La pandèmia de l’exclusió social
Aquest passat mes de març es va decretar l’estat d’alarma i el confinament obligatori de la població. De nou, es va fer evident que les persones en situació de sensellarisme, una vegada més, continuaven invisibilitzades: les seues necessitats no eren –ni són– prioritàries per al sistema i no foren tingudes
Octavi Ruiz: «les persones més vulnerables pagaran aquesta crisi»
Formes part d’un col·lectiu que se centra en la defensa del dret a l’habitatge a València i que treballa per uns barris vius i per a les persones. Ens pots resumir la vostra feina i l’àmbit d’actuació? EntreBarris el formem diferents assemblees que treballem pel dret a l’habitatge i pel
Negar una mare
Les parelles lesbianes pateixen discriminacions que mai no es troben les parelles heterosexuals, com demanar-los el mètode de reproducció o el consentiment explícit de la mare no gestant. “Els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la mare són fills de l’home o de la dona que l’ha
David Prats: «Ha sigut la crisi la que ha dit que l’emperador va nu»
Com veus la situació actual en termes generals? En primer lloc, cal dir que el moment en què estem de la crisi, així com les seues dimensions, fa que tot el que puguem analitzar en estos moments puga canviar bastant en les pròximes setmanes. En qualsevol cas, pel que tenim
25 d’abril al País Valencià: el desconfinament com a punt de partida
El País Valencià es troba en un encreuament important. Defensar les minses mesures en matèria social que des del govern central i des de l’autonòmic apliquen suposadament per defensar els interessos de les treballadores i treballadors, i que els partits feixistes i súbdits comunicadors qualifiquen de mesures “socialcomunistes”, podria ser
Ariadna Roca (Arran): «La nostra generació haurem viscut dues crisis capitalistes abans d’arribar als trenta. Tenim clar que sense canvis profunds no tenim cap mena de futur»
Com analitzeu des d’Arran l’actuació de les diferents administracions davant aquesta crisi? Primer de tot, creiem que cal que tinguem en compte que no és una qüestió únicament de gestió concreta i neoliberal de la crisi sinó de les causes més profundes, que van més enllà de la gestió de la pandèmia. El problema
La crisi educativa en temps de confinament.
L’evidència que la crisi del COVID-19 no és només una crisi sanitària, sinó que també és una crisi econòmica, social, mediambiental i de cures, s’estén cada vegada més. És una crisi que colpeja la classe treballadora, de la qual les estudiants no n’estem exemptes. S’ha destapat una crisi educativa que
Anna Saliente: «L’única manera de poder posar les condicions de vida de les classes populars al centre de l’organització de la societat passa per la planificació econòmica i la sobirania plena»
Com analitzes l’actuació diferents administracions davant aquesta crisi ? Crec que cal separar el paper de l’estat del rol de la resta d’administracions. L’element més rellevant en relació a administracions autonòmiques i locals és que es demostren buides de poder real. L’estat ha aplicat un estat d’alarma que ha permès
Laura Dorado: «Els moviments socials transformadors de Mallorca fa més d’una dècada que vénen avisant que el monocultiu turístic no té alternativa. Govern i hotelers se n’adonen ara»
Com analitzeu l’actuació diferents administracions (estats, administracions autonòmiques, regionals i locals) davant aquesta crisi ? Vivim a Mallorca una situació extraordinària arrel de la crisi sanitària que ha generat l’expansió del COVID-19, amb una nefasta gestió política on a tots els àmbits institucionals s’ha actuat tard i malament. Sembla que
Borja Garcia: «Necessitem una economia planificada i organitzada al servei dels interessos generals de les persones»
Com valores les mesures econòmiques dels governs centrals i autonòmics/regionals? Quines mesures creus que serien necessàries, viables, útils per superar la crisi sense perjudicar els serveis socials i la classe treballadora? Crec que és evident que hi ha un marcat caràcter de servilisme de classe en les mesures del Govern.