Clam per un casal d’estiu inclusiu a Premià de Mar

Les Associacions de Pares i Mares (AMPES) de les cinc escoles públiques de Premià de Mar demanen la col·laboració econòmica de l’Ajuntament per a poder realitzar un casal d’estiu inclusiu, segons ha pogut saber L’Accent. La Federació d’AMPES d’escoles públiques del municipi és l’organitzadora del casal, i enguany una alumna de P3 amb necessitats educatives especials no podrà participar-hi si no és amb l’aportació econòmica de l’ens municipal, ja que ni la Federació ni l’entitat organitzadora del casal disposen dels diners necessaris per fer possible la inclusió d’aquesta usuària. A dia d’avui, segons afirmen les AMPES, l’Ajuntament encara no s’ha compromès a resoldre la situació. L’alumna pateix un trastorn multisistèmic dins del trastorn general de desenvolupament i comunicació, però segons la seva família, l’atenció especial que requereix és mínima. “Ella va durant tot l’any a un col·legi normal. És perfectament capaç d’estar amb nens de la teva edat, l’únic que necessita és una mica més d’atenció per establir-se a un lloc nou”, afirmen. L’Escola Montserrat, centre educatiu de la nena, ha emès un informe que reforça l’argumentació de la família. La direcció del centre comunica que el suport que l’alumna rep a l’escola és la presència d’una “persona de recolzament” per a totes les activitats fora de l’aula, i algunes realitzades dins, en un 70% del temps de l’horari escolar diari.

Cobrir les necessitats de tots els alumnes

La demanda, de moment, rep el suport de les AMPES de les cinc escoles públiques de Premià, així com de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC). Les AMPES consideren que l’Ajuntament ha de vetllar per cobrir les necessitats d’atenció de tots els infants censats a Premià, fins i tot en horari no lectiu. La comunitat educativa del poble expressa la necessitat que el casal d’estiu organitzat per la Federació hauria d’acceptar tots els infants, independentment del seu estat de salut. A més, recalquen que ja que l’Ajuntament no organitza cap casal, almenys hauria d’aportar els recursos econòmics que ara se li demana.

Pel que fa al terreny legal, les AMPES se senten escudades per la legislació vigent. Així, per exemple, es veuen emparats per la Llei 12/2010 del Parlament de Catalunya,  dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que reconeix  “el dret dels infants amb discapacitat a participar activament i en igualtat d’oportunitats en la vida social i comunitària i el deure dels poders públics de prestar una atenció especial i d’eliminar actituds discriminatòries per fer-ho possible”. Seguint dins l’àmbit comunitari, exposen el contingut de la Llei d’Educació 12/2009, que explicita el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats en un sentit més ampli, que  comprengui també el temps no escolar i la integració de l’educació en el lleure en el sistema educatiu. D’altra banda, també exposen com a argument l’article 23 de la Convenció de les Nacions Unides, referent als drets de l’infant.

ets de l’infant.