L’informe Swinney ens mostra perquè cal ser radicals quan parlem de política econòmica
Ben Wray, activista de la Campanya d’Independència Radical a Glasgow, denuncia l’impacte negatiu de l’informe Swinney per a l’independentisme. Aquest dossier, elaborat pel dirigent del SNP John Swinney i que en principi no havia de ser públic, pronosticava dificultats econòmiques per a una futura Escòcia independent que només podrien ser afrontades mitjançant un programa neoliberal.
El “dossier top secret” que era un “cop de martell a la SNP”, segons Alistair Darling i Better Together, va ser sens dubte exagerat i distorsionat per la premsa unionista, com de costum. Però no ens enganyem, era . Si vostè fos un pensionista o beneficiari d’un subsidi, i va obrir el diari el matí de dijous, és probable que es repensi com de garantit estaria el seu futur amb la independència. The Daily Record tenia un ansiós Swinney en portada amb una extensió de dues pàgines a l’interior amb tots els dubtes plantejats en el memoràndum de Swinney. No era una lectura còmoda des d’una perspectiva independentista.
Salmond va fer tot el possible per apuntalar les coses a la sessió de control del parlament, exposant part de la demagògia de la propaganda que envolta el ‘document de treball’, però el mal ja estava fet: la independència és probable que es guanyi o es perdi segons si la gent sent més seguretat econòmica en una Escòcia independent o al Regne Unit, i el dossier Swinney és un bon as per a aquells que pensen que no podem tenir un futur millor que l’austeritat britànica.
Això és molt frustrant per a un nombre de raons. Les pensions, els beneficis estatals i el benestar en general són àrees en què el camp independentista hi hauria de treballar a fons. Després de tot, és sota el Regne Unit que se’ns està demanant treballar més, pagar més i rebre menys. És sota el Regne Unit que l’odiat impost d’habitacions i els crèdits universals s’estàn aplicant. És sota el Regne Unit que la seguretat econòmica de milions de britànics dependents de l’estat del benestar els és treta de sota els peus. No obstant això, l’argument contra el Regne Unit segueix encallat. En lloc d’atacar la inseguretat de la situació actual som atacats per la inseguretat potencial del nostre futur.
Swinney, però, no és aliè a l’ambient que l’envolta. “Aquestes mesures podrien espantar negoci d’Escòcia”, “no es pot castigar les empreses d’èxit”, són les respostes dogmàtiques habituals que probablement ressonen a les orelles de Swinney dia rere dia. Les parts de l’informe Swinney que insistien en els beneficis de la independència s’inserien totes sota una lògica neoliberal.
[+ Llegiu també El referèndum escocès i el discurs social i econòmic]
