Cronologia de 350 anys d’ocupació francesa

1659 Se signa el Tractat dels Pirineus
El 7 de novembre de 1659 se signa el Tractat dels Pirineus, pel qual la Catalunya Nord passa a estar sota domini francès. El Tractat posava fi a la Guerra dels Segadors, iniciada quan una revolta antisenyorial proclamà la República Catalana i s’enfrontà a la monarquia dels Àustries i als soldats castellans afincats al Principat.

1667 Revolta dels Angelets
L’annexió a França fou contestada amb una revolta que convertí la Catalunya Nord en territori indomable. Els Angelets de la Terra colpejaren repetides vegades l’exèrcit d’ocupació fins que aquest pogué posar fi a la revolta el 1675, executant de manera salvatge els caps dels Angelets.


1700 Prohibició del català
El 2 d’abril de 1700, Lluís XIV promulgà un edicte que prohibia l’ús del català en els actes públics “a causa del seu ús repugna i és contrari a Nostra Autoritat i a l’honor de la nació francesa”. Setze anys després, el nét de Lluís XIV, Felip V, promulgà decrets similars a la resta de Països Catalans sota dominació espanyola.

1789 La Revolució Francesa
La Revolució Francesa fou un pas endavant en la història de la Humanitat, però representà per a Catalunya Nord nous atacs a la llengua. L’Abbé Grégoire presentà un informe a la Convenció Nacional on, després de constatar que dos de cada tres habitants de l’Estat francès no parlava francès, proposava l’aniquilació de la resta de llengües i la francesització total de la població.

1800 Guerres Napoleòniques
La Revolució i l’Imperi Napoleònic provocaren un seguit de guerres entre França i Espanya. Els Pirineus es convertiren en camp de batalla i les respectives propagandes de guerra provocaren al llarg del segle XIX un distanciament entre els territoris catalans de cada estat i l’aparició dels clixés antiespanyols o antifrancesos que perduraren durant dècades.

1882 Escola laica i obligatòria
La Tercera República, i el ministres Jules Ferry, instauraren l’educació obligatòria i gratuïta a l’Estat francès. L’estructuració de l’ensenyament públic, una nova fita per als drets socials de la humanitat, comportà però, una repressió contra el català que aconseguí fer penetrar el francès per primera vegada en la societat nord-catalana. Fou l’època que a les escoles, als alumnes que se’ls escapava una paraula en català els col·locaven unes orelles de ruc al cap.

1907 Una terra de lluita i conflictes socials
El 1848 el científic nord-català Francesc Aragó fou breument cap de la República, essent l’artífex de l’abolició de l’esclavitud. La influència d’Aragó convertí Catalunya Nord en un territori fortament republicà en la segona meitat del segle XIX. En el canviant de segle, aparegué el socialisme com a força emergent, impulsada també per les revoltes pageses de 1907. El 1920 sorgí amb força el partit comunista. Andreu Marty, que posteriorment dirigirà el partit a nivell estatal, encapçalà el motí de l’armada francesa a qui el govern volia fer intervenir al mar Negre contra els bolxevics russos. En el primer terç de segle, l’esquerra guanyà quasi totes les eleccions.

1914 Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial suposà un daltabaix demogràfic a Catalunya Nord. Essent una de les regions més pobres de França, els soldats nord-catalans eren utilitzats en les primeres onades d’infanteria llançades contra les trinxeres alemanyes. Alhora, uns dos mil catalans independentistes del sud combateren al costat de l’Exèrcit francès en favor de les tesis wilsonianes d’autodeterminació dels pobles. El general Joffre, un dels herois de la Primera Guerra Mundial nascut a Ribesaltes es convertí en un personatge molt popular, també al sud, arribant a presidir els Jocs Florals de Barcelona

Relacions entre el nord i el sud
La publicació el 1886 del poema Canigó de Jacint Verdaguer suposà l’inici simbòlic de la recuperació de relacions entre el nord i el sud. A banda i banda de la frontera sorgiren entitats culturals i polítiques que reivindicaven la condició nacional del poble català. A Catalunya Nord, la Joventut Catalanista i la revista Nostra Terra, fundada el 1936, arribaren a aplegar fins a un miler de simpatitzants. Des de Catalunya Nord fou des d’on Francesc Macià intentà l’alliberament de Catalunya amb un exèrcit de voluntaris, i a Catalunya Nord fou on arribaren desenes de milers d’exiliats del sud que fugien de les tropes franquistes el 1939.

1940 Sota l’ocupació nazi
Amb la derrota francesa, Catalunya Nord restà sota el règim feixista de Vichy entre 1940 i 1942. A partir de novembre de 1942 fou ocupada directament per les tropes alemanyes. Durant aquests anys, la repressió contra l’esquerra i els jueus fou molt dura, però la resposta armada del maquis convertí en inaccessibles les zones muntanyoses de la regió. Catalunya Nord també era l’escenari d’algunes de les principals xarxes d’evasió, entre les quals hi havia l’organitzada pels independentistes del FNC. El 1944 els aliats desembarcaren a Normandia. Catalunya Nord fou la primera zona de l’Estat francès en alliberar-se sense l’ajuda dels aliats. El 20 d’agost, els maquis alliberaven Perpinyà. Prèviament, el 2 d’agost, una columna de soldats alemanys i feixistes francesos destruïen completament la població rebel de Vallmanya i n’executaven alguns dels seus habitants.

1962 Arribada dels pied noirs
El 1962 Algèria proclamava la seva independència de França. En els mesos posteriors, un milió de colons francesos -anomenats pied noirs- abandonaren Algèria per establir-se al sud de l’Estat francès, milers dels quals s’establiren a Catalunya Nord. Paral·lelament, la situació de subdesenvolupament del país respecte altres zones de l’Estat provocava l’emigració de milers de nord-catalans a les àrees industrialitzades del nord francès.

1972 Sorgeix el nou nacionalisme d’esquerres
Els anys 60 són anys de presa de consciència. Sorgeixen diverses iniciatives de caire cultural, especialment la Universitat Catalana d’Estiu. El 1972 es funda a Catalunya Nord l’Esquerra Catalana dels Treballadors, una organització inserida en la corrent del marxisme d’alliberament nacional i homòloga al nord del qual el PSAN representava al sud. Desenvolupà un ampli ventall d’accions tant en defensa de la cultura com en defensa dels drets socials, amb una denúncia continuada del colonialisme interior que patia Catalunya Nord. A finals de la dècada començaren a arribar al Nord els patriotes exiliats del sud perseguits per la nova democràcia espanyola. La solidaritat arribà de molts sectors en un moment en que també començaven a sorgir les principals iniciatives de recuperació cultural, com les escoles Bressola o Ràdio Arrels.