L’Agència de Protecció de Dades i el Síndic investiguen l’ús dels fitxers policials en el cas dels antimonàrquics gironins

Un dels casos en els quals s’ha denunciat la utilització de fitxers policials polítics és el de la crema de fotografies dels monarques espanyols a Girona el setembre i octubre de 2007. La Plataforma de suport als encausats va traslladar el passat desembre el cas a l’Agència Catalana de Protecció de Dades i al Síndic de Greuges que actualment ho investiguen. En canvi la fiscalia es va negar a instruir una causa pel presumpte delicte de revelació de secrets.

El jutge accepta que estan “fitxats”
En el judici del passat 29 d’octubre contra setze antimonàrquics -encausats després de cremar fotografies en solidaritat amb Enric Stern i Jaume Roures, els dos primers citats per l’Audiència Nacional espanyola- els Mossos d’Esquadra van afirmar que “els noms i les dades de les persones les haurien obtingut pel fet que tots ells o tenien antecedents o bé s’haurien presentat a llistes electoral anteriorment”. Des de la defensa es va negar aquest fet -només era cert en cinc dels setze casos- i el mateix jutge va reconèixer que els encausats “estaven fitxats”. Fins i tot va recomanar a la defensa que denunciés els fets. “És bastant significatiu que un jutge de l’Audiència Nacional espanyola ens faci aquesta recomanació” explica a L’ACCENT Lluís Sales, portaveu de la Plataforma Jo també cremo la corona espanyola. Des d’aquest col·lectiu es considera que aquests fitxers il·legals “vulneren drets fonamentals com d’expressió i activitat política” i que constitueixen “una eina per perseguir amb mitjans il·lícits la dissidència social i política dels Països Catalans”.

El Síndic i l’Agència de Protecció de Dades ho investiguen
Després del judici, la plataforma de suport als encausats va denunciar el passat mes de desembre el cas a l’Agència Catalana de Protecció de Dades, al Síndic de Greuges, a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i al ministeri fiscal. Els fets semblaven indicar que la brigada d’informació dels Mossos d’Esquadra havien utilitzar il·legalment fitxers fet que podria constituir un delicte de revelació de secrets. La fiscalia de Girona va descartar la investigació del presumpte delicte mentre que l’agència espanyola es va inhibir en favor de la catalana.

D’aquesta manera tant el Síndic de Greuges com l’Agència Catalana de Protecció de Dades hauran de deliberar si existeix el que per la campanya és “una vulneració clara dels drets fonamentals a la llibertat ideològica” i “de les lleis de protecció de dades per part de l’administració catalana”. L’assemblea de suport als encausats també recorda que no és el primer cop que al Principat col·lectius independentistes i d’esquerres “fan una denúncia pública sobre l’existència dels fitxers polítics il·legals”. Lluís Sales explica que descartada la via penal el Síndic podria acabar fent una recomanació mentre que l’agència podria imposar una multa econòmica. En tot cas l’objectiu és “desvetllar una pràctica totalment habitual” i que el cas de Girona serveixi com a exemple per denunciar la resta de casos en els quals es constata l’ús d’aquests fitxers il·legals.

Mentrestant, el cas dels dos únics condemnats està al Tribunal Constitucional espanyol. Sales explica que si tomben el recurs acudiran al Tribunal europeu dels Drets Humans, un tràmit que es podria allargar vuit anys.