curs vinent. Menys professors i més alumnes, com si la formula hagués funcionat. Es veu que la consellera no sap que per tenir resultats diferents cal provar coses diferents. Ni ho sap ni ho vol saber, està massa enfeinada tancant escoles i enviant mestres a l’atur, que tothom sap que és la principal ocupació d’un conseller d’ensenyament.
27 són els alumnes que la consellera vol a cada classe de primària, 35 a secundària i 45 al batxillerat, qüestió de tenir el professorat distret. Les ràtios paleolítiques que pregona per assolir una major qualitat educativa no són sinó el sistema per aplicar l’ERO encobert que el govern Mas fa temps que aplica a l’administració catalana. Curiosa forma de construir instruments d’estat, carregar-se el pal de paller del ja de per si raquític sistema de benestar del país.
1 alumne amb progenitors torracollons és el que cal, després de la darrera agressió contra el català a l’escola, perquè tot un grup d’aquests de 27 hagi de seguir els cursos en la llengua de l’imperi, aquella que segons el caçador d’elefants i d’elefantes mai va ser imposada enlloc. I és que als atacs de la Rigau contra l’escola pública, cal afegir-hi els del ministre Wert, ultrasur de mena, contra l’escola catalana, o ras i curt, contra l’escola.
Amb aquests sinistres personatges combatent-la per terra, mar i aire, la nostra escola pública té els dies comptats. Potser la seva voluntat és substituir l’educació per la ignorància… Al cap i a la fi, si el nostre model de desenvolupament passa per crear llocs de treball per fer de mariachi a Barcelona World tampoc no cal ser una eminència en xifres o en lletres.
Convençuts del futur negre que ens espera si cedim en aquesta batalla, ens cal, més que mai, estar en peu de guerra per defensar el nostre sistema educatiu. És l’única garantia que ens pot permetre guanyar el futur.