Aprofundint en la revolució
>> CRÒNIQUES DE LA REVOLUCIÓ BOLIVARIANA – 1
[Iniciem la sèrie de cròniques que un grup de catalans de viatge a Veneçuela fa per L’ACCENT coincidint amb les eleccions legislatives que se celebren al país caribeny a finals de setembre]
“La revolució és una nena i va de la mà del socialisme, que encara és un bebè, per ajudar-lo a créixer”. Són paraules que Hugo Chávez va pronunciar el passat diumenge 19 de setembre a la tarda nit, des de Mérida. Fou en l’acte d’inauguració del SuperMercal i aquest, de fet, televisat i radiodifós a tot el país, es feu des d’un d’aquests centres de distribució alimentària a baix preu.
Els Mercal són mercats d’alimentació nascuts amb la revolució bolivariana. Són, de fet, una mostra més de l’aposta del govern revolucionari per treballar en polítiques socials que, des de diferents àmbits, aconsegueixin revertir els beneficis del país en la seva població, especialment, en la més desafavorida. En aquest sentit cal entendre, també, les diferents ‘missions’ d’alfabetització, que s’han dedicat a eradicar l’analfabetisme, a assegurar mínims educatius de nivell de secundària o fins i tot per garantir l’accés a la universitat. D’això se n’encarrega la “misión Sucre”, que també està celebrant aquests dies el seu 7è aniversari.
La frase de Chávez, però, no és només una declaració d’intencions, o propaganda buida. El govern està avançant, poc a poc, en la construcció d’aquest particular “socialisme del segle XXI”. “A Veneçuela hi ha capitalisme, no hi ha socialisme. Tot just l’estem començant a construir”, va afegir el comandant. En aquest sentit, Chávez va explicar com, per tal de dotar als Mercal (i als nous Super Mercal que s’estan construint) de la infrastructura necessària, el govern de l’Estat ha comprat neveres i altres infrastructures a “preu just”. “És preu just, no socialista, però ho és enfront del preu capitalista”, assegurava Chávez. Les neveres costaran als Mercal 1.500 VEF (bolívars forts, la moneda actual que substitueix els antics bolívars; 1 VEF correspon a 1000 bolívars), mentre que si les compressin a preu de mercat (preu capitalista), costarien 4.000 VEF. Segons va explicar el líder bolivarià, el govern de Xina ha avalat un crèdit de 10.000 milions de USD a Veneçuela per la compra d’electrodomèstics i altres productes per poder seguir treballant en l’aposta ‘socialista’. Més enllà, però, de comprar els productes ja elaborats, Veneçuela està també adquirint la tecnologia i el coneixement necessaris per poder-se autoabastir en un futur i no dependre de la producció estrangera, va assegurar Chávez.
En l’aspecte alimentari, emperò, l’aposta socialista ja està començant a superar la fase “d’assistencialisme a baix preu”, per dir-li d’alguna manera, i treballa per poder començar a “produir en socialisme”. En aquest sentit, a finals de 2009 es va inaugurar a Caracas, a sota del Parque Central, la primera Arepera Socialista. Aquest establiment és un restaurant on la gent hi pot anar durant tot el dia, fins a mitja tarda, per a menjar-hi menjar produït i pagat “en socialisme”. Allà, les arepes surten molt més econòmiques, i l’explicació te la dóna el propi establiment: un cartell detallant el cost de cada influx (de personal, de consumible, d’infraestructura, etc.) per cada arepa, aporta un total de 7’5 VEF per arepa, en contraposició al preu capitalista que es pot trobar al carrer, de 20 VEF o més. D’aquesta manera, el govern assoleix dos objectius: aconseguir que l’accés a l’alimentació sigui més econòmic, mentre fa pedagogia de com és possible fer-ho.
“Ha arribat l’hora de fer lleis per iniciativa popular”, resa un cartell propagandístic del PSUV amb Chávez a la imatge. Sembla, doncs, que això de l’aprofundiment en la revolució va avançant.
