L’exciclista Lance Armstrong pot veure perillar els seus 7 tours per una investigació antidopatge

Un nou escàndol ha esclatat afectant de ple al ciclisme professional. Aquesta vegada fa referència ni més ni menys que al set vegades guanyador del Tour de França entre els anys 1999 i 2005 el nord-americà de Texas Lance Armstrong.

La notícia va irrompre en el panorama esportiu el juny passat quan la USADA, l’agència antidopatge dels EUA, va denunciar al ciclista, afirmant tenir fins a deu testimonis, tots ells ciclistes ex companys d’equip d’Armstrong o membres tècnics dels equips en els quals va competir. De tots aquests destaca el també desposseït del Tour de França del 2006 per consumir testosterona sintètica Floyd Landis. La USADA també diu tindre constància de l’existència d’algunes anàlisis corresponents als anys 2009-2010 que ho podrien corroborar.

Si l’acusació pren forma i Armstrong és condemnat serà desposseït dels set tours de França, suposant així un dels escàndols per dopatge més importants de la història de l’esport. És molt significatiu el contrast d’aquest cas amb el del ciclista madrileny Alberto Contador. Mentre que en el cas d’Armstrong és la mateixa agència antidopatge nord-americana la que s’encarrega d’investigar l’assumpte, amb els esportistes espanyols les investigacions es fan des d’altres països. Tampoc és d’estranyar, de fet, és coneguda la gran opacitat, sinó obstruccionisme, pel que fa als temes de dopatge en diferents esports que mostren les diferents federacions espanyoles, el COE i l’agència antidopatge. Els casos de Contador i Marta Domínguez així ho demostren. Es prefereix l’atrinxerament patriòtic a la neteja d’imatge i el joc net a l’esport espanyol.

El ciclista texà per la seua banda es defensa al·legant que durant la seua dilatada carrera professional com a ciclista ha passat centenars de controls antidopatge i en cap d’ells ha donat positiu. Així i tot es parla d’unes anàlisis que continuen als congeladors d’un laboratori de Suïssa i que segons sembla pertanyen al ciclista. Aquesta informació, que més bé sembla un rumor, no s’ha confirmat mai i per tant, aquestes anàlisis no han eixit a la llum.

L’afer es complica per a Armstrong en el moment en que els seus excompanys d’equip es mostren disposats a declarar que el dopatge als seus diferents equips era sistemàtic i que utilitzava sofisticats sistemes de camuflatge en els que mitjançant combinacions químiques unes substàncies eren les encarregades d’emmascarar la presència d’altres, aquestes si, prohibides.

Entre els acusats també hi ha dos metges espanyols, Pedro Celaya i Luís García del Moral, així com l’entrenador Pepe Martí, tots ells integrants de l’equip tècnic i mèdic dirigit pel controvertit ex ciclista i director tècnic Johan Bruyneel. Amb Bruyneel precisament Contador aconseguí el seu primer Tour de França el 2007 com a integrant de l’exequip d’Armstrong Discovery Channel en una edició en que curiosament, el ciclista danès Michael Rasmussen fou desqualificat per dopatge quan anava líder.

Els camins de Bruyneel i Contador no es separaren ja que l’any 2008 tornaren a coincidir com a director i cap de files a l’equip Astanà, del Kazajstan, al que no es deixà participar al Tour del 2008 per sospites de dopatge generalitzat.

Armstrong però no s’ha quedat de braços creuats, per tal de paralitzar el procés ha demandat a la USADA per calumnies i falsa acusació, però el jutge federal de Texas Sam Sparks ha desestimat la demanda, argumentant que per la seua redacció es tracta més d’una defensa de l’esportista amb arguments emotius que no pas una defensa emprant arguments jurídics. Així i tot ha concedit a l’exciclista un termini de vint dies per a tramitar una nova denúncia amb base legal.

És possible que ara s’entre en una batalla legal però la imatge d’Armstrong ha quedat ja tacada, ha caigut el mite del ciclista que un cop superat el càncer és capaç de convertir-se en el millor de tots els temps. Armstrong havia esdevingut el mirall en el que molts malalts de càncer es miraven, de fet, la seua fundació livestrong inverteix encara avui molts diners en investigació mèdica, a la vegada que té una activitat de merchandaising gens menyspreable.

Ja és molt llarga la llista de campions i no campions del ciclisme professional als quals, amb més o menys fonament s’acusa de dopatge, cosa que ens ha de fer pensar que aquest es troba molt difós en un esport en el que, per la seua duresa, un suplement extra al rendiment esdevé molt temptador. En un futur des de la UCI i les diferents federacions s’hauran de plantejar com aturar unes màfies professionalitzades que estan tacant un esport únic per la duresa, l’esforç, el sacrifici i la bellesa que representa.

Durant aquests dies s’està corrent una nova edició de la cursa francesa, els seguidors del ciclisme però, tenim un dubte, no sabem qui serà el veritable guanyador, el primer classificat? El segon? El tercer? Haurem d’esperar alguns mesos, o fins i tot anys per saber-ho. Veritablement trist.