Comença l’aplicació contra el català de la sentència del Tribunal Constitucional
El passat dimarts 26 d’octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decretà la suspensió cautelar de 7 articles del reglament lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona i 19 més del de la Diputació de Lleida emparant-se, entre altres motius, en la sentència contra l’estatut autonòmic emesa pel Tribunal Constitucional. Això significa que resten suspesos fins que el tribunal emeti la sentència definitiva. Aquesta decisió ha estat presa per tres dels quatre magistrats de la sala (Joaquín Ortíz Blasco, Juan Horcajada Moya i Javier Aguayo Mejía). Un d’ells, Alberto Andrés Pereira, s’hi ha oposat mitjançant un vot particular, en considerar que la suspensió cautelar només té sentit quan es poden provocar danys no reparables a tercers.
La suspensió afecta aquells articles que aplicaven la preferència pel català en documentació interna i també en l’atenció al ciutadà. L’objectiu dels reglaments era convertir el català en la llengua per defecte de l’administració local, i conservant el dret a rebre les comunicacions en castellà a través d’una demanda expressa. Així, es determinava que la documentació (actes, impresos, informes…) fos només en català, i que només es facilitessin còpies en castellà per demanda de l’interessat. En el cas de la sentència contra la Diputació de Lleida, la prohibició també ataca la preeminència de l’aranès a la Vall d’Aran.
Aquesta suspensió es basa en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, en què es retallava la condició de preferent per a la llengua catalana i es matisava que només una llengua podria ser preponderant sobre una altra només en aquells àmbits en què hi hagués una situació històrica de desequilibri, “si aquesta existís” (sic). La sentència obre el dubte sobre quines situacions es poden considerar de desequilibri històric, i sobretot aixecà polseguera pels seus possibles efectes sobre el model d’immersió lingüística.
Judicialització política
Els recursos han estat impulsats pel grup municipal del PP de Barcelona i per Convivencia Cívica Catalana, una de les entitats-instrument habituals en la judicialització de la política al Principat. Precisament, aquesta mateixa setmana el PP ha presentat un recurs davant del Constitucional contra la llei que prohibeix les corregudes de bous al Principat. La decisió de suspensió cautelar obre ara les portes a la impugnació de desenes de reglaments lingüístics de diverses institucions, donant així camp per córrer a les entitats anticatalanistes del Principat que, davant la manca de suports socials -cap manifestació seva amb el suport del PP i C’s ha congregat més de dues mil persones-, utilitzen la justícia com a camp de confrontació política preferent.
Les reaccions
Des dels partits parlamentaris, la reacció -deixant de banda PP i C’s- ha estat de rebuig. Amb tot, en plena precampanya, les crides a la unitat, tan freqüents a inicis d’estiu, han estat pràcticament inexistents. Montilla ha intentat exprimir la faceta de figura institucional mentre que CiU ha acusat el president de no defensar suficientment el català, conscients que el fet que Montilla sigui castellanoparlant mobilitza els sectors més carques del seu electorat. Des d’àmbits més populars, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) ha acusat el PP de “promoure el conflicte lingüístic”. Per la seva part, la CUP ha exhortat tant l’Ajuntament de Barcelona com la Diputació de Lleida a no acatar la sentència i continuar actuant com si el reglament lingüístic fos legal.
