‘Els perjudicis de viure en una societat desenvolupada s’han de repartir i no concentrar-los en zones poc poblades i sobreexplotades’

Entrevista a José Cerdà, membre de la Plataforma contra el Cementeri Nuclear de Zarra.

José Cerdà és veí d’Aiora, a la comarca valenciana de la Vall de Cofrents. Forma part de la Plataforma Contra el Cementiri Nuclear de Zarra, que s’oposà a la instal·lació de l’ATC i que reclama també el tancament de la central nuclear de Cofrents.

La polèmica sobre l’energia nuclear ha tornat a ocupar portades amb la prolongació de la vida de les centrals. Com heu rebut aquesta notícia a la comarca?

Amb molta preocupació, ja que això implica més tones de residus radioactius d’alta activitat i el consegüent risc. Som molts els que creiem en un altre futur molt més sostenible basat en els nostres recursos endògens , com ara l’apicultura, l’agricultura ecològica i un turisme de qualitat; però tot això haurà d’esperar, ja que amb la central nuclear difícilment es puga assolir.

L’acció de Greenpeace a Cofrents ha tingut un gran ressò mediàtic, però des dels mitjans i les elèctriques han aconseguit criminalitzar-la. Ha fallat alguna cosa?

El que ha fallat, sens dubte, és la seguretat de la central de la nuclear. Els mitjans de comunicació valencians, sobretot el periòdic Levante, són els que han fet i contribuït a criminalitzar l’acció pacífica; sens dubte, per no perdre un dels seu patrocinadors principals: Iberdrola.

Tanmateix, en els mitjans estatals no s’ha vist eixa intencionalitat en transmetre la idea “d’acció violenta”, i, en canvi, sí que han sabut valorar l’acció de Greenpeace. Els pobles de la Vall d’Aiora li estem molt agraïts a Greenpeace.

Penses que és possible fer un debat social sobre l’energia nuclear sense estar condicionats pels interessos de les elèctriques?

És molt difícil, perquè els mitjans estan més pendents dels patrocinadors que no del debat. Mai no voldran publicar coses que perjudiquen aquestes grans companyies elèctriques. La banca és ama de gran part d’aquestes companyies i dels mitjans de comunicació des d’on es difonen idees partidàries a l’energia nuclear. De fet, fa temps que sentim als mitjans que aquesta és una energia “neta i sostenible”, i de tant repetir la barbaritat aconseguiran que ens ho creiem!

Dóna la sensació que han aprofitat la crisi, també, per neutralitzar el discurs contra les nuclears…

Efectivament, aquest és el millor moment per aconseguir l’acceptació social de, per exemple, un cementiri nuclear; asseguren que un ATC pot treure una comarca de la crisi o que amb l’energia nuclear tindrem electricitat més barata. Però és una mentida, perquè si fóra així posarien els ATC en ciutat com Madrid o Barcelona, on hi ha més atur que a la Vall d’Aiora.

I en una comarca com la vostra, com es viu el debat?

Exceptuant les persones que tenen interessos econòmics en la central nuclear, la resta de la comarca hi està completament en contra. Ací hem pagat de sobres la nostra aportació al desenvolupament de la societat en què vivim: mantenim una central nuclear, tenim les muntanyes i el paisatge ple de camps eòlics i, “ja n’hi ha prou”! Els perjudicis de viure en una societat desenvolupada s’han de repartir i no concentrar-los en zones poc poblades i sobreexplotades.

Com va néixer la vostra Plataforma?

L’Ajuntament de Zarra va presentar la candidatura a allotjar el cementiri nuclear un dijous i a l’endemà, el divendres, ja estàvem celebrant la primera assemblea multitudinària de rebuig a un despropòsit d’aquestes magnituds per al nostre futur. Vam contactar amb tots els pobles de la rodalia, tant de València com d’Albacete; i ens organitzarem pràcticament en eixa setmana.

Heu patit persecució i repressió policial. Ens podeu explicar els casos? Teniu alguna causa judicial pendent?

Portem més d’un any de mobilitzacions pacífiques, on participen tota la ciutadania, des de xiquets fins a jubilats. Quan el Ministeri digué que Zarra era la candidatura òptima, vam tallar l’autovia a Madrid, la Nacional 330, els accessos a la nuclear de Cofrents, ens manifestarem al Ministeri d’Indústria, tallarem la Castellana, ens manifestarem a València i a la Moncloa… i tot en una setmana!

Com a resposta, als pocs dies de la mobilització, la Guàrdia Civil va detenir 17 persones, casa per casa. Haguèrem de declarar davant del jutge de Requena i eixirem en llibertat fins la celebració del judici. Els fets han estat arxivats pel jutge al final de gener “en no trobar cap indici de delicte”. Fou, doncs, una mesura de repressió i d’intent de criminalització per silenciar tota una comarca, però no ho aconseguiren.

No puc deixar de contar el cas de l’alcalde d’Aiora, que és mestre d’escola: la Guàrdia Civil el detingué mentre treballava i se l’emportaren de l’escola davant dels alumnes. Això ens mal, perquè l’alcalde ens representa a tots i defèn el que tots els grup polítics del poble han aprovat per unanimitat.

Fa un temps que no se sent a parlar tant del cementeri nuclear. Perquè?

Als nostres pobles no hem deixat de parlar-hi! NI tampoc hem deixat de treballar un sol dia en contra del cementiri nuclear. Però és cert que als mitjans ja no es publiquen totes les coses que estan succeint, com ara que l’eurodiputat Willy Meyer, en col·laboració amb la Plataforma, ha traslladat a la UE la nostra denúncia i ara el Govern espanyol hi està obligat a donar explicacions. El silenci potser es deu a la proximitat de les eleccions municipals, ja que no voldran desgastar cap dels dos grans partits polítics.

Esteu preparant noves mobilitzacions?

Mai no ens hem aturat! La propera acció serà el proper diumenge 27, amb unes Marxes informatives al paratge on volen instal·lar l’ATC a les quals hem convidat polítics i mitjans de comunicació perquè puguen conèixer-hi la riquesa natural. També tenim prevista un manifestació davant del Ministeri d’Indústria i una taula rodona juntament amb Greenpeace.

Teniu relació amb plataformes d’altres municipis que s’oposen al cementiri?

Sí, des del principi. Ens hem manifestat conjuntament totes les plataformes davant del Ministeri i són molts els document, denúncies i treballs comuns. Ara hem sol·licitat una reunió de totes les plataformes amb els sindicats, per aconseguir el seu rebuig a negociar amb el Govern qualsevol tema relacionat amb els ATC, independentment d’on s’acabe instal·lant.