Sosa càustica
Ja fa temps que El Periódico de Catalunya va fer seva la màxima nietzscheana que “allò més profund és a la superfície”. Portades sense lletra, titulars gegantins, grans fotografies… Fidel a aquesta línia, el 13 de novembre ens oferia una entrevista a Cecilia Sosa. Menys de mitja plana però, quanta intensitat!
Sosa és una líder de l’oposició a Hugo Chávez i havia estat presidenta del Tribunal Suprem de Veneçuela en els bons vells temps. No s’aclaria si Sosa era el darrer exponent del cinisme llatinoamericà o la “tonta útil” d’algú altre, però no per això l’entrevista estava buida de substància.
El dimarts anterior Sosa havia parlat al Círculo Ecuestre de Barcelona, cosa que demostra que encara hi ha qui sap anar allà on cal per parlar amb qui cal parlar. Potser va ser allà on es va trobar amb algú influent del diari més llegit del Principat -es veu que els principatins també creiem en la profunditat d’allò superficial.
reconèixer l’estat de dret i el substitueix per un projecte socialista”. Anem bé. Es veu que ja és impossible negar que “en la seva primera etapa al poder Chávez va mirar de salvar l’abisme entre la política i una societat que estava totalment abandonada. Va treballar intensament per la inclusió, per què la gent conegués els seus drets i hi accedís”. Però Chávez és com les estrelles del rock, el darrer disc sempre és el pitjor. I ara “és un altre”. És per això que Sosa treballa dia i nit per restablir un abisme raonable entre la política i la societat.De l’entrevista es deduïa que -com deia un mític i mai prou valorat estadista vallisoletà- “Venezuela va bién”. Segons Sosa, Chávez “ha deixat de
Segons Sosa, el satànic propòsit del nou Chávez és el “canvi d’un sistema democràtic, plural, tolerant, respectuós amb els drets humans”. Hom es preguntarà per què, de cop i volta, Sosa es posa a parlar de Suècia. Però no. És a Veneçuela on després d’anys (què anys, segles!) de llibertat, pluralisme , tolerància i drets humans, ara hi ha una por terrible.
Els distingits convidats del Círculo Ecuestre tenen mala consciencia. I la mala consciencia és la mare de la por. Per això en aquest punt es van posar, prudents, les mans a les carteres. Les distingides convidades van prèmer amb força les seves joies. No era per menys. ja havien sentit rumors que els seus camarades de Caracas tenen por de “perdre l’empresa i el fruit del treball, estalvis, prestacions, béns” (glups!). Por de “ser assenyalat per televisió, amb noms i cognoms, com a afamador del poble i explotador dels treballadors” (ara els incrèduls ja podeu saber per fí quina és la funció social d’Aló presidente). És la por dels qui només poden perdre les cadenes… d’or.
Per què tant de discurs sobre la por? Sosa, amb gran virtut didàctica, ens ho aclareix: la por és “l’enemic més important de la llibertat i almenta el comunisme”. Es veu que a Veneçuela també ensenyen a l’escola aquella mentida segons la qual l’ordre dels factors no altera el producte. Per això no ha entès que no és la por que alimenta el comunisme si no el comunisme el que alimenta la -seva- por. La por -també- dels socis del Círculo Ecuestre.
Llegint El Periódico de Catalunya es diria sense embuts que Veneçuela va molt bé i ens en congratulem. Però no ens fem il·lusions. També llegint l’ABC -o alguns mitjans independentistes- es diria que Espanya és una reliquia del passat. I al Círculo Ecuestre saben molt bé que aixo no és veritat.
