L’amenaça del copagament (o repagament)
Amb l’excusa de fer front a la crisi econòmica actual, ja fa un temps que tornen a córrer veus demanant la introducció del copagament de la sanitat pública. El 2008 la consellera de Sanitat del Principat, Marina Geli, feia la proposta al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, on va ser recolzada pels consellers d’Astúries, Madrid i el País Basc.
És a dir, pel PSOE, el PP i el PNB. I a la que va donar suport públicament l’exministre de sanitat del PSOE, Julián García Vargas. El ministre que el 1991 va encarregar l’informe sobre la reforma del sistema sanitari, que va haver de ser retirat davant l’amenaça de vaga general contra unes recomanacions similars a les que ara es proposen.
La iniciativa presentada el 2008 per Marina Geli pretenia que s’introduís el pagament d’un percentatge dels medicaments per part dels pensionistes, per tal de, posteriorment, requerir el pagament d’un tiquet moderador per accedir a consultes, urgències, etc.
Ara, ha tornat a la càrrega i, com ja va fer el 2005, ha encarregat a la dotzena d’experts que el 2005 van realitzar l’Informe Vilardell per tal de “traçar fórmules per millorar aquest finançament”, que actualitzin les seves propostes de forma realista.
El nou estudi emfatitza en la necessitat d’assolir un pacte de finançament de la sanitat amb la resta de comunitats autònomes, un acord que freni “l’infrafinançament” del departament que dirigeix i eviti que en els pròxims exercicis dels anys 2010 i 2011 segueixi augmentant el seu dèficit. Així mateix, i com ja va proposar el 2005, l’Informe Vilardell 2 insisteix també en la modificació del sistema de pagament dels medicaments.
Mesures similars s’estan estudiant en determinats serveis sanitaris (consulta, urgències, proves diagnòstiques…) de cara als pressupostos generals de l’Estat de 2011. Davant d’això, la Coordinadora Anti Privatització de la Sanitat (CAS) ja ha posat en marxa una campanya contra el copagament de la sanitat, a la qual ja s’han unit desenes d’organitzacions de tot l’Estat espanyol.
I és que, segons denuncien, després de l’anunci del govern del PSOE d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys, destacats dirigents de PSOE i PP no deixen d’exigir una nova mesura com “indispensable per al manteniment del sistema sanitari”, la introducció del copagament a la sanitat. En aquest cas, el copagament podrà consistir en el cobrament d’una quantitat determinada per cada consulta mèdica, la utilització de les urgències, el pagament per una banda de les proves diagnòstiques o de cada dia d’ingrés hospitalari, el pagament de farmàcia per part dels jubilat. És a dir, tal com denuncien els sindicats i diferents organitzacions en defensa de la sanitat pública, “es tractaria d’obligar-nos a pagar de nou per la sanitat pública (que ja financem tots amb els nostres impostos)”.
Així mateix, critiquen que aquesta mesura “no suposarà un increment dels fons sanitaris, però si incrementarà les desigualtats sanitàries (ja de per si mateix molt elevades en el nostre país) com ja s’ha pogut demostrar en aquells països en els quals s’ha implantat: deteriorament de la salut d’aquells que més cures requereixen (pacients crònics, sectors socials amb menors nivells de renda i educació…)”.
