Les retallades de Zapatero
El govern de l’Estat espanyol ha anunciat un paquet amb 10 mesures que són un nou pas en el procés de desmantellament de les míseres polítiques socials existents i un nou cop contra la classe treballadora, qui realment està patint aquesta crisi.
Entre aquestes mesures destaquen l’eliminació del xec nadó, la congelació de les pensions, les rebaixes salarials a funcionaris, l’eliminació de la possibilitat de reducció de jornada prèvia jubilació, retallades en la sanitat pública (reduint tractaments i medicaments), l’enduriment de les condicions de la Llei de dependència, la reducció de la inversió pública en un moment on l’atur està en màxims històrics i l’exigència de mesures semblants als governs de les comunitats autònomes.
Aquestes mesures ja estan aplaudides pels “pares” de les mesures neoliberals, la UE i l’FMI, que no amaguen els seus objectius de privatització, eliminació de les polítiques socials i liberalització total del mercat laboral. L’estat espanyol està experimentant el mateix procés patit a Grècia. Aquesta retallada de polítiques socials vindrà ràpidament acompanyat de fortes retallades dels drets laborals en la futura reforma laboral, segons el full de ruta que està marcant la patronal i la banca, autèntics responsables de la crisi econòmica que estan sent actualment el més grans beneficiats. Cap partit institucional té la menor intenció de defensar els drets de la classe treballadora, doblegant-se de forma cega davant el xantatge infame que infligeix tant l’FMI com la UE per tal que siguin imposades les polítiques econòmiques neoliberals que els són favorables.
En aquest context, és del tot imprescindible que el conjunt de la classe treballadora als Països Catalans mostri una resposta clara, contundent i unitària per a exigir que la sortida de la crisi vagi en benefici de les classes populars. Enfront les retallades socials i laborals que pretenen imposar, cal exigir tot el contrari: el repartiment del treball i la riquesa. Permetre que s’aprovin les seves mesures és hipotecar la nostra qualitat de vida, la dels nostres progenitors i la de les futures generacions, perquè implica multiplicar la precarietat actual.
Cal reivindicar que es redueixin els sous dels alts càrrecs de les empreses, que el salari del conjunt de la classe política s’equipari al del funcionariat corrent, que es nacionalitzin bancs i caixes, que es creï treball digne augmentant els serveis públics de qualitat, que es respectin els convenis, es prohibeixin les hores extres i es redueixin les jornades a costa dels beneficis de la patronal.
El conjunt de treballadors i treballadores no pot restar en la passivitat a la que l’han impulsat les cúpules de CCOO i UGT, que fan el joc al govern i al capital. Per evitar les retallades socials i laborals cal una vaga general que defensi els nostres drets de classe, nacionals i de gènere.
